El per què de tot plegat (II)

Avui al matí m’he alçat pensant que en algun moment hauria d’explicar el per què de tot plegat, en aquest aspecte em referisc bàsicament a quina és la raó per la qual sense haver estat parlant nadiu de valencià, l’he convertida en la meua primera llengua i una raó per la qual “lluitar” en la meua vida.

Fa dos anys vaig explicar que el procés per arribar fins a on estic ara no ha estat de la nit al dia, ningú no m’ha obligat i no ha estat una cosa passatgera. Si ben és cert que no vaig ser educat en valencià, la cultura dels meus pares era valenciana i es meus avis sí que parlaven valencià. D’alguna manera, el valencià sempre ha estat al meu voltant. A diferència dels meus germans i amics, però, amb el temps vaig anar agafant allò que jo anomene “consciència per la llengua”.

En un principi, els meus amics no m’entenien (continuen sense entendre’m), i jo discutia sense parar sobre això i allò… Tot allò em donava massa mal de caps, però amb el pas del temps vaig aprendre que certes coses no s’han de parlar amb els amics quan aquests no t’entenen (o sí t’entenen, però no ho comparteixen). Fomentar el valencià al País Valencià és una tasca dura i poc agraïda: un s’ha de tancar en certs cercles ja que des de la resta de la societat, existeix un rebuig generalitzat (més fort o més suau, segons qui).

Ara que visc a Catalunya, això és diferent. Defendre la llengua és una cosa que tothom la veu generalment bé o com a molt amb indiferència, però mai rebutjant-la. Ací he d’admetre que em sent còmode i feliç per poder actuar obertament sense mal de caps per l’actitud de la gent al meu voltant.

Tot i així, he d’admetre, que deixar Alacant és abandonar la terra que m’estime. I no és que jo valga gran cosa, però si els pocs que defenem la llengua al País Valencià se n’anem a Catalunya… malament. A més, al final tinc una barreja d’accents i paraules que ja ni m’aclarisc. Normalment al PV es diu que “el valencià és la nostra forma de parlar català”. És clar que sí, el problema és que jo ja no sé què parle.

En el fons, no hi ha un per què de tot plegat. Tant de bo l’haguera!! Què fàcil seria tot!!, que algú ens diguera per què estem ací, cap a on hem d’anar… Per sort, som nosaltres qui decidim. I això és el que jo he decidit.

El per què de tot plegat (II)

2 pensaments sobre “El per què de tot plegat (II)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s