Una ciutat que no funciona

El 27 de desembre caducava el meu DNI. Així que quan he tingut un matí lliure, he agafat el cotxe des de Sant Joan (el meu poble) cap a la policia a Alacant. No parlaré molt de les voltes que cal donar per poder aparcar o del preu que hem hagut de pagar durant anys a uns pàrkings que s’aprofitaven dels seus usuaris (fins que un jutge va haver de parar-los els peus). La qüestió és que necessite més o menys 45 minuts per arribar des de ma casa fins al meu destí si parlem d’un matí normal.

He anat directe a on tota la vida s’han fet els dni’s (allà darrere d’Òscar Esplà), estan fent un edifici nou. Així que el senyor de les fotografies m’ha explicat molt amablement com arribar a la nova seu de la policia. Per sort estava més o menys a prop. A la porta hi havia amuntonada una bona quantitat de gent, i un policia. Sembla que el policia donava “cites” per fer-se el DNI. Li he demanat cita i… resulta que fins a les 6 de la vesprada no hi havia torn. Bé, he fet un viatge per agafar cita. Ara tornem a Sant Joan -la tornada es fa només en 35 minuts-.

A les 17.30 he eixit novament cap a Alacant, pensava que amb mig hora -ja que era per la vesprada-, hi tindria suficient. Doncs no. De fet, he arribat a les 18.20 i el meu torn ja s’havia passat. He parlat un poc amb la gent que hi havia esperant: ningú sabia que havia d’agafar cita, i han hagut de fer dos viatges. Fins i tot hi havia gent de Villena. Sempre hi ha molta gent que no veu bé que a una cua hi arribe gent tard i se li passe el torn. Així que, tot i que no he volgut “colar-me” en cap moment, les fletxes i canonades de dues dones que allà hi eren, m’han fet mal. La funcionària que allà hi havia m’ha dit que tenia dret fins a les 18.30, així que estava a dins del torn. Però aquestes dones tan simpàtiques m’han llevat les ganes d’esperar. Així que he agafat novament cita. Per al dissabte, a les 9 del matí -tractaré d’eixir a les 8-.

Aquestes coses passen, és inevitable. És inevitable que la gent preferisca fer servir el cotxe propi a agafar un transport públic que podríem considerar inexistent. És inevitable passar per cues interminables quan un agafa el cotxe des de Sant Joan/Campello/Mutxamel quan no hi ha hagut un model de creixement raonable (ara som unes 100.000 persones més que fa sis anys a la ciutat i voltants) i en canvi les infraestructures no han augmentat gairebé gens. Tram?, només ha substituït al trenet, encara que s’ha ampliat una mica el seu recorregut a dins d’Alacant, per a poc ha servit; i ara l’estan fent només per a Sant Vicent, mentre que els pobles que estem al nord d’Alacant hem d’agafar el 23 (autobús impredictible) o el cotxe (i amb això contaminar més i estressar-nos més).

No podem sinó posar-nos les mans al cap quan veiem com Alacant es desborda i es queda sense pressupost i a València es fan megaestructures fetes per un arquitecte que cada dia ens dóna mer raons per no tornar-lo a contractar.

Almenys tenim la Volvo’s Cup.

Una ciutat que no funciona

4 pensaments sobre “Una ciutat que no funciona

  1. No li tires la culpa al centralisme valencià sinó a la ineficiència de les nostres administracions i dels nostres polítics. A València (almenys fins l’any passat i així des de més de 20 anys d’ençà) havies d’anar cap a les 6 del matí a fer la cua del DNI si volies que t’agafaren (es feien tants per dia i es repartien tots els torns en obrir l’oficina). I pel que fa al transport públic doncs més del mateix, tal volta les poblacions amb metro/tren estaran millor connectades que les de l’entorn d’Alacant, però la qualitat del servei i les polítiques de tota l’àrea metropolitana continuen abocant a la gent a utilitzar massivament el cotxe (més encara a la ciutat de València).
    Que no et dic que no em semble una barbaritat el faraonisme capicasalí, però que eixa no és la raó per les quals les coses funcionen així a Alacant, ja que a València ho fan de manera molt similar…
    Salutacions!

  2. No home! Si no em referisc al “centralisme”, em referisc a la barbaritat que és invertir en megaestructures en lloc d’invertir en coses que “realment ens afecten” (ja siga a València, Alacant o Castelló).

  3. Pepe S.A. diu:

    Y en Benidorm y en … Mucha “Administración virtual”, mucho “Prop”, mucha … Y, para las cosas mas simples y, sin embargo, indispensables o, peor, castigadas si no se llevan al corriente, por obligatorias, seguimos con las colas, esta ventnilla no es, el “vuelva Ud. mañana”, … Spain sigue siendo “diferent”, como en siglos pasados.
    ’invertir en coses que “realment ens afecten” ´
    Ojalá fuese posible que los sueños se cumplan. Al menos, algunos tan humildes como este.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s