Que som, que no som

No, no és interrogatiu. És una afirmació del tipus “que ara som, que ara no som”.  És bonica la primera persona del plural del verb “ser” o “ésser”, crec que els de les illes l’utilitzen també com a primera persona, és curiós.

El títol només parla de com som i com deixem d’ésser, com canviem i tornem a les mateixes qüestions una i altra volta. I mentrestant la vida passa. Tinc un secret i ben és cert que m’agradaria contar-lo ací, té a veure amb el que som i el que deixem d’ésser. De com oblidem i tornem a recordar i de les coses que són la causa de que siguem així. Tinc un secret que parla per sí mateix. Que ara són 24 i demà seran 88. I un mai no sap com ha passat exactament.

En el fons, no som res. Potser alguna vegada hem sigut, però com a mínim, deixarem de ser. Ara som unes persones i demà realment serem altres. I finalment ja no serem, ens recorden o no.

M’han trucat unes quantes vegades, no he agafat el telèfon. Perquè ara mateix, no sóc.

Que som, que no som

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s