El fill del mestre

Tinc dos vides que es suïciden

precipicis que t’obliden

i una mandra per llevar…

Com un peix carregat d’espines

verdor entre corrents marines

i m’oblido de nedar.

Tot m’enllaça a la rutina

ja sols queda l’afonia

d’aquells dies plens de vida

que no em deixen continuar.

A la nevera és primavera

aquest hivern no em desespera

potser em trobes congelat…

T’has encanyat a la retina

si vols et mostre una sortida

tinc els nervis destrossats…

Tinc talls de llum i d’energia

aquest silenci no m’abriga

em sento com la serpentina

lligat al terra del teu ball/vall.

Tot m’enllaça a la rutina

ja sols queda l’afonia

d’aquells dies plens de vida

que no em deixen continuar.

Tinc talls de llum i d’energia

aquest silenci no m’abriga

em sento com la serpentina

lligat al terra del teu ball/vall.

Anuncis
El fill del mestre

Idea per campanya en favor de la llengua

Estava mirant Vilaweb i he trobat una notícia que comenta que el Govern català i el de les Illes Balears han arribat a un acord per compartir i impulsar la llengua fent campanyes conjuntes. A arrel d’això se m’ha passat pel cap una possible campanya en favor de la llengua que m’apunte per ací, perquè m’ha agradat.
La qüestió és agafar a un nombre concret de ciutadans catalans, valencians i mallorquins (C-V-M) i que comence:

C – Jo sóc català

V – Jo sóc valencià

M – Jo sóc mallorquí

Es tracta d’anar mostrant de forma alterna a les diferents persones, alternant entre el seu orígen per a que es diga el mateix i que la gent veja que tot dient el mateix, hi ha diferents accents: però el que es diu és el mateix. Per exemple:

C – … i m’agrada la meva llengua

V – … i m’agrada la meua llengua

M – … i m’agrada la meva llengua

Crec que la idea queda més o menys clara i considere que estaria prou bé per tal de fomentar no només l’ús, sinó la unitat. El problema és que per fer aquesta campanya, necessitaríem que el Govern pepero que tenim al País Valencià ho acceptara. Però ja sabem què diran: “que això és un atac contra la llengua i cultura valencianes”. Molt trist. Ho deixe ací, per a un futur (esperem no molt llunyà).

Idea per campanya en favor de la llengua

La cagada del rei

Doncs efectivament, el rei l’ha cagat. S’ha ficat on no devia, s’ha rebaixat contestant a l’Hugo i ara l’Hugo (gilipolles ell) “revisarà què fan les empreses espanyoles a Veneçuela”.

Si jo fora una empresa espanyola a Veneçuela, preferiria que el rei haguera estat callaet i sense dir res i m’haguera paregut molt bé el talant de ZP tractant d’apaivagar les coses. Resultat: no definit. Però em sembla que el rei s’ho està currant bé per deixar de ser rei, perquè les empreses han pogut comprovar que no sap actuar davant situacions realment serioses com són, per exemple, tractar amb un tio com el Chávez.

No sé si estic content o trist…

La cagada del rei

Yahoo, mai més

Tinc un compte amb yahoo des de fa… 7 o 8 anys. En un principi vaig estar content, però amb el pas del temps el servei no ha millorat gens ni mica, continua sent la mateixa interfície de sempre i les noves interfícies que han dissenyat han sigut una puta merda.

Des d’aquest matí no m’hi puc ficar. Va molt molt lent i no carrega res. La pàgina de yahoo em funciona bé, però quan prove d’entrar al correu… pum, s’atura com pensant i res funciona. I tinc un correu que he de llegir, i ja són unes quantes hores sense funcionar.

Així que estic fins als collons de yahoo i a partir d’avui, mai més.

Yahoo, mai més

Erasmus

Fa uns minuts he llegit un correu d’un amic que es troba a Amsterdam d’Erasmus. També tinc un altre amic d’Erasmus, però a França. He d’admetre que llegint els correus que envia un i l’altre, juraria que estan al mateix lloc.

Si em pose una mica egoista, el que no m’agrada és que, sent bons amics, escriguen un correu general no només per al “grup d’amics” veranoazul que tenim muntat, sinó també a la resta de la gent. M’agrada que els meus amics em facen sentir especial, cosa que jo sempre prove de fer amb ells (bé, això crec).

La veritat és que quan llig aquests correus on expliquen totes les coses que fan, la gent que coneixen, el nou món que estan descobrint i visitant doncs… m’envolta una sensació estranya. Supose que és una espècie d’enveja per veure totes les vivències dels altres, tot i que he d’acceptar que moltes de les coses que m’expliquen no les faig ni les faria normalment, com per exemple eixir totes les nits… Jo a les 12-1 de la matinada he d’estar al llit, a les 8 m’alce i a aprofitar la llum del dia. Cal dir que el fet que l’alcohol em sente malament fa molt. Les nits són generalment 99% alcohol i tabac (i jo ni lo un ni lo atre).

Jo ja vaig estar a Barcelona i vaig tindre la meua oportunitat, tot i que la vaig aprofitar més per aprendre a viure sol que en gaudir la nit.

He d’admetre que moltes vegades em sent un bitxo raro pel fet que m’agrade més el dia que la nit i que no em passe tota la setmana pensant en el dia que em posaré borratxo.

En fi, jo tinc el meu blog… jiji

Erasmus