Six feet under

Avui la Neus i jo hem acabat de veure “Six feet under”, una sèrie molt bona que parla de la vida d’una família a una funerària. Potser no sona bé, i cal dir que, al cap i a la fi, és un culebró.

Però hi ha coses.

La sèrie és molt filosòfica, ho planteja tot d’una forma molt diferent als culebrons que estem acostumats: s’aprofundeix molt més als personatges, com es plantegen les seues vides, com les viuen i com podem nosaltres identificar-nos amb ells. En total són cinc temporades.

La cosa va començar en vindre Neus de Barna a l’agost. Com que ja es quedava ací, vaig comprar-li la sèrie com a un xicotet regalet per fer el “colp” de la tornada després de set anys una mica menys dur. Ens hem empassat les cinc temporades en dos mesos, sempre en versió original i subtitulada al castellà (evidentment, poc català subtitulat podíem trobar-ne).

La sèrie ha sigut molt especial, i vam decidir veure-la perquè uns amics de la Neus a Barna ens la van recomanar. Ens van comentar que el final d’aquesta sèrie és el millor que mai havien vist. I avui ja podem donar-los la raó. Cal matisar que això no vol dir res, el que fa que siga molt bo el final no és pas com acaben les històries, sinó el muntatge final que fan que ens ha fet plorar a tots dos.

El personatge de la mare m’ha recordat molts cops a la meua mare. La història, al cap i a la fi, fa plantejar-se un mateix la nostra pròpia vida, per això dic que la peli és filosòfica: qui som, què volem, a qui volem, què serà de nosaltres…

Six feet under

Planificant…

Ja queda poc. Només em queda una assignatura a la qual em presentaré a finals de novembre i el projecte que espere presentar-lo al febrer (realment no corre presa, ara diré per què).

La Neus i jo ens n’anirem cap al Regne Unit allà per l’abril (dic “tot el regne” perquè encara no sabem si serà Ireland o England), i mentrestant, entre totes les coses que he de fer, doncs em toca estudiar anglès (i ja que estic, també m’he apuntat a francés). Per tal d’anar practicant, he creat un nou bloc a més dels tres que ja tenia:

No són pas traduccions, a cada un parle d’una cosa diferent. He decidit deixar el de castellà per a coses polítiques i potser altres coses de l’estil. Els blocs en anglès i francès són per anar practicant una mica la llengua, encara no tinc clar a què els dedicaré. Gràcies al corrector del firefox sé que no cometré molts errors, jiji. El bloc en català el deixaré per a coses personals, com aquesta.

Miraré de dedicar els blocs en anglès i francés a linux, per a què la meua amiga Elena no s’haja d’empassar els rotllos que escric -tot i que no puc assegurar que no escriga coses sobre linux ací-.

Com veieu -si és que algú ho veu-, també he canviat el disseny del bloc i he homogeneïtzat tots quatre només canviant la capçalera. El de la foto d’aquest sóc jo, a prop de casa…

Així que ja veieu, ara que tinc temps, aprofite. En principi anava a donar algun curs d’informàtica aquest quadrimestre, però no m’han trucat i jo tampoc m’he mogut. Potser està bé parar un poc, dedicar uns mesos a la web, a les llengües i al projecte i tirar endavant.

Planificant…

Mor Toni Roig

Doncs la veritat és que no sabia qui era aquest home, però si com es comenta era respectat tant pels que combregaven amb les seues idees com pels que no ho feien, té el meu respecte: perquè avui en dia sembla moltes vegades complicat tindre idees i no ser odiat per aquell qui té idees diferents…

Mor Toni Roig