ETA?

Aquest matí hi ha hagut un atemptat a la terminal T4 de l’aeroport de Barajas a Madrid.

Diuen que primer ha avisat un que no parlava en nom de ETA i més tard ha trucat una altra persona dient que sí, que ha sigut ETA. Realment estic impacient per vore què diu Otegui o qualsevol altre d’eixe entorn.

Per una part desitge que no siga ETA. Però si no és ETA, qui ha sigut?.

Potser siga millor que haja sigut ETA. I ara, què fem?, ja no hi ha procés de pau?. És clar que així no té sentit. La cosa curiosa és que ahir mateix ZP deia que dins d’un any estaríem millor que ara i també és “curiós” (potser no tant) que ETA no haja dit “ha acabat la treva”.

Espere que al llarg del dia d’avui esbrinem què ha passat i que cadascú pose les seues cartes a la taula.

ETA?

Que som, que no som

No, no és interrogatiu. És una afirmació del tipus “que ara som, que ara no som”.  És bonica la primera persona del plural del verb “ser” o “ésser”, crec que els de les illes l’utilitzen també com a primera persona, és curiós.

El títol només parla de com som i com deixem d’ésser, com canviem i tornem a les mateixes qüestions una i altra volta. I mentrestant la vida passa. Tinc un secret i ben és cert que m’agradaria contar-lo ací, té a veure amb el que som i el que deixem d’ésser. De com oblidem i tornem a recordar i de les coses que són la causa de que siguem així. Tinc un secret que parla per sí mateix. Que ara són 24 i demà seran 88. I un mai no sap com ha passat exactament.

En el fons, no som res. Potser alguna vegada hem sigut, però com a mínim, deixarem de ser. Ara som unes persones i demà realment serem altres. I finalment ja no serem, ens recorden o no.

M’han trucat unes quantes vegades, no he agafat el telèfon. Perquè ara mateix, no sóc.

Que som, que no som

Bloqueig

No sabeu com fot que el punyeter ubuntu se’m bloqueje en mig de la redacció d’un article llarg que, coses de la vida, anava a guardar en eixe mateix moment perquè abans se m’havia oblidat.

Sí, GNU/Linux també es bloqueja i, de vegades, més que windows (bé, això quan parlem de versions molt noves, que és el que jo tinc). Últimament, entre una cosa i altra, la cosa va genial, quin remei.

Tot i així, podeu visitar el meu nou projecte:

www.somgnu.org (el .cat me’l van denegar, però això ja ho sabeu)

Bloqueig

Problemàtica energètica

Després d’un temps de formació sobre fonts d’energia alternatives i d’altres que no ho són, estime oportú plasmar tot allò que m’he trobat durant aquest temps i allò que he aprés. Sobre la problemàtica energètica que hi ha al món i concretament a l’Estat. Hi ha una quantitat massa gran de punts que la gent en general no té clars i prejudicis que es podrien considerar “culturals”.

Considerar que aquesta energia és bona i aquesta altra és dolenta no és un bon començament. Podríem parlar d’energies que recolzen el desenvolupament sostenible a curt, mig o llarg termini. Podríem parlar d’energies rentables també en eixos termes. També hauríem de parlar d’energies reals o en desenvolupament (en lloc d'”energies” caldria dir, “mètodes per obtindre energia”, però supose que ens entenem).

 

  1. Problemàtica energètica

Primer caldria parlar de per què cada dia necessitem més energia, quin és realment el quid de la qüestió. A nivell de ciutadans, cada dia vivim més envoltats d’aparells electrònics que consumeixen electricitat: els ordinadors, les vitros, els televisors de 100″, etc. Això suposa un augment global de necessitats d’energia energia elèctrica molt gran. Per altra part hi són les indústries que, potser no al nostre Estat, però sí a la resta del món cada dia se’n desenvolupen més sobre diferents productes per tal d’abastir un món capitalista basat en el consumisme -el món és com és i l’economia és la que és, això és un altre debat-.

Tot junt suposa que cada dia necessitem més energia per viure, això no vol dir que qui tinga més energia visca millor. Existeixen alguns estudis que parlen sobre aquesta qüestió, i tots confirmen que sí que és cert que es necessita un mínim d’energia per viure bé, però arriba un punt al qual “més energia” no suposa “viure millor”.

