Mire-m’ho així

Estava llegint un article interessant a Público que parla sobre aquell manifest que alguns “intel·lectuals” han signat per tal de fer el castellà hegemònic a tot l’Estat.

Abans d’entrar en matèria, només comentar que el diari Público cada dia m’agrada més. És molt respectuós amb les diferents sensibilitats que existeixen a l’Estat Espanyol, és a dir, amb els nacionalismes. Almenys, no els tracta de dimonis, cosa que fan tota la resta de diaris.

Bé, mire-m’ho així. La Constitució exigeix que tot ciutadà de l’Estat ha de conèixer llengua castellana i té el dret de poder-se comunicar amb ella per tot l’Estat. Per altra part, la Constitució també estableix que a les comunitats amb llengua autòctona establiran als seus Estatuts les polítiques relatives a les seues llengües.

Normalment, aquests Estatus ens han donat el dret de poder expressar-nos en la nostra llengua a la nostra terra i el dret de ser atesos en aquesta mateixa llengua (com a mínim a les Administracions Públiques). Això té com a conseqüència, entra d’altres coses, que els funcionaris haurien de ser competents en la llengua castellana i en la autòctona (per tal de fer efectius els articles de la Constitució i l’Estatut adient).

Si anem al camp de l’educació, les polítiques han de preservar en tot moment els articles de tots dos textos: saber castellà i la llengua autòctona. Si el sistema d’immersió llingüística a Catalunya ha permès que tots els ciutadans d’aqueixa comunitat siguen competents en totes dues llengües (ja, ja sé que això de “competent” és molt relatiu), doncs en realitat no cal fer cap canvi més enllà de millores al sistema d’ensenyament (però no canvis radicals ni dues línies ni polles).

Aquest sistema d’immersió permet crear ciutadans competents. Està provat. En canvi, el sistema que els “a dalt firmants” proposen, això de “tener el derecho de que nuestros hijos sean educados en la lengua de Cervantes” el que aconsegueix és que aquestos “hijos” (de qui sap qui) no arribaran a ser competents a la llengua autòctona del lloc on viuen. L’exemple és el País Valencià: els estudiants que només han estudiat 4 hores a la setmana, en un 80% no saben, no poden, no volen, no tenen capacitat per expressar-se en valencià.

L’altre dia vaig anar a una panaderia a comprar una napolitana de pernil i formatge. Li vaig dir a la xica: “Dona’m una napolitana de pernil i formatge” i em va dir “Què?”, i jo li vaig repetir, “Una de pernil”, i ella va dir una altra volta, “Què?”. I jo li vaig dir: “De pernil, que en castellà és “jamón””. Llavors li vaig preguntar d’on era i em va dir: “De Alicante”. Li vaig preguntar si havia estudiat valencià, em va dir que sí, a l’escola i a l’institut.

O siga, aquests tipus d’ignorants són els que els “a dalt firmants” volen crear.

Visca la llengua de Cervantes. Y la madre que lo parió.

Mire-m’ho així

2 pensaments sobre “Mire-m’ho així

  1. Pol diu:

    l’ altre dia a tv3 també va sortir un semblant el dialeg va anar així.

    reporter: pregunta que no recordo
    tio: què?
    reporter: insisteix per si no l’ ha entes
    tio: què?
    reporter: dedueix que pot ser de fora, i li pregunta en castellà.
    després li pregunta de on és, i si enten el català.
    tio: no no lo entiendo, he nacido en barcelona, y soy de barcelona de toda la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s