Ahir vaig poder fer una xarrada sobre el GNOME3 a la Volcànica.cat. No va eixir com em pensava. Per una part, va estar molt bé, ja que es va crear un debat interessant sobre la llibertat del programari i sistemes operatius. Però va ser un debat on no vaig saber defendre/mostrar clarament les meues idees.
A l’hora de plantejar un debat, de qualsevol tipus, la meua forma de defendre les meues idees és completament innòcua. Parle saben que TOT en aquest món és relatiu, tot depèn d’unes condicions que van des d’allò més interior de cada un de nosaltres, d’allò que hem après, d’allò que veiem cada dia, de la cultura del nostre país, del nostre continent, del nostre món i, fins i tot, del nostre univers.
Els nostres principis podrien ser uns altres si les condicions foren diferents. Ser de dretes o d’esquerres, que ens agrade més aquest equip o aquest altre.
En realitat, no hi ha res objectiu. Bé, potser la ciència en la seua essència més pura (les matemàtiques).
Llavors, tenint present això, em costa molt defendre les meues idees. I amb això em vaig trobar ahir. És una cadena de pensaments que bloqueja qualsevol tipus d’afirmació lògica en la meua ment. I sóc incapaç de dir res més enllà de: «això és el que jo pense, no vull convèncer ningú».
Podria dir que: «sé que tinc raó», que hi ha arguments per rebatre les bajanades que diuen altres. Però eixos altres ho diuen amb una «propietat», que semblen impossible de convèncer. Encara que no tinguen raó…
En definitiva, he de mirar-me això. Ja està bé de no saber defendre els meus principis, encara que siga de forma no invasiva.
Hola Pau, jo trobo que et vas defensar prou bé, com sempre les rèpliques millors sempre et venen al cap uns dies després i no quan toca
Només és una batalla i no la guerra
gràcies per tot i fins un altra,
Ivan
Hhahah, gràcies! També s’ha de dir que normalment quan parle amb gent, solen pensar més o menys com jo. Això dóna peu a no saber defensar-se quan te trobes en situacions on la gent no opina com tu…
Ep!
la meva experiència en debats és que d’una banda m’enriqueixen, és a dir em donen més arguments per a nous debats, d’altra m’ajuden a reflexionar i a millorar la meva idea respecte el tema que estem tractant. Sempre els trobo enriquidors.