July please, I’m on my knees

Ara mateix estic assegut al costat de la finestra. Tot i viure en un segon en un barri on els edificis arriben als 8 pisos, la llum entra per la finestra. I amb ella també entra la calor. De fons, sona una cançó (una altra) de Mishima que es diu “Cert, clar i breu”. La vaig sentir l’altre dia per casualitat a casa del Jairo… i em va encantar. Així que he decidit posar-la de fons per escriure.

En un parell de dies arribarà juliol, un mes que sempre m’ha agradat. Farà un any que vaig començar el Camí de Santiago amb en Javi i l’Antoine, una setmana que va ser inolvidable i la qual vaig madurar (desgraciadament he perdut gran part d’allò que vaig guanyar). Al juliol, ara fa gairebé 9 anys, la Neus i jo començàrem. La meua germana va nàixer al juliol i el meu germà i els pares de la Neus també es casaren al juliol.

Juliol és, sense cap mena de dubte, el millor mes de l’any. El sol, les xiques, la mar, la platja, la pell moreneta, els gelats, les terrasses…

Tan cert, com que tu i jo som altres,

tan cert, com que no hi res més.

Tan clar, com que la nit ens espera,

tan clar, com que no ho fa per tothom.

Tan breu, com qui no espera resposta,

tan breu com qui sap el que diu

ara i aquí, t’estimo. T’estimo.

“Cert, clar i breu”, Mishima.

July please, I’m on my knees

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s