Aquesta és la nova València, la de la intoleràcia

El pas del temps mostra com canvien les coses, les formes de pensar, les visions sobre el món al que vivim. Després d’un gran canvi -la mort de Franco al 1975-, la societat va poder començar un procés d’obertura mental que li havia estat prohibit fins aleshores.

Aquest canvi, conjuntament amb el pensament “revolucionari” que hi havia a la resta del món amb lemes tipus:

“Prohibit prohibir”

“Feu l’amor i no pas la guerra”

etc…

Van calar profundament a la gent. De sobte, tothom es pujava al carro del progressisme, de la tolerància, de la revolució. Clar, no tothom pensava en les conseqüències del seu pensament: és a dir, ser “d’esquerres” pot semblar de primeres una cosa molt bonica i que, per lògica, tothom ho hauria d’acceptar. Ara bé, en realitat aquesta esquerra no era gens, ni ho és, una proposta fàcil (com tampoc ho és cap altra). Sembla que la gent d’aquella època es pensava que el món s’arreglaria si tiràvem els murs a terra. Però clar, les coses, evidentment, no van ser així.

I ací és on ix el punt d’inflexió. Hi ha qui va “reenfocar” la seua posició d’esquerres, mantenint els ideals però tenint en compte que s’ha d’ésser més realista a l’hora d’aplicar les idees i per altra part hi ha qui va prendre tot això de les “esquerres” com una gran mentida i ara, deixant completament de costat els ideals que un dia van moure el món, s’han fet únicament “realistes”.

Per això ara ja no m’agrada dir “d’esquerres” o de “dretes”. D’aquests dos grups que he parlat considere que uns han mantingut els principis i els altres s’han tornat egoistes. Producte d’aquest egoisme són, per exemple, totes aquelles organitzacions que revelen públicament la seua posició en contra de la immigració: fins al punt de manifestar-s’hi en contra.

Manifestantes convocados por España 2000 en Valencia queman fotos de Ibarretxe y Carod Rovira

Aquesta és la part més radical d’aquest grup “egoista”. Però aquesta part radical, no ens equivoquem, existeix perquè els “egoistes moderats” ho permeten. D’alguna forma són el reflex dels seus pensaments més interns. Segons les ciutats, aquesta faceta es presenta en major o menor mesura, però he d’admetre que és preocupant: perquè no representa cap ideal, només representa egoisme pur i dur.

Em pregunte què farien ells si visqueren a un país on no hi ha futur. Estic segur que també voldrien viure millor. I també provarien d’arribar-hi a un país on sí hagueren oportunitats com és el cas del nostre país.

El problema és que aquest pensament és molt a prop nostre, hi ha molta gent al nostre voltant que també ho pensa.

Aquesta és la nova València, la de la intoleràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s