Que aflore la passió

Avui he llegit a un blog uns quants consells per fer les relacions una mica més picants amb la nostra parella. Com que m’ha semblat interessant, us les traduïsc i espere que les dueu a terme… jiji

  • Envieu SMS eròtics i picants a la teua parella unes hores abans de la vostra cita
  • Compreu complements atrevits: un tanga, uns bòxers ajustats, unes mitges sensuals o qualsevol altra peça de roba sugerent. Es tracta de fer un ‘streptease’ i mostrar de mica en mica aquesta peça sorpresa que heu adquirit…
  • Despulleu-vos l’un a l’altre, lentament, sense preses i de forma tipus “joc dolent”, així permetreu que el desig aflore poc a poc.
  • Ofereix a la teua parella un massatge corporal amb algun tipus d’oli aromàtic o amb una essència sensual.
  • Demaneu a la vostra parella que es masturbe davant la vostra presència. Això pot donar-vos idees i ajudar-vos a veure com li agrada fer-ho.
  • Les relacions sexuals davant l’espill poden resultar increïblement excitants (un espill al sostre segur que és una passada).
  • Masturbeu-vos davant de la vostra parella. La idea és excitar-la sense permetre que us toque. Arribat el moment li ho permeteu i la passió estarà garantida.
  • Feu servir un llenguatge prou eròtic i pujat de to mentre manteniu relacions sexuals.
  • També podeu abstenir-vos de dir res. Que el silenci ressalte la passió.
  • Concentreu-vos en els sons, gemegats… que l’altra persona emet durant l’encontre sexual.
  • Si feu l’amor amb la llum apagada, engegueu-la. Si ho feu amb la llum encesa, apagueu-la. La novetat estimula.
  • Els ciris, l’encens i la música creen un ambient molt sensual. Aneu amb compte on col·loqueu els ciris… que estiguen lluny del llit.

Anuncis
Que aflore la passió

Memòria “Linux i tecnologies web a l’educació”

Posaré a continuació els principis sota els quals s’ha desenvolupat el curs que vaig donar i el que vam fer:

 

MEMÒRIA CURS “LINUX I TECONOLOGIES WEB A L’EDUCACIÓ”

Internet s’ha convertit en els darrers anys en una eina d’informació, de formació i d’investigació que ofereix moltes més possibilitats que les que el seu dia va prometre la televisió. Internet, a més, permet als navegants un control pràcticament absolut dels continguts que es volen controlar: ja no som subjectes passius, sinó que som objectes actius capaços d’interactuar amb la xarxa, informar-nos, informar, treballar, sentir música, veure vídeos, presentacions, tot tipus d’imatges i, més enllà, si tenim un espai propi, podem anar fent un recull de tot allò que ens interessa i mostrar-ho al món.

És important que puguem accedir als continguts i, més enllà, és important que puguem compartir-los lliurement sense haver de preocupar-nos per copyrights o patents: quin sentit té que la informació a la qual podem accedir estiga restringida? Quin sentit té que no puguem compartir lliurement el coneixement?.

En aquest punt cal parlar de GNU/Linux, i ho farem amb una metàfora: imagineu que sou cuiners. Imagineu que us agrada fer les vostres receptes, provar nous ingredients, millorar-les o fer experiments i després compartir-les amb els vostres companys. Els vostres companys fan el mateix, fan les seues receptes i les comparteixen amb els altres. I cadascú va millorant les receptes dels demés: afegeixen ingredients, canvien el mètode de cuinar-les, les personalitzen… Al final tenim que cadascú pot agafar allò que li agrada i personalitzar-lo si vol. Les receptes finals, com que passen per molta gent que les va millorant, són molt bones.

Ara imaginem que nosaltres, que fem molt bons plats, decidim no compartir les nostres receptes. Que decidim amagar-les i cobrar a tot aquell qui vulga provar-la. I, més enllà, imaginem que prohibim que aquell qui la prova, puga esbrinar quin són els ingredients. I si ho fa, li denunciarem per trecar la nostra “patent” sobre la recepta.

Doncs aquesta és la diferència entre el coneixement lliure i el coneixement privatiu. GNU/Linux representa un sistema completament lliure ja que les receptes (els programes) estan lliurement a l’abast de tothom. Windows representa la restricció dels sistemes privatius ja que les receptes (els programes) estan tancats i no podem tindre cap tipus d’accès al seu funcionament: l’hem d’acceptar tal qual és.

