Solaris. O els problemes de descobrir altres civilitzacions a l’univers

Ahir vaig acabar de llegir «Solaris», una novel·la que parla d’un món futur on l’home pot viatjar per l’univers. Així és com es descobreix un planeta molt especial que es mou al voltant de dues estrelles.

El planeta és especial perquè segons les lleis físiques no hauria de poder girar d’eixa manera. L’explicació resideix en un oceà que es comporta d’una manera particular i que equilibra la moviment.

El quid es troba en el fet que este oceà pareix intel·ligent. Quan l’home arriba al planeta, l’oceà respon creant formes paregudes a tot allò que podem veure a la Terra. Per aquesta raó s’acaba donant per fet que allà existeix una intel·ligència, però l’home no és capaç «d’establir contacte».

Després del descobriment, moltíssimes teories ixen a la llum provant d’explicar què és aquell oceà, com aprofitar-ho… però res no es concreta. L’oceà és immens, meravellós, estrany. Però no hi ha cap manera de comunicar-se amb ell.

Amb el pas del anys l’interès de la humanitat va desapareixent fins a un punt en el qual la idea més generalitzada és la d’abandonar el planeta i deixar-lo allà. Podríem dir que seria el equivalent de qualsevol descobriment al planeta Terra del qual no es poguera traure cap altre profit que el de l’explotació turística.

Descobrir un planeta meravellós, misteriós, immens… però que no té cap utilitat pràctica.

Cap al final del llibre, es llancen algunes teories sobre què és aquell oceà. Una de les teories interessants és que allò podria ser simplement l’estat inicial de la creació d’un déu imperfecte.

Le Slow!

De vegades pose coses interessants al Facebook que al final s’acaben perdent entre totes les xorrades que vaig dient. Hi ha coses interessants de les que vull enrecordar-me’n. Així que a partir d’ara provaré de posar-les més al blog.

Aquesta és una cançó d’un grup francès anomenat ‘Granville’. La lletra no diu gran cosa: una noia que se’n surt del que són les noies corrents (a França això no està tan normalitzat com a Catalunya). En canvi, la música i la melodia aconsegueixen crear sensacions en mi. Em pregunte si serà sempre així.

Recepta de coca

Este matí volia fer magdalenes, per allò de què l’any passat no vaig acabar mai d’eneixir-me’n. El problema sempre es troba en el forn. Amb uns forns, el mateix procediment ix bé i a d’altres no. Tot i així, sempre hi ha petits trucs que poden ajudar. La coca que he fet este any nou m’ha eixit molt bona.

1503911_10202258463837495_743471219_n

Ingredients

  • 3 ous mitjans
  • 1 got de sucre blanc (250-300g)
  • 1 got de farina (250-300g)
  • Una tasseta d’oli de girasol (uns 100ml)
  • Un sobre de llevat (Mandarín, per exemple)
  • Un xorret de llet

Recepta

Primer de tot, connecteu el forn i poseu-lo per sota i a màxima temperatura.

  1. En un recipient profund, heu de ficar la clara dels ous. Els rovells deixeu-los  en un got a part per ficar-los després.
  2. Heu de batre les clares durant un minut. Podeu fer-ho amb una forqueta, batent molt ràpid fins que comence a blanquejar-se (no cal arribar al punt de ‘punt de neu’).
  3. Ara fiqueu els rovells i barregeu-ho bé
  4. Seguidament fiqueu el sucre i l’oli i continueu batent fins que quede homogeni.
  5. Ara és el moment de ficar la farina poc a poc. Però ho farem tamisant-la. El millor és fer-ho amb un colador gran, d’estos de reixeta (com els coladors de suc de taronja). Poseu el colador per damunt del recipient i aboqueu la farina. Aboqueu també el llevat.
  6. Aneu agitant el colador per a que la farina vaja caiguen a poc a poc a la barreja i aneu remenant al mateix temps amb una forqueta.
  7. Si la barreja es fa molt espesa (fins al punt que coste remenar-la), aboqueu la llet.

Quan tingueu la barreja feta, aboqueu-la al recipient on vulgueu fer la coca. El recipient en forma de donut és ideal. Baixeu la temperatura del forn, a 3/4 del màxim (això dependrà de cada forn i al final ho haureu d’esbrinar vosaltres). Per últim, fiqueu el recipient dins del forn.

