Els candidats a liderar el PSPV

A partir d’avui, 26 de setembre, i durant tot el cap de setmana, s’inicia l’XIè congrès del Partit Socialista del País Valencià.

Una de les polèmiques més “serioses” durant les darreres setmanes fou la proposta d’alguns militants de canviar les sigles de PSPV a PSCV (Comunitat Valenciana). Sembla que això finalment no prosperarà ja que, per sort, algunes veus s’hi han oposat dient que això desvirtua el partit. He d’admetre que és bo que encara existisquen alguns valencianistes a dins del PSOE (i m’agradaria fer menció a l’alcaldesa de Mutxamel, que tot i que no ho fa bé en molts aspectes, sí que mostra una aptitud més positiva que d’altres envers al foment de la nostra cultura i la nostra llengua).

El nom, per desgràcia, és important. Aquells qui defenem el terme “País Valencià” per anomenar la nostra terra, sabem bé que el PSPV no fa gaire cosa. Ara bé, el fet que les segles “PV” encara formen part de “PSPV” donen una certa “escalfor” i ens evita una mica el sentiment de solitud que provocaria la pèrdua de les mateixes.

En fi, i què passa amb els futurs candidats?. Tenim 3: Jorge Alarte, Ximo Puig i Francesc Romeu. Els conec ben poc i, així de primeres, Francesc Romeu és el que més m’agrada. Ara bé, això és una impressió basada en gilipollaes, així que no compta. He volgut fer una xicoteta anàlisi dels seus blocs i m’he trobat amb què:

  • Tot i que menús i demés coses es mostren en valencià, les notícies es troben en castellà en su gran majoria.
  • Els vídeos de Jorge Alarte són tots en castellà.
  • Francesc Romeu fa un vídeo on barreja castellà i valencià (incoherències de la vida)
  • Ximo Puig parlava en valencià als vídeos que he vist

Cal ser realista i afirmar que Puig no té l’imatge d’un bon candidat. Ja, ja sé que la imatge no ho és tot, però les coses són així. Alarte i Romeu sí que fan més la pinta de “candidats”. A més, són jóvens i això sempre és un punt a favor per a la renovació.

Necessitem però, un líder que realment aconseguisca unir a un PSPV que cada vegada està més dividit i dirigit per incompetents. Necessitem un pacte entre els candidats de forma que només hi haja un guanyador per gran majoria que siga acceptat i respectat per tots.

Si no aconseguim això, tenim PP fins a, com a mínim, 8 anys més.

Els candidats a liderar el PSPV

Dies de pluja

Ara mateix estic a la universitat d’Alacant i a fora plou que dóna gust. M’encanta treballar mentre a fora plou, la sensació d’estar protegit a dins, el soroll continu de la caiguda de les gotes de pluja i… sobretot… el fet que no he de suportar mirar a fora i veure un gran sol i aleshores sentir-me un desgraciat per no poder anar a fora a gaudir-lo.

Durant aquests dies estic acabant el projecte de final de carrera. Dilluns passat el tribunal va acceptar la meua proposta de projecte, per la qual cosa ara ja puc presentar-lo. Encara em queden coses per enllestir, i en això estic.

Buf, no sabeu les ganes que tinc d’acabar-ho ja d’una vegada. Són 8 anys de carrera, i el pitjor de tot és que durant els dos darrers anys no he fet gairebé res: només tenia unes poques assignatures i el projecte. Supose que això mateix és el que ha fet que haja trigat tant en acabar.

Ara, però, sembla que en dos – tres setmanes seré, per fi (si el tribunal m’aprova, clar està) titulat en Enginyeria Industrial. Ja vorem si algun dia sóc “Enginyer Industrial”.

Mentrestant, a fora està plovent com feia mesos que no plovia.

Dies de pluja

Tenen els superherois un aspecte una mica… gay?

Si mirem al passat i donem una repassada als herois o “super” herois de la nostra infància, segur que ens seria inevitable preguntar-nos en què pensaven els creadors dels dibuixos.

Una cosa és allò del vestit ajustat… però és que hi ha alguns que tenen un aspecte que no és que siga una mica gay, sinó que són “super” gays. Al següent vídeo ho comprovareu. Si sabeu anglès serà encara més divertit:

Tenen els superherois un aspecte una mica… gay?