No és estrany

No és estrany

que tot sigui un invent.

Un somni devastat

un tros de res.

No és estrany

que és cert que és molt estrany.

Una ombra de la nit

un excrement.

És millor que seguim  habitant

un univers petit, un cervell buit.

La pols es posa entre tots dos.

La pols omple tots el rencons.

El món s’ha tornat un costum

aquest matí silenciós.

No és estrany

Diumenge a la “Font Rotxa”

Parlava ja fa uns anys amb la meua tieta i jo li deia: “Tia, este fin de setmana me voy a la Font Roja”, pronunciant la “j” com teòricament diuen que és correcte. La meua tieta em va dir: “No, no. No se dice “Font roja”, sino “Font Rocha””, sí, amb la “ché” de l’apitxat ben pronunciada, jeje. Em fa gràcia l’apitxat.

Bé, la qüestió és que diumenge passat vam anar a la Font Roja Javi i jo amb un amic de la universitat que es diu Albert (també company de Enginyers sense Fronteres). Javi i jo quedàrem amb Albert a Sant Vicent, d’allà anàrem cap a Ibi. A l’autovia érem una filera d’uns quants cotxes. Al principi Javi i jo no ens podíem creure que fórem tants. Resulta, però, que vam ser 40 persones!!. Vam eixir des d’Ibi i xino xano fins a la Font Roja, una passada. Vam pegar més voltes de les que ens tocava, però quin remei. Va estar molt bé.

Ací deixe algunes fotos:

Diumenge a la “Font Rotxa”