Hem d’aprendre

Arriscant-me a ser massa repetitiu amb el tema, no vull deixar de banda això que comentaré ara i que va passar fa unes setmanes. De fet, és possible que ho comentara. Hui m’ha vingut alguna cosa nova al cap.

La qüestió ve a ser que a un bloc d’un xic valencià (que escriu en castellà i que alguna vegada es passa per somgnu i comenta en valencià), jo vaig escriure un parell de voltes en valencià (al seu bloc en castellà). Allà un parell d’usuaris van queixar-se i es va iniciar la típica discussió de la qual ja estem tots cansats respecte al valencià i al castellà, de respectar als altres, etc.

Bàsicament, qui es queixava era un usuari castellà. Va mostrar-se prou enfadat al principi, i amb alguns comentaris d’altres persones es va encendre una miqueta més. Després de… 20? comentaris jo no havia dit res (més enllà del primer comentari que va suscitar la discussió).

Vaig explicar el meu punt de vista, quin era la raó per la qual havia escrit en valencià. Aquest xic va irritar-se una mica més i digué que no tornaria a llegir res en valencià/català -perquè no l’entenia- (amb aquest xic ja havia tingut contacte abans per una discussió sobre KDE/GNOME, així que s’havia passat per somgnu). Jo li vaig contestar que a mi m’era igual que el seu bloc estiguera en castellà, que jo el continuaria visitant malgrat tot el que s’havia dit allà; que jo simplement m’adreçava en valencià, no per fotre, sinó perquè l’autor del bloc al qual es va iniciar la discussió coneixia el valencià i a ell em dirigia. Evidentment, si el bloc és castellà i l’autor no entén el valencià… doncs no em dirigiré en valencià, simplement perquè no m’entendrà.

Total, que la discussió va acabar amb un parell de disculpes per ambdues bandes. I ara, un parell de vegades, aquest mateix usuari que es va queixar i que va dir que no llegiria res en valencià, ha fet un par de comentaris a somgnu. Els ha fet en castellà, i no hi ha hagut cap problema.

El que he aprés arran de tot això és que ni els catalans ni els castellans són realment sectaris, però tots dos tenim un punt fàcil per encendre’ns i sentir-nos ofesos. Això que he explicat és un cas que va acabar més o menys bé, tampoc no sé explicar com s’ha aconseguit. El que sí que sé és que la televisió i molts mitjans de comunicació -no vull dir “la gent”- ens estan empentant cada vegada més a un clima al qual sentir-nos ofesos pel que diuen els altres és cada vegada més comú.

El castellà té poc a perdre. Però nosaltres ho podem perdre tot. Així que hauríem de sentir-nos menys ofesos per allò que comenten els altres.

Hem d’aprendre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s