Deshores

He eixit del pis de la Neus a Barcelona a les 9 del matí. He arribat a casa a Sant Joan a les 16 hores.

Què? Com ho veieu?, qualsevol diria que en eixir del portal allà a Barcelona m’ha agarrat Superman, m’ha pegat quatre voltes al món i després m’ha portat a casa a Alacant. He vist un munt de meravelles: cubanitas bailando y cantando, japonesos treballant dur, xinesos amuntonats als carrers de Pekín, he vist de passada al Bin Laden (que estava amb Sadam) i també hem parat, ja prop de casa, a Venècia a fer-nos unes pizzetes d’aquestes tan bones.

Ja veieu, tot a punt per arribar a casa abans de les cinc… qui poguera!.

Ara bé, canvieu el superman per una senyoreta amb cara de mala òstia al metro, a les cubanitas ballant i cantant per una immensitat de gent anant cap ací i cap allà a l’estació, als xinesos amuntonats fiqueu-los tots al bar del tren, al Bin Laden amb el tio que tenia al costat del meu seient i a eixa “pizzeta tan bona”, substituïu-la per un entrepà congelat i mal escalfat.

Però la realitat supera a la ficció, i és que quan he arribat a Alacant he anat directe a agarrar el bus. Justament acabava d’arribar. El conductor ha baixat del bus, ha tancat les portes i se n’ha anat a prendre’s un cafenet al bar d’enfront. Al cap de vint minuts ix del bareto, obre el bus i entrem. Tanca les portes i, sense cap raó que estiguera a la vista, hem estat deu minuts amb les portes tancades, passant calor i sense moure-nos.

La resta de la història del “23” ja la coneix molta gent, així que no la repetiré.

Benvingut a casa!!

Deshores

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s