Aquesta crisi que estem passant m’està mostrant una cosa que durant els darrers anys ja anava sospitant: que les nostres idees estan afectades per la forma de vida que tenim. És curiós com ara tots estem una mica més disposats a cedir en el nostre «Estat del benestar» en favor del bé comú i evitar que l’Estat haja d’ésser «rescatat».
Encara recorde quan l’amic «fatxa» del meu avi em deia allà al 2004: aquestos [el PSOE] arribaran i ens portaran a tots a la ruïna. 6 anys després sembla que les seues prediccions s’han complert. No obstant, no ens equivoquem, la crisi actual no és culpa del PSOE només, sinó de tots aquells que han permés aquest desenvolupament insostenible durant els darrers anys.
En canvi, però, sí que s’ha de recriminar a Zapatero que ha actuat tard i malament amb la crisi. El problema considere que es va centrar en dos punts: el retorn dels 400€ que es va aprovar abans que marxara Solbes, tot just abans de les eleccions de 2008. Una mesura que dubte molt que li donara cap vot i que va esgotar un marge molt important que teníem de superàvit. Altra possible cagada ha estat el Plan E: una despesa que només va endarrerir uns mesos el que tots ja sabíem que passava: que estàvem en la pitjor crisi des de l’inici de la democràcia.
Tota aquesta despesa ens ha portat a un dèficit excessivament alt que ara han de pagar de forma directa funcionaris i pensionistes i que la resta pagarem per segur de forma indirecta. Zapatero s’ha hagut d’empassar les seues idees i recular: probablement si no haguera fer certes cagades, ara no s’haurien d’haver pres aquestes mesures «dràstiques» i només haguera calgut retallar la despesa general i altres àrees, però sense haver d’arribar tan lluny.
El PP ho haguera fet millor? No ho sé. Probablement depèn de qui haguera estat al front. Estic segur que més d’un a dintre del PSOE va pensar el mateix que pense jo: que les mesures preses no eren ni d’esquerres ni de dretes, sinó d’estúpids. La dels 400€ es veia de forma directa, la del Plan E l’estem veient ara.
I mentrestant sembla que hem de cedir i perdre certs drets per avançar. No sé si realment el futur serà bo o dolent, caldrà veure-ho. Allò que sí que em preocupa és el fet que sembla que els polítics només saben aprofitar-se dels nostres diners, i més em preocupa que això estiga passant d’una forma tan important als Països Catalans.
Per sort, no hauré de canviar el meu vot a les properes eleccions. El partit al que vote encara no té suficient poder per furtar-me els diners.