A partir d’aquí, haureu d’esperar entre15-30 minuts. Tot depèn del forn. Sabeu que tot va bé perquè veureu que la massa puja. Quan la part de dalt comence a daurar-se (encara que el forn només estiga funcionant per sota), llavors haureu de començar a considerar apagar el forn. Això depèn de moltes coses i haureu de fer proves fins que vos isca bé.

Un any per oblidar, un any per recordar

Ací la tenim.  La fi de l’any 2013.

Per recordar

  • Haver-nos mudat a Montpeller i haver-ne après francès
  • Haver-me conegut una miqueta millor, saber que estic maleïdament boig i que el pas dels anys només millora això
  • Haver esbrinat una miqueta més quines són les persones que més estime en aquest món
  • Que he après a fer magdalenes, tot i que encara no he pillat el punt

Per oblidar

  • Malgrat les vacances, no haver tingut temps per desconnectar de l’estrès
  • Els projectes que he perdut, malgrat els meus esforços
  • Que tot s’haja centrat excessivament en la faena
  • Que de vegades no sóc l’home que m’agradaria ser i repetisc patrons dels hòmens que mai m’han agradat
  • Que no he cuinat molt…

I per l’any que ve?

  • Un objectiu que no puc compartir públicament
  • Un altre objectiu que no puc compartir públicament
  • Viatjar als EUA
  • Aprofitar i conèixer França

I sempre tindre presents:

  • Mon pare, encara que ja fa molt de temps que no és ací i que només el veig en somnis.
  • Ma mare, que m’estima com ningú!
  • Javi, el meu germà.
  • Neus, companya de viatge.

 

Adéu, Barcelona. Adéu Vila de Gràcia.

Fa un parell de mesos, abans de marxar de Barcelona, vaig començar a escriure això…

Al febrer de 2009 vam arribar a Barcelona. El 2007 i el 2008 havien estat anys de preparar el canvi: acabava la carrera, havia de pensar què fer amb el meu futur. A principis de 2008 vaig estar vivint a Irlanda un parell de mesos, després vaig tornar per acabar el projecte de final de carrera.

La N* i jo vam decidir anar a Irlanda per aprendre anglès. No vam durar més de mes i mig, ja que la situació començava a estar fotuda per allà. El Nadal de 2008-2009 ja estàvem novament a Alacant, decidint quin seria el nostre futur.

El nostre futur va ser Barcelona, on hem passat els darrers 4 anys i mig.

D’entrada vam viure un parell de mesos a casa del germà de la N*, amb la seua cunyada i la seua mare. Recorde aquells dies com una època una miqueta fosca, però ja començava a quedar amb la gent de Softcatalà, i allò era com un primer senyal que les coses a Barcelona acabarien millorant molt. Probablement els meus companys de Softcatalà no en són conscients, però el fet d’anar a les reunions, les trobades, les jornades de treball… va fer que Barcelona anara fent-se la meua casa, i van ser un punt de suport molt important per sobrepassar la por del canvi.

A l’abril vam trobar pis a prop de la Sagrada Família. En aquells mesos, jo havia trobat dues feines: de professor de cursos de Microsoft Office a algunes empreses en el Baix Llobregat i programador a Tirabol. La feina de professor la vaig deixar ben ràpid, massa maldecap moure’s cada dia en tren pel Baix Llobregat.

La feina de Tirabol va ser una de les millors coses que em van passar a Barcelona. Allà vaig fer grans amics, vaig poder aprendre la professió a la qual ara em dedique i em va servir com punt d’endinsament cap a la ‘realitat catalana’.

En un principi treballava 4 hores i guanyava 500€ al mes. En la meua vida havia sigut tan pobre. Però he d’admetre que era molt feliç. No gastava res i només havia de gaudir de la ciutat, de la bici i els voltants… Ma mare havia d’ajudar-me econòmicament, però.

Al cap d’un any va començar tot el tema de Barcelona Decideix. Allà vaig descobrir finalment com d’important és el desig de ser un Estat Propi de Catalunya. El moviment és increïblement social, a més de polític. No es tracta de conflictes, ni de feixisme, ni d’altres merdes. Es tracta de convertir en realitat un desig que porta més de 100 anys en el cap de la societat catalana.

