Entenent en Linus

Ara farà quasi dos anys que vaig llegir el llibre: “Programari lliure, Societat lliure“. Realment va ser tota una experiència llegir-lo, sobretot perquè vaig poder entendre molt bé quins són els principis del programari lliure i quina és la seua finalitat. El llibre està escrit per Richard M. Stallman, el creador ideològic d’allò que coneixem com a “Programari lliure”.

A mode de resum, Richard M. Stallman treballava als anys 70 al MIT als EUA. Entre ells i els seus companys solien compartir el programari que anaven creant per tal de millorar-lo, opinar, canviar coses… A finals dels 70, la política del MIT va canviar de forma que els seus programadors no podrien compartir més allò que creaven i molt menys publicar res d’allò que s’hi feia.

L’Stallman no estava d’acord amb aquest canvi. Estava convençut que la millor manera de desenvolupar el programari era fer-ho entre tots i no veia cap sentit a l’obligació de no poder compartir les línies de programa que ell mateix creava. Aquest va ser el principi del programari lliure, l’Stallman començà una creuada que arriba als nostres dies.  Es van anar creant diferents aplicacions que es llicenciaven com a “lliures”, sota la llicència GPL i que permetien modificacions, visualitzar el codi, compartició, etc.

Aquestes aplicacions funcionaven als sistemes operatius UNIX del moment. Aquests sistemes no eren “lliures” i per tant calia crear un sistema operatiu propi, completament lliure. Així es va començar a programar la base del sistema: el nucli.

El problema va ser que escriure un nucli era (i és) prou complicat. I els anys passaven i el nucli (amb nom en codi Hurd), avançava massa lentament. Llavors va ser a l’any 91 que un tal Linus Torvalds va escriure un missatge a una llista de correu comentant que havia començat amb la programació d’un nou sistema operatiu -el nucli- i demanava a la gent que el provara.

Sembla que aquest va ser el punt d’inflexió als propòsits d’Stallman. Linus va publicar el nucli sota la llicència GPL i d’aquell punt ençà, va començar el vertader desenvolupament de GNU/Linux com a sistema operatiu.

Cal entendre que des d’un principi, a en Linus, els principis de compartiment i els problemes pels que havia passat l’Stallman al passat, ni l’importaven ni li deixaven d’importar. Linus va publicar el seu nucli i ell mateix entenia -i entén- que la millor forma de desenvolupar-lo és en comunitat. I la demostració la podem veure i tastar avui en dia.

Ací és el punt on trobem el problema: per a l’Stallman, els principis del programari lliure han estat i són més importants que el programari lliure en sí mateix. En canvi, per en Linus, tot i que estic segur que comprèn els principis de l’Stallman, la cosa esdevindre més per la situació que pels principis de Linus.

Aquesta diferència ha suposat que amb el temps, la relació entre ambdós no haja estat bona. Stallman sembla que no va assolir molt bé el fet que començaren a anomenar “Linux” al sistema operatiu que ell considerava “GNU”. En un principi, va tractar d’imposar el nom de “LiGNUx”, però no va ser gens ben rebut per la comunitat. Sembla que la seua possició va radicalitzar-se en el sentit que el seu “somni” de Sistema Operatiu Lliure ja no ho seria. Per què? Doncs perquè moltes empreses començaren a fer programari privatiu que funcionara sota GNU/Linux i això Stallman no ho veu bé.

Linus ha treballat dur, molt més que no ho ha fet l’Stallman o d’altres. Ell entén que el desenvolupament en comunitat és bo, però no entén la necessitat de protegir el programari amb llicències del tipus GPLv3. Per aquesta raó hem vist moltes opinions d’en Linus sobre la nova versió de la llicència lliure, gairebé sempre en contra. Podríem dir que “Linus està bé com està”.

No sé si realment la posició d’Stallman és radical o no. D’alguna forma Stallman actua per protegir el programari lliure contra les agressions d’ens com Microsoft, Apple, SCO o d’altres. Després de tots els judicis als quals s’ha vist el sistema operatiu lliure, Stallman té raons de sobre per tal de fer una nova versió emmotllada als nous temps i a les noves agressions de grans companyies.

Tothom ho diu: Linus és pragmàtic, Stallman és ideòleg. Sense oblidar que el compilador del kernel és el gcc (fet per Stallman)  i l’emacs s’ha convertit en uns dels millors editors (també d’Stallman).

No es pot jutjar qui és culpable, qui és més o qui no ho és. Certament el punt del nom sembla que va fotre l’Stallman -no deixa de ser curiós-. I el fet que Linus no siga precisament un ideòleg tampoc és un problema. El programari lliure necessita tant els uns com els altres. Personalment pense que sense ideari no hi hauria res. Perquè en aquest cas l’ideari ha estat una qüestió clau i una solució per a molts programadors que han pogut protegir la seua obra sense haver de fer servir el copyright.

Entenent en Linus

3 pensaments sobre “Entenent en Linus

  1. Recordar frases com la que va dir Linus:
    “Un número infinit de micos escrivint en GNU Emacs mai farien un bon programa.”
    Em cau més bé Stallman, tot i que sense Linus tot això encara no seria possible i encara estaríem esperant el Hurd.

  2. La veritat és que conforme avance amb el llibre de Codi Rebel, entenc que el mons als quals s’han mogut Stallman i Linus són molt diferents. No sé com explicar-ho: tots dos entenen que el fet que el programari siga lliure és un principi útil per tal d’aconseguir programari de qualitat i segur. La qüestió és que Stallman va molt més enllà.
    El desenvolupament del nucli linux ha estat un model molt interessant a seguir. Amb un líder com en Linus -podríem dir bondadós-, s’ha aconseguit un nucli excepcional. Per això a en Linus no hem de donar-li les gràcies pel seu nucli, sinó també per com ho ha dut a terme tot. Realment el treball en el nucli ha sigut impressionant: la coordinació, la pluja d’idees, la pluja de mòduls, saber què acceptar i què no, el mòdel dels cercles per tal de repartir el treball…
    Emocionant.

    Però és que aquesta és la qüestió, Stallman i Linus s’han mogut de maneres molt diferents. I tenen visions molt diferents. Però bé, per ara més o menys la cosa funciona -i funcionarà-.

    Per cert… estic escrivint des de KDE4!!

  3. Jo també he estat provant el KDE4, però tampoc em convenç gaire de moment, ja que moltes coses encara no estan disponibles. Suposo que amb properes versions quan ja hi sigui tot ja em posaré a provar-lo més seriosament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s