La producció d’energia al nostre Estat es divideix actualment (dades de 2005):

Font: Ministeri d’indústria, turisme i comerç

S’ha de tindre en compte que una cosa és la producció d’energia i una altra el consum. És a dir, nosaltres som capaços de produir energia elèctrica mitjançant centrals nuclears, eòliques, hidroelèctriques, de gas natural, etc. Però no som capaços de produir petroli, que l’importem. Per això, si parlem de “consum”, consumim energia elèctrica però també consumim energia als cotxes i altres medis que és una energia provinent del petroli (o derivats). Quant a consum final, les energies que més utilitzem són:

Font: Ministeri d’indústria, turisme i comerç

Analitzem bé aquestes dues gràfiques. La meitat de l’energia que es produeix a l’Estat Espanyol és mitjançant les energies nuclears. I un quart del total es produeix mitjançant energies renovables. En canvi, a nivell de consum veiem que la nuclear suposa un 10,3% del total i les renovables un 6%, això és degut a que no produïm tota l’energia elèctrica que necessitem i, a més a més, necessitem petroli en quantitats molt grans.

A la següent taula es pot observar l’evolució del consum elèctric a l’Estat durant els anys 2003, 2004 i 2005. Podem veure que del 2003 al 2004 hi ha un augment d’un 4,10% global i del 2004 al 2005 un augment del 2,60%. Es pot deduir sense haver de complicar-se que cada any consumim més energia.

 

Mentre que el consum d’energia per part de les indústries s’ha mantingut o inclús ha caigut, el consum a les llars de l’Estat ha augmentat prou. Cada dia les llars suposen una part més important del consum d’energia i cada vegada som més persones a l’Estat i per tant el consum augmentarà encara més.

Realment és important indagar que als nous productes electrònics que ara hi ha a totes les cases, s’ha sacrificat en general l’eficiència en pro de la potència. L’eficiència no és ni més ni menys que la relació que hi ha entre l’energia consumida i el treball que s’ha generat finalment. Per exemple, els ordinadors. Cada volta els processadors són més potents, però cada volta consumeixen més. Per què en lloc de millorar la potència no millorem que fent el mateix que feia abans consumisca menys recursos?. Microsoft Windows Vista és un gran exemple. En lloc d’haver fet una programació orientada a consumir pocs recursos, s’ha fet una programació sense tindre aquest factor com a vital importància (i en cas de que ho hagen fet, i sí hagen tingut aquest factor en consideració, quina merda de sistema operatiu aleshores).

En definitiva, les indústries no han augmentat molt el seu consum. Som nosaltres, a les nostres llars, qui hem augmentat el consum d’energia i també degut a que en pocs anys hem augmentat de 40 a 44 milions d’habitants a l’Estat.

 

Problemàtica energètica

Dominis .cat

Avui estic una miqueta cabrejat -empipat- amb els dominis .cat.

Fa un parell de dies vaig decidir deixar el projecte “spalinux” i fer un projecte semblant (i millor) en català. Vaig demanar el domini http://www.somgnu.cat i van iniciar-se els tràmits. Avui m’han dit que no m’accepten el domini.

En principi, per tal de que t’accepten has de “demostrar” que tens cap vinculació amb la cultura catalana i que la pàgina que faces també la tinga. Com a “vinculació” t’exigeixen que dones alguna web on pugues demostrar eixa relació, com per exemple un blog. Jo vaig donar aquest blog. Per altra part has d’explicar en que consistirà la web que faràs. En eixe aspecte vaig explicar que era un projecte de programari lliure en català on posaria notícies, un wiki/documentació, descàrregues, etc.

Bé, m’ho han denegat. La qüestió és que no diuen el per què. Personalment entenc que la millor manera de difondre la cultura “catalana” (incloent la valenciana i balear a la definició, és clar) és escriure en la nostra llengua. Supose que no cal que escriga sobre autors catalans i demés.

M’HO HAN DENEGAT!!!! Cague en sa mare!!!!!

Estic una miqueta bastant cabrejat. Perquè volia començar el projecte JA. Ara que tinc una miqueta de temps i moltes ganes. Però és que el proveïdor ja m’ha cobrat i ara he d’esperar a que em torne els diners. Un conyaç (si es que “conyaç” se pot escriure així).