A l’estiu de 2010 la N* i jo vam decidir canviar de pis. El pis de Sagrada Família era massa sorollós. Els autobusos turístics passaven cada dia per sota de la nostra finestra i allò era inaguantable. Així finalment ens vam mudar a la Vila de Gràcia.

Vila de Gràcia

A partir del moment que ens vam mudar a la Vila de Gràcia, es va iniciar una de les etapes més felices de la meua vida. Viure a Gràcia és una experiència realment bona: vivim a un poble a dintre de Barcelona. L’únic punt en contra és que els preus són cars, però bé, t’acostumes.

Al juny de 2011 vaig canviar de faena i vaig començar a treballar a Smile Iberia. A nivell professional el desenvolupament ha estat molt gran i he pogut ampliar molt els meus coneixements i experiència. D’altra banda, però, he après què és l’estrès i l’envelliment prematur per culpa d’ell. :P

Ara, després de 4 anys i mig a Barcelona, acabe l’etapa.

Nou Canal 9 #RTVVnoestanca

Qui m’ho haguera dit, que després de més de 15 anys ignorant la televisió valenciana ara m’entrarien ganes de tornar a vore-la. Crec que el tancament proposat pel govern del PP és el millor que li podia passar: el resultat és que per fi molta gent ha despertat, ha pogut eixir de la cova a la qual s’havien clavat de forma voluntària i finalment cridar contra aquells que els van forçar directament o indirecta a quedar-se allà dins.

El que més m’agrada del Nou Canal 9 és que ara és una televisió lliure. Televisions lliures d’este tipus i a esta escala no hi ha moltes. Crec que tots els valencians han de gaudir-la mentres dure, que no serà molt. No puc evitar comparar este tancament amb l’explosió d’una estrella supernova: Canal 9 s’havia fet gran, gran… molt gran. De sobte, amb l’ERE, es va contraure. Amb la decisió de tancar-la, finalment esta supernova ha esclatat, i és un escenari preciós, magnífic, que ens permet vore coses que no havíem vist mai i que probablement passarà molt de temps fins que les tornem a vore.

Per això, malgrat el passat, vull donar les gràcies a tots els que han eixit de la cova en què es trobaven i han vist la llum. Gràcies per conduir esta llum a través del senyal de Canal 9.

Si tinguera molts diners, vos muntava una tele per a que continuàreu així per molt de temps.

Els mòbils ens fan tontos

Cada dia ho veiem. Nosaltres mateixos formem part de la paranoia del mòbil intel·ligent, de la connexió permanent. Encara no tinc clar quin són els inconvenients d’això, però realment em sembla que hi ha algun inconvenient.

El temps que abans dedicàvem a pensar, a observar, a escoltar… ara el dediquem a mirar el mòbil. Ens estem tancant?

Anar a viure a França (un resum de la meua experiència)

Si voleu anar a viure a França per treballar o simplement per viure la vida loca, vos eixiran tota una sèrie de dubtes relacionats amb coses bàsiques com:

  • Trobar pis
  • Trobar faena
  • Com anar al metge

Trobar Pis

Podeu cercar pis (location) o habitacions (allocation). La segona opció és infinitament més fàcil i no l’explicarem. La primera opció, cercar un ‘pis complet’ per vosaltres mateixos, és la part més complicada.

Terminologia: Quan cerqueu pis, sempre sentireu parlar dels tipus d’apartament: F2, F3, F4… això vol dir «F2: dos espais», «F3: tres espais», etc. Bàsicament un F2 vol dir una habitació més una sala d’estar. F3 serien probablement dues habitacions més la sala d’estar, etc. En realitat són espais, però gairebé sempre són habitacions + sala d’estar.

On cercar pis:

Totes tres són bones opcions.

Per trobar habitació (allocation o colocation):

Requisits per poder llogar:

