Mos Mos Mos

Tinc una amiga a la qual li agrada molt escriure com parla. Passa completament de normes i eixes coses (i això que té el mitjà), disfruta enormement carregant-se la llengua escrita. En lo bonico que és escriure en les nostres variants!!!

Bé, la cosa no és del tot exactament així, però és igual. He d’admetre que abans d’anar-me’n a Barcelona l’any passat, tenia una opinió molt deformada quant a les incorreccions que es diuen parlant al País Valencià. Considerava el “mos”, el “mosatros” i eixes coses com llejes i les evitava. Va ser llavors que vaig descobrir als Antònia Font, que utilitzaven -i utilitzen- el seu parlar normal a les seues cançons, sense cap tipus de vergonya. I va ser així que vaig entendre que està molt bé que els valencians tinguem les nostres pròpies paraules i que, parlant, hem de continuar fent-les servir.

Escrivint és clar que necessitem un conveni -que ja el tenim- i hem d’escriure “bé”. Però parlant està prou bé que continuem mantenint les nostres variants, perquè són la nostra riquessa personal. Tot això, gràcies als Antònia Font. Per això, tot i que pense que ens van educar bé a l’escola, he d’admetre que indirectament ens van fer una mica “antis” a les variants locals.

Per això ara estic aprenent moltes coses al treball. Tinc un parell de companys que parlen valencià d’Elx. I, exceptuant el gran nombre de castellanismes que fan servir, tenen altres parauletes com per exemple “ans” (=abans) o “forment” (=blat) o d’altres que forment part de la seua pròpia “riquea”.

Així que, ho celebrem amb una cançò d’Antònia Font, la que em va fer entendre que la llengua catalana té una gran riquessa degut al gran nombre de variacions dialectals que hi ha.

Tots es Motors
Encara no m´ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T´has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s´anestèsia, i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d´espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d´auriculars.

I que sonin tots es motors
d´impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Que s´encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s´han de regar,
perquè jo som més de la mar.

Mos Mos Mos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s