Six feet under

Avui la Neus i jo hem acabat de veure “Six feet under”, una sèrie molt bona que parla de la vida d’una família a una funerària. Potser no sona bé, i cal dir que, al cap i a la fi, és un culebró.

Però hi ha coses.

La sèrie és molt filosòfica, ho planteja tot d’una forma molt diferent als culebrons que estem acostumats: s’aprofundeix molt més als personatges, com es plantegen les seues vides, com les viuen i com podem nosaltres identificar-nos amb ells. En total són cinc temporades.

La cosa va començar en vindre Neus de Barna a l’agost. Com que ja es quedava ací, vaig comprar-li la sèrie com a un xicotet regalet per fer el “colp” de la tornada després de set anys una mica menys dur. Ens hem empassat les cinc temporades en dos mesos, sempre en versió original i subtitulada al castellà (evidentment, poc català subtitulat podíem trobar-ne).

La sèrie ha sigut molt especial, i vam decidir veure-la perquè uns amics de la Neus a Barna ens la van recomanar. Ens van comentar que el final d’aquesta sèrie és el millor que mai havien vist. I avui ja podem donar-los la raó. Cal matisar que això no vol dir res, el que fa que siga molt bo el final no és pas com acaben les històries, sinó el muntatge final que fan que ens ha fet plorar a tots dos.

El personatge de la mare m’ha recordat molts cops a la meua mare. La història, al cap i a la fi, fa plantejar-se un mateix la nostra pròpia vida, per això dic que la peli és filosòfica: qui som, què volem, a qui volem, què serà de nosaltres…

Six feet under

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s