El per què de tot plegat (II)

Avui al matí m’he alçat pensant que en algun moment hauria d’explicar el per què de tot plegat, en aquest aspecte em referisc bàsicament a quina és la raó per la qual sense haver estat parlant nadiu de valencià, l’he convertida en la meua primera llengua i una raó per la qual “lluitar” en la meua vida.

Fa dos anys vaig explicar que el procés per arribar fins a on estic ara no ha estat de la nit al dia, ningú no m’ha obligat i no ha estat una cosa passatgera. Si ben és cert que no vaig ser educat en valencià, la cultura dels meus pares era valenciana i es meus avis sí que parlaven valencià. D’alguna manera, el valencià sempre ha estat al meu voltant. A diferència dels meus germans i amics, però, amb el temps vaig anar agafant allò que jo anomene “consciència per la llengua”.

En un principi, els meus amics no m’entenien (continuen sense entendre’m), i jo discutia sense parar sobre això i allò… Tot allò em donava massa mal de caps, però amb el pas del temps vaig aprendre que certes coses no s’han de parlar amb els amics quan aquests no t’entenen (o sí t’entenen, però no ho comparteixen). Fomentar el valencià al País Valencià és una tasca dura i poc agraïda: un s’ha de tancar en certs cercles ja que des de la resta de la societat, existeix un rebuig generalitzat (més fort o més suau, segons qui).

Ara que visc a Catalunya, això és diferent. Defendre la llengua és una cosa que tothom la veu generalment bé o com a molt amb indiferència, però mai rebutjant-la. Ací he d’admetre que em sent còmode i feliç per poder actuar obertament sense mal de caps per l’actitud de la gent al meu voltant.

Tot i així, he d’admetre, que deixar Alacant és abandonar la terra que m’estime. I no és que jo valga gran cosa, però si els pocs que defenem la llengua al País Valencià se n’anem a Catalunya… malament. A més, al final tinc una barreja d’accents i paraules que ja ni m’aclarisc. Normalment al PV es diu que “el valencià és la nostra forma de parlar català”. És clar que sí, el problema és que jo ja no sé què parle.

En el fons, no hi ha un per què de tot plegat. Tant de bo l’haguera!! Què fàcil seria tot!!, que algú ens diguera per què estem ací, cap a on hem d’anar… Per sort, som nosaltres qui decidim. I això és el que jo he decidit.

El per què de tot plegat (II)

El florindenc

Ma mare, tot i que no parla valencià (perquè el meu avi va decidir que parlar-li en valencià seria un impediment per a que es casara amb un home de bé), sí que té moltíssimes expressions valencianes, així com algunes dites i embarbussaments. Ací en deixe un que em va fer molta gràcia (és complicat traslladar-ho, ja que és valencià antic):

No sóc dign de ti pleg i qui t’arrepleg tampoc. Ara vindrà el florindenc i qui t’arrepleg.

La història relacionada d’aquest embarbussament és la d’un llaurador que va trobar un nap que semblava cel·lestial al seu hort. Llavors deia: “No sóc digne de deixar-te o emportar-te. Ara vindrà el cura [florindenc = cura] i que se t’emporte”.

Altres expressions de ma mare, tractaré d’arreplegar-les ací. Ara mateix:

Toca, toca i ballarem

Vés i fila

El florindenc

Calor

Aquests dies la calor ens mata, ens xafa, ens lleva tot l’ànim i les ganes de fer-ne res. I fins i tot de bon matí ja es nota que no corre ni tan sols una mica d’aire. Mentrestant, la música sona de fons… The Kings of Lion:

I’ll be the one to show you the way
You’ll be the one to always complain
Three in the morning, come a-bang-bang-bang
All out of fags and I just can’t wait
Cancel the thing that I said I’d do
I don’t feel comfortable talking to you
Unless you got the zipper fixed on my shoe
Then I’ll be in the lobby drinking for two

Eighteen, balding, star
Golden, fallen heart

Look at the shakies, what’s with the blush?
Fresh off the plane in my fuzzy rush
Everyone’s gathered to idolize me
I hate the way you talk, your Japanese scream
It’s been too long since I’ve left the shed
You kick the bucket, I’ll swing my legs
Always remember the pact that we made
Too young to die, but old is the grave

Eighteen, balding, star
Golden, fallen heart

I’m-a gonna show the way.

Calor