Bé, ja m’he quedat a gust. En el fons sé que eixes persones que decideixen a qui li donen el domini i a qui no, han de basar-se en uns criteris que jo no he passat. Així que registraré el domini http://www.somgnu.org i més endavant els mostraré que la punyetera web és en català i pretén difondre la nostra cultura a través de la llengua.

Que hi ha cap ànima caritativa que conega algú que puga donar-me un cop de mà amb el domini?

Serveix d’alguna cosa pertànyer a ACPV?

En fi. Poc a poc, de mica en mica, que sembla que ho vull tot ja.

ESTA FRASE LA ESCRIBO EN CASTELLANO PA FASTIDIAR. ALE, CHINCHA REVINCHA… VIVA LA Ñ!!

Ja està, ja està. Ja se’m passa.

Dominis .cat

OpenOffice a Lliurex

Decisió política? Decisió dels técnics que desenvolupen Lliurex?

Actualment OpenOffice, la suite ofimàtica lliure i gratuïta que pot substituir fàcilment a Microsoft Office, es troba a la versió 2.1 (en anglés). En castellà i en català encara es troba a la versió 2.0.4.

Lliurex, la distribució impulsada per la Generalitat Valenciana, va treure la seua última versió al setembre (OpenOffice 2.0.4 ja hi era, i la versió “2.0” en general ja porta més d’any i mig al carrer). En aquesta última release de Lliurex, OpenOffice és a la versió 1.1.4.

Per què?

Podríem preguntar-nos que si la versió en català és a la 2.0.4, els tècnics de Lliurex no haurien de tindre cap problema en posar aquesta versió -al menys mentre no tinguen una correcció pròpia en el dialecte valencià-. Sembla que sí hi ha problema i que per eixa qüestió posen la versió en català.

Supose que us imagineu per què no posen la versió en català -al menys mentre no isca una versió amb diccionari valencià (perquè això dels menús és una xorrada i no caldria tindre-ho en compte-. És possible que imagineu bé:

Hi ha algú a la cadena de montatge de Lliurex, que pensa que català i valencià no són una mateixa llengua, que té poder per decidir aquestes coses.

I mentrestant, a les escoles valencianes continuen amb l’OpenOffice 1.1.4 en lloc de amb una versió mil voltes millorada com és la 2.0. I l’única raó és que: el valencià i el català no són la mateixa llengua.

En valencià, clar que sí!!

OpenOffice a Lliurex

Privacitat

Fa un parell de setmanes es va celebrar a Elx les “IV Jornades Linux d’Elx“, entre els ponents es trobava gent tan coneguda en el Software Lliure com René Merou, Jesús David Navarro o Víctor Alonso. Qui més em va sorprendre va ser En Jesús. Va fer dues presentacions: una sobre jocs i una altra sobre una introducció a GNU/Linux. Sentir-lo va ser una bona experiència, s’expressava bé i transmetia clarament el seus principis i, el que és més important, els principis, la utilitat i els reptes del Programari Lliure. Diguem-li que és un “Pastor de GNU/Linux”.

René Merou va fer una conferència prou interessant, sobre privacitat (que és del que tracta aquest fil). Tot i que va començar tractant eines de privacitat com el gpg, va acabar explicant ben bé per què és necessària la privacitat a la vida diària. D’alguna forma, el fet de que no tinguem res a amagar no vol dir que puga haver-hi una total llibertat per agafar les nostres dades i que les empreses les publiquen i compartisquen entre elles. Avui en dia, amb internet, hem de tindre clar que la nostra privacitat està en perill, les nostres dades pul·lulen per la xarxa i hem d’assegurar-nos que no s’aprofiten d’elles indiscriminadament.

El cas més sonat és una notícia que va eixir va no molt sobre la codificació de la “química del cos”, que pot ajudar a definir quins medicaments ens poden fer bé o fer mal, quines malalties tindrem, potser i tot les nostres capacitats. Això pot esdevenir en discriminació segons el nostre “codi químic” i, més enllà, és suposar que som éssers totalment genètics i que l’entorn no influeix gens -doncs aquest codi químic i les seues propietats el suposen estàtic-. La veritat és que ara em costa una mica plasmar allò que ens va contar. Tot i així, podeu llegir un article molt bo sobre gpg i privacitat.

Privacitat