El fill del mestre

Tinc dos vides que es suïciden

precipicis que t’obliden

i una mandra per llevar…

Com un peix carregat d’espines

verdor entre corrents marines

i m’oblido de nedar.

Tot m’enllaça a la rutina

ja sols queda l’afonia

d’aquells dies plens de vida

que no em deixen continuar.

A la nevera és primavera

aquest hivern no em desespera

potser em trobes congelat…

T’has encanyat a la retina

si vols et mostre una sortida

tinc els nervis destrossats…

Tinc talls de llum i d’energia

aquest silenci no m’abriga

em sento com la serpentina

lligat al terra del teu ball/vall.

Tot m’enllaça a la rutina

ja sols queda l’afonia

d’aquells dies plens de vida

que no em deixen continuar.

Tinc talls de llum i d’energia

aquest silenci no m’abriga

em sento com la serpentina

lligat al terra del teu ball/vall.

El fill del mestre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s