El que resta

De la família de mon pare, no queda ningú de forma directa. Els meus avis estan morts i no van tindre més fills que mon pare, que també va morir ja gairebé fa deu anys.

La família de mon pare (i de ma mare també) ha viscut tota la vida a Gandia, que és el poble que jo considere com “el meu poble”. Però allà ja no queda ningú de la família amb qui hagem tingut relació.

Per la família de mon pare tenim una tieta (tia d’ell) que durant molt de temps ha fet el paper de la nostra àvia). És una dona de 93 anys, camí dels 94 al juliol. Ella ha estat el nostre vincle amb Gandia, el nostre vincle amb mon pare, amb la meua àvia i tota eixa branca de la família.

La meua tieta, però, ja no es troba bé. Amb el temps el seu cap s’està anant lluny, cada vegada li costa més reconéixer-nos. Diuen que és Alzheimer, però també pot ser demència senil. La qüestió és que una vegada ella se’n vaja… mon pare s’allunyarà una mica més dels nostres records (dels meus i dels meus germans i de ma mare).

I ara, què passa amb el temps que resta?.

El que resta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s