Salvador

“Assassins, Assassins de raons

Assassins de vides,

que mai no tingueu repòs en cap dels

vostres dies

i que en la mort us persegueixin

les nostres memòries.”

Si jo, que no vaig viure aquella època, m’he sentit commocionat amb la pel·lícula, no sé com es sentiran aquells que sí van viure l’època. I és que no es tracta només de la figura d’En Salvador Puig Antich i la seua mort, es tracta de que hi havia gent que tenia poder per llevar-nos en qualsevol moment la nostra llibertat i no hi havia llei que ens protegira. Això sí que és por.
És clar, si no et ficaves on no t’havies de ficar no havies per què tindre por de res.

Deia un senyor gran, que en aquella època vivia molt tranquil. Que la culpa era d’aquells que ostentaven el poder i contra ells lluitava la dictadura. Potser “el poder” a ell l’imposava el que ell volia: el castellà, la religió, les “bones costums”, etc. La qüestió és que això sembla que es va prendre com a principis universals i la societat “espanyola” ho va acceptar de bon gust. Qui no ho volia així, havia de passar por.

Certament em commocionen els ideals de Salvador i els seus companys, l’evolució i les raons per les quals acabaren convertint-se en un grup armat. És complicat. Era complicat. Tenien les seues causes i conviccions i el mateix Salvador -a la peli, i supose que a la realitat- mai se’n va penedir del que havia fet. Què fas quan no tens dret a lluitar pels teus drets?. Potser jo haguera sigut més covard i haguera anat a França per sempre, em costaria viure a un Estat on no hi ha llibertat de pensament i encara menys si la gent que hi viu es mantinguera sense actuar.

Sense actuar, vivint la vida. Això és causa de la Guerra Civil. De la guerra de Dios contra los comunistas. De la guerra que uns que volien imposar la seua veu sobre els demés, van iniciar. I amb aquest inici, van matar la nostra societat durant 40 anys. Els perdedors van haver de marxar o acceptar la vida que ací se’ls imposaria. Qui va marxar potser va poder iniciar una nova vida, amb records. Però qui es va quedar… va morir, encara que no fora físicament.

Vaig vore aquesta peli ahir a la nit a un cicle de cinema en valencià que s’està fent al cine NAVAS tots els dijous. Hi ha tres sessions. Jo vaig anar a la sessió de les 22.45 i la veritat és que hi havia prou gent… 50 persones?. Totes parlant en valencià, quin gust. Faran aquestes pelis:

– 18 de gener: Salvador, de Manuel Huerga,.
– 1 de febrer: Copying Beethoven, d’Agnieszka Holland;
– 8 de febrer: Scoop, de Woody Allen.
– 15 de febrer: El perfum, de Tom Tynker.

I hi haurà més. Ho podeu vore a la pàgina web.

Si no heu vist Salvador Puig Antich, heu de vore-la.

Salvador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s