Cançó de la gent

Ahir vaig anar a un sopar per commemorar els cinc anys del Casal Jaume I de Mutxamel. El sopar va estar bé i eixes coses. Va haver-hi un recital molt bo d’un xic que sembla que és el director del grup de teatre a la Universitat d’Alacant. La qüestió és que a cada taula, per a cadascú hi havia un mini-pamflet amb una cançó de Lluís Llach i un poema de Miquel Martí i Pol.

El poema es diu “Cançó de la gent” i vull copiar-ho ací, perquè és molt bonic.

La gent del nostre poble

no són pas diferents

dels de les altres viles,

almenys pel que en sabem .

Si plou, porten paraigua,

s’abriguen quan fa fred,

si tenen gana, mengen

i beuen per la set.

La majoria es casen,

alguns resten solters,

quan tenen pressa, corren,

quan no, van a pleret.

N’hi ha d’alts i alguns de baixos,

de grassos i de secs,

de macos i de lletjos,

de rics i de pobrets;

n’hi ha, doncs, de tota mena

com passa a tot arreu.

 

La gent del nostre poble

treballa, estima, creix,

somia meravelles,

i a voltes desfalleix; 

a estones és molt dòcil

i d’altres no ho és gens.

La gent del nostre poble

per dir-ho clarament,

són gent com jo i vosaltres,

són gent com l’altra gent,

que passa per la vida

com l’aigua i com la neu

assaonant la terra

pels que vindran després.

Quan morin -si es que moren-

que vagin tots al cel.

“Cançó de la gent”, Cantata del poble

Miquel Martí i Pol

Cançó de la gent

Un pensament sobre “Cançó de la gent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s