L’avenç en el món de la informació ha de ser sota la seguretat de que la informació és accessible a tothom, no podem restringir qui pot o qui no pot accedir a ella i menys encara pretendre que els usuaris finals hagen d’acceptar condicions inacceptables sobre com utilitzar aquesta informació.

Tenint en compte aquests principis, hem desenvolupat els curs “Linux i tecnologies web a l’educació”: per una part hem descobert el sistema operatiu GNU/Linux fent una introducció bàsica al seu funcionament i els principis bàsics per treballar amb ell diàriament. Per altra part, també vam treballar amb diferents aplicacions educatives i d’entreteniment a Linux com Jclic, Gcompris, Kdeedu i tot un seguit de programes enfocats a diferents nivells educatius.

L’altre bloc del curs, sempre treballant sota GNU/Linux, ha estat el treball amb les tecnologies web: per una part vam aprofundir en la creació d’activitats mitjançant WebQuest, una eina que permet als mestres crear pàgines web de forma fàcil i senzilla sense haver de tindre cap tipus de coneixements tècnics o de programació.

Quant a tecnologies web també vam començar amb el treball amb blogs i com poder aprofitar-los per fer-los servir com a centres d’informació, per mostrar vídeos i presentacions, llançadores cap a altres pàgines d’informació o activitats (com el Webquest) i la possibilitat de crear usuaris restringits per tal de poder fer participar als alumnes.

En definitiva, treballant sota un sistema GNU/Linux vam poder aprofitar tot un seguit d’eines web per utilitzar-les a les nostres aules.

Coneixement lliure per a un món lliure.

PAU IRANZO I ROMÁN

LINUX I TECNOLOGIES WEB A L’EDUCACIÓ”

Memòria “Linux i tecnologies web a l’educació”

Algunes fotos de l’escola d’estiu

A l’escola d’estiu d’aquest any no he tingut l’oportunitat de fer fotos i gravar vídeo com ho vaig fer l’any passat. L’any que ve, si no faig curs, provaré de centrar-me bé en aquest aspecte i fer un xicotet muntatge, perquè cal.

De l’escola d’estiu destaque els següents punts:

1) El curs que he fet. Que m’ha donat una molt bona experiència com ja vaig explicar l’altre dia.

2) La ponència d’Elena Simón: UNA PASSADA. Va estar una hora i mitja xarrant sense parar, tot seguit, sobre la desigualtat a l’educació (i al món). Tothom se l’escoltava sense dir ni res, una llàstima que no puga fer ací un resum.

3) El recital. Del qual també he dit alguna cosa. El vam fer a la teteria i vam estar allà reunits unes quantes hores gaudint de la companyia, de la guitarra i de les poetes.

4) La cloenda. Tot i que no tan bona com l’any passat, s’ha de dir que va estar prou bé. Ací tinc una foto quan vaig estar contant la metàfora dels cuiners que comparteixen les receptes. Per cert, vaig armar-me un lio que te cagues, perquè volia fer-la en castellà, però vaig començar en valencià sense adonar-me i després vaig voler canviar i m’eixien les paraules en valencià i al final vaig fer-ho en valencià. I clar, la gent es va riure prou… jeje.

5) El sopar de cloenda. On vam ballar i ballar i ballar…

Com a anècdota he de comentar que des del primer dia vaig ser adoptat per una família formada per una mare, un pare i una filla. Van seure al meu costat i me van adoptar (realment vaig ser jo qui va seure al seu costat i vaig considerar-me adoptat, jeje). Ací teniu una foto:

En definitiva i com ja vaig dir, una edició per no oblidar. Hi han hagut prou més coses que no he tingut temps a posar. Un parell de cosetes més són:

  • A la cloenda va espatllar-se el so de l’ordinador. Clar, vaig anar a vore què era, vaig provar a veure si era el so de l’equip o el so de la presentació (i ho vaig comprovar simplement posant una cançó que va sonar). I clar, com que la cançó sonava, tot el món es pensava que ja l’havia arreglat, quan només havia fet una prova de so. Van aplaudir-me… jeje
  • Altra cosa curiosa és que a la meua classe d’informàtica vaig demanar-li a un si tenia un llapis. Em va preguntar que si el que volia gravar era molt gran ja que no li quedava prou espai. Jo li demanava un llapis per escriure… jejejeje

En fi: renovació pedagògica. Però amb diversió.

