Llegint

Ara ja fa un temps, a Barna ni més ni menys, vaig comprar-me un llibre que es deia (i es diu) “Breve historia del saber”. Tracta una mica de tot, de tota la història, des dels principis del món fins a l’actualitat i divagacions futures.

Des del principi vaig trobar-me amb una visió molt esperitual. En aquest llibre la religió sembla constantment present, a tota explicació científica sempre li posava en dubte amb arguments del tipus: “com pot ser que realment no haguera res abans del Big Bang, què hi ha de Déu?” o coses per l’esti. Com que no volia -ni vull- deixar el llibre per aquest punt de vista tan espiritual, doncs vaig continuar llegint-lo. M’he empassat unes quantes coses que realment no m’interessaven i d’altres coses amb les quals no estava pas d’acord.  Però vaig arribar a unes pàgines que realment em van impactar.

Literalment diu l’autor a una part del llibre:

“Ya a lo largo de este libro hemos insistido en la estrecha relación que existe entre la guerra y el progreso del conocimiento” … “Los militares vencedores nos obligan, además, a reflexionar sobre cuál es el modo de vida ideal. El ideal militar, basado en la disciplina, la virtud -y muy especialmente en el valor, del que muchos civiles creen carecer- y la devoción de una causa parece un modo de vida muy atractivo.” … “Por último, la guerra hace hervir la olla del progreso. La guerra agudiza la imaginación y recompensa la aplicación del ingenio a la solución de problemas básicos. “Es habitual, además, que la guerra venga acompañada de una recombinación drástica de la reserva genética. Marte yVenus suelen presentarse juntos y sea por violación o por medios menos brutales, los soldados de regiones distantes fecundan mujeres cuyos hijos, aunque sean considerados bastardos, representan una renovación de la herencia genética”.

Jo també he pensat moltes voltes que les situacions dràstiques realment ens fan persones. Que la vida que vivim ens fa pobres de pensament i ens acomoda. Ens fa vulnerables i realment, com al llibre del Misteri del Solitari, acabem emborratxats sense saber apreciar-la. Potser la guerra donaria eixa possibilitat. Però bé, de pensar això a parlar de “l’herència genètica”… doncs hi ha camí. Ja, entenc que l’autor només parla objectivament de les situacions que es produeixen, però comentaris com “el modo de vida ideal” o “el ideal militar” i després parlar de violació, dons em fa mala olor. I més encara si durant tot el llibre m’he empassat a Déu i la seua supremacia sobre la ciència i com de bona era la “Teocràcia”.

El que realment em fot és haver-me gastat els diners en aquest llibre quan hi havia un per allà d’Adolf Hitler més interessant. En fi, no sempre encertem.

Llegint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s