  • Un contracte de tipus CDI (contrat de durée indeterminée, contracte indefinit) sense període de prova (période d’essai, diuen en francès). També és possible que us demanen una attestation de travail , això ho pots demanar a l’empresa on aniràs a treballar, ells ja tenen les plantilles fetes normalment.
  • Un salari net que supere tres vegades el valor del lloguer. Per exemple, si aneu a cobrar 1800€ al mes, no podreu llogar un pis el lloguer del qual siga superior a 600€ (evidentment, 620 o 630 o inclús una miqueta més vos ho poden acceptar).
  • Si el vostre salari no arriba a tres vegades el preu del lloguer, podeu aportar un aval, però ha d’ésser francès (o siga, que els vostres pares, germans, si viuen a València, no podran avalar-vos).
  • Si a València heu estat pagant un lloguer durant els darrers mesos, imprimiu els rebuts de cobrament d’eixe lloguer per mostrar que efectivament heu pagat un lloguer abans.
  • Si heu fet la declaració d’hisenda els anys passats, agafeu els documents finals i porteu-los també.
  • Per descomptat, porteu també el vostre DNI (o passaport).
  • RIB: el compte bancari (no sempre és obligatori). Heu d’anar en compte perquè per obrir un compte bancari heu de poder donar una adreça d’on viviu. Haureu de demanar a algú que vos faça un justificant (el banc vos donarà el justificant que s’ha d’omplir). Jo ho vaig fer amb el banc Crédit Géneral, però no tinc clar que siga el millor.

Consells: Trobar pis, ací o a la Xina sempre és difícil. A França s’afegeix que demanen molta documentació. Simplement tingueu-la tot llesta des del primer dia que aneu a cercar pis. El moment en què trobeu un pis, no tindreu molt de temps per pensar-vos-ho abans que un altre el llogue. Per tant, si vos agrada, heu de dir que sí el més aviat possible. Això comporta tindre tots els documents a l’abast.

Coses curioses:

  • Normalment en el lloguer dels pisos s’inclouen les despeses d’aigua i gas. I només heu de pagar a part l’electricitat
  • Molts pisos, pel que he pogut veure, no estan moblats, ni tan sols tenen el moble de la cuina per cuinar.

TROBAR FAENA

Aquest document del Ministeri de Treball espanyol és força interessant. Feu-li una ullada:

Algunes referències per trobar faena:

SEGURETAT SOCIAL

Abans d’anar a França, el primer que heu de fer és la targeta sanitària europea (podeu demanar-la ací directament). Un cop fet això:

  • Aneu al registre civil de la ciutat on vau nàixer i demaneu una còpia traduïda al francès de la vostra partida de naixement (és gratuït i ho fan en qüestió de minuts)
  • A França, haureu d’anar a l’edifici de la seguretat social específic amb la vostra identificació, el certificat de naixement i [no ho tinc clar], amb una adreça (no sé si l’adreça valenciana funcionaria)

A partir d’ací heu de saber que:

  • No existeixen els ‘CAP’ o ‘Centres de Salut’. Allà si has d’anar al metge, truques a qualsevol metge i demanes cita. Quan vas, s’ha de fer el pagament allà mateixa amb la teua targeta sanitària. La seguretat social et paga el 75-80%. L’altre 30% l’has de pagar tu (ix al voltant d’uns 30€ per cita amb el metge de capçalera).
  • A Spaniards.com comenten el següent:

«Generalment les empreses franceses tenen assegurances privades (Mutuelle) que cobreixen quasi tot, però és necessari inscriure’s en la Seguretat Social francesa. A voltes l’empresa ajuda a l’empleat a inscriure’s en la Seguretat Social si s’és estranger, però no és el comú. Per a inscriure’s en la Seguretat Social cal anar en persona i portar el contracte de treball, la partida de naixement, el RIB del banc, dues fotos i l’adreça de l’allotjament.

 

La SS us enviarà uns papers a casa i haureue de cercar un metge que accepte ser el vostre metge de capçalera. Una vegada reexpedits els papers, us arribarà la targeta de la Seguretat Social francesa anomenada «Carte Vitale». Amb la Carte Vitale podeu acudir al metge, on pagueu la consulta ensenyant la targeta i et lliuren la «Feuille de soin». En uns dies us ingressaran  la part que cobreix l’Estat en el vostre compte bancari i la resta serà pagada per la Mútua. En les farmàcies, ensenyant la targeta i el rebut del metge, us donaran directament els medicaments. És també interessant traure’s la Targeta Sanitària Europea abans d’anar a França per a estar coberts mentre es processa la «Carte Vitale».

 

Cal saber que la Targeta Sanitària Europea cobreix a partir d’una certa despesa. És a dir, si s’acudeix al metge i la despesa són 12 euros, aquests no seran coberts i caldrà pagar-los posteriorment. Accidents i hospitalitzacions si estan coberts.»

 

Aniré actualitzant aquest article amb més coses que em vaja trobant…

(desamats, desfets, desterrats)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 227 other followers