De cloendes i coquetes

Dissabte me’n vaig a Irlanda. Aquesta vegada la Neus se’n ve amb mi i estarem allà com a mínim mes i mig. Si restem o no més temps dependrà de si trobem treball o no, cosa que ara, amb el temps de crisis, no sabem exactament com afectarà.

Mentrestant toca anar preparant la maleta, acomiadar-se dels amics, dels familiars, de les muntanyes, dels carrers, de la ciutat… i del sol. D’aquests últims ja m’he acomiadat: vaig pujar al Cabeçó d’Or fa poc, he estat passejant pel poble, he fet algunes fotos dels voltants…

Ara resta acomiadar-se dels amics. Una de les coses que més m’agrada fer és anar a menjar a casa dels meus amics. Normalment les mares saben receptes molt bones i jo gaudisc moltíssim tastant-les. A les dues últimes setmanes he provat dos plats típics d’Alacant (d’acord, d’Alcoi): les bajoques farcides (els d’Alcoi li diuen “bajoca” a la “pebrera”) i coquetes fregides.

És possible que la tradició culinària d’un lloc siga una part tan important de la cultura com ho podria ser la llengua (i, per sort, encara no s’ha polititzat això de la gastronomia). Per això m’he proposat començar a fer coses que es fan per ací, i demanar a ma mare que m’explique receptes de Gandia.

Aquesta nit, tenim sopar de cloenda d’un període molt llarg d’estudis (ja sabeu que ja sóc enginyer!), i per això he decidit fer coquetes fregides. Ara mateix ja tinc la massa preparada, deixant-la pujar. La recepta deia 45 mintus, però es quedarà el doble, ja que l’he pastat una mica abans d’hora. Miraré de fer alguna foto si m’ixen bé.

Ummmmmmmmmmmmmmmm, coqueteesssssssssssssss!!

Pulsa para ampliar

Anuncis
De cloendes i coquetes

No als infinitius a les traduccions, gràcies

Com qualsevol ciutadà de les zones catalano-parlants a l’Estat Espanyol, durant molts anys vaig fer servir el Microsoft Windows i tot un seguit de programes que només tenien versió en castellà.

Amb el temps, allà per 2003, vaig descobrir que existien les versions catalanes i m’hi vaig llençar a provar-les. Una de les primeres coses que més em van cridar l’atenció fou el fet que als menús de dalt posava “Edita”, “Visualitza”, etc., en lloc del típic “Editar”, “Veure”, etc.

Amb el pas del temps m’he adonat que realment, l’ús d’infinitius és, a més de lleig, incoherent. Si preguntem a qualsevol anglès quin sentit té dir “Save” i que com ho traduiria, comprovaríem que ho diuen en sentit d’ordre, no pas en sentit de verb genèric.

Per això mateix, no té cap sentit dir “guardar” en lloc de “guarda/desa”, o dir “obrir” en lloc de “obri”. L’infinitiu no indica res. És com si li haguérem de dir al nostre fill que es menjara la pasta i en lloc de dir-li “menja” li diguérem “menjar” com a ordre. No tindria trellat.

I encara amb més pas del temps, ha arribat un moment al qual els infinitius em posen de mal humor. Em costa molt llegir les traduccions castellanes dels programes perquè les veig incoherents.

He de dir, també, que veig incoherent l’actual traducció al català del wordpress, que fa servir aquest error castellà i ens el trasllada a la versió catalana, trencant una guia d’estil amb la qual gairebé tots els traductors hi treballem.

Això ja li ho vaig plantejar a l’autor de la traducció, i ell em va explicar les seues raons. Són vàlides, clar que sí, i està en el seu dret, per descomptat. Si algú vol una traducció que seguisca la guia d’estil, que la faça ell mateix (m’ho estic rumiant). Per descomptat, aquesta és la cosa bona que té el programari lliure.

Bé, tot i així, cal donar les gràcies al traductor perquè la traducció és bona, a pesar d’aquest punt que he comentat (i alguns altres).

En definitiva: No als infinitius a les traduccions, gràcies.

No als infinitius a les traduccions, gràcies

Vote for Obama

Desconfie molt d’aquestes coses. Em costa creure que Obama siga “tan bo” com la gent es pensa, i menys encara quan WallStreet, el Washintown Post o el New York Times el recolzen (fins i tot el PP).

Però de ben segur que una mica millor que McCain sí que és. A més, a l’Estat Espanyol li interessa que Obama guanye, a veure si així en ZP pot millorar una miqueta les relacions amb els EUA i afavorir els acords.

Tot i així, però, Obama no pot ser molt millor que d’altres. I si ho és… creieu que voldran acabar amb ell?. Massa pel·liculer…

En fi…

Vote for Obama

Algunes fotos

Ahir em vaig dedicar a donar una volta per Mutxamel i Sant Joan i vaig fer algunes fotos. En general són prou dolentes (no sóc gaire bon fotògraf). Només s’han salvat un parell:

Aquesta primera és una barraca que hi ha a les afores de Mutxamel, per un camí que sempre agafe per a anar al riu Sec.

Pel mateix camí cap al riu Sec, però més endavant, es pot veure un paisatge meravellós, que amb els núvols és més xulo encara:

Els tarongers i les oliveres…

Algunes fotos