Algunes fotos de l’escola d’estiu

Soy feliz, soy un hombre feliz…

… y ruego que me perdonen, per este día, los muertos de mi felicidad.

Això deia Silvio Rodríguez a una cançó molt bonica de la qual ara em faig eco. Aquests dies s’està celebrant la XXXII Edició de l’Escola d’Estiu de les Terres del Sud on estic donant un curs sobre “Linux i tecnologies web a l’educació”. Però això del curs és ben bé secundari.

Tot el que envolta a l’Escola d’Estiu: la gent, l’entorn, les activitats, les reunions i organització… estan fent que aquests dies gaudisca d’una forma molt especial aquesta edició. Porte ja els 4 dies que duem feliç, somrient i fent conyes tot el dia (supose que arribarà un moment en què algú em dirà que pare, jeje), estic donant el curs i treballant i aprenent molt -tot i que ara, en fer un curs de 5 dies seguits, m’he adonat que encara he d’agafar molta experiència-.

Tinc una “mama” i un “papa” i una “germaneta” que jo mateix m’he assignat i amb els quals m’ho passe molt bé. Després també tinc a una amiga drogoaddicta que s’ho està deixant i alguns companys més de batalles (tot inventat, és clar).

Una experiència molt bona fou ahir: vam fer un recital de poesia a “La Tetería” de Crevillent: UNA PASSADA. Vam reunir-vos unes 30 persones dins d’una saleta mig privada on, amb la companyia d’una guitarra i 40 poemes de dones poetes, cadascú va triar un poema i el va recitar… i cadascú va poder viure la seua pròpia experiència i sentir la satisfacció de llegir davant la resta de gent i també la satisfacció de sentir als altres recitar. Després vam prendre les pastetes i vam estar xerrant (jo amb Cursach, un mallorquí… jiji) i gaudint de la nit i del lloc on estàvem.

Avui m’he adonat de que estic molt content, que estic gaudint moltíssim d’aquesta escola d’estiu i que, tot i que és probable que per als altres no siga gens especial, per mi sí que ho és. Demà s’acaba, quin gust més meravellós tinc a la boca!!

A veure si faig fotos i les penge…

Soy feliz, soy un hombre feliz…

Enganxats

Si ahir parlava de l’addicció a la coca, avui parle de l’addicció a la tecnologia.

Ho admet, sóc addicte. No ho puc evitar, sóc víctima de la tecnologia. Si algú no ho ha inventat encara, jo mateix ho batege:

TECH VICTIM

I el millor exemple, és l’Iphone. Curiosament a mi això m’és igual ara mateix, per ara no sent cap curiositat per aquest nou telèfon mòbil. Sobretot perquè a la llarga he aprés que l’única cosa que vull d’un telèfon mòbil és que siga “de qualitat” quant a fabricació, que dure la bateria i que em permeta fer trucades i enviar missatges còmodament. Navegar per internet, en pantalletes de 2,5-3-4 polçades, NO, GRÀCIES.

Ara per ara m’enganxen més els ordinadors i les consoles, un vici prou car que he de frenar. Aprendre a gaudir del que ja tinc, que és més que suficient i deixar de consumir durant uns mesos, que em cal.

Sabeu quin és el problema de l’Iphone… que crea addictes a la tecnologia que mai ho hagueren sigut. A mi m’interessen les característiques internes del producte. El disseny normalment m’és igual. En canvi, Apple aconsegueix, gràcies al disseny i a les seues campanyes, arribar a un públic que mai s’haguera interessat molt per la tecnologia. S’ha d’acceptar que Apple no només ofereix imatge, que també ofereix bones prestacions i això fa que el seu èxit siga encara millor.

Bona imatge i disseny, bones característiques… i ja vorem el preu.

Tots som addictes, només que en diferents coses. Consumisme. Com que això sembla inevitable, potser hem d’exigir a les companyies que els seus mètodes de producció no siguen contaminants i siguen respectuosos amb el món en què vivim. O això ens és igual?

Enganxats