L’equilibri del temps

Fa un parell de dies, a classe d’anglès, vam fer un esquema per veure com ocupem les hores del dia. La pregunta general era si teníem o no teníem temps per fer allò que volem, si notem que el temps se’n va i que no en tenim de suficient.

Abans d’arribar a Barcelona el temps no era una qüestió realment important per mi. Bé, sí que ho era, però en realitat mai sentia que em faltava (més bé diria que en alguns casos em sobrava). Però ací a Barcelona he pogut engrescar-me en molts projectes que m’il·lusionen, a més de la feina, clar està.

He arribat a un punt, però, en què realment sent que em falta temps: pel matí no tinc temps suficient per escriure al bloc, anar a la piscina i després anar a la feina (tot i que m’alce a les 6.45 i entre a treballar a les 10). De la feina isc de mitja a les 17h, i per la vesprada alguns dies tinc anglès, sempre procure anar una estona al gimnàs i fer alguna cosa pel màster de programari lliure, traducció, softvalencià… I tot això sense comptar els amics, que cal dir que no en tinc molts ací a Barna. Bé, vull dir amics de veure en el dia a dia. Si ben és cert que els companys de feina s’han convertit en bons amics.

També vull veure les sèries que m’agraden o alguna peli, passar temps amb la Neus… Total: mitjanit. I jo a partir de les 11h sóc home mort que ha d’anar al llit.

Està bé, no dic que no. Però al poble tenia molt de temps per pensar. M’agradava perdre el temps pensant en certes coses. A Barcelona és complicat: si prove de fer-ho sempre hi ha un soroll de fons (els cotxes i resta de sorolls de la ciutat) que no em deixen. No puc mirar el sol, no puc mirar «més enllà» perquè visc a un 2n pis i perquè la ciutat és massa gran.

Són moltes coses bones i moltes coses que trobe a faltar. Sé que el temps a la ciutat serà un parèntesi a la meua vida i quan puguem ens mourem més enllà, a un lloc més obert, amb més llum i on el temps no se’ns escape de les mans.

A la ciutat he perdut l’equilibri del temps, que ara bandeja cap a una i altra banda. I sabeu qui ho paga? El meu estómac.

L’equilibri del temps

2 pensaments sobre “L’equilibri del temps

  1. Laendle diu:

    Hola Pau:
    Això ens passa als que col·laboren amb projectes GNU fent traduccions. Si a més a més tenim família arriba un moment en que has d’organitzar-te i seguir un horari o et perds la infantesa dels nens. Jo des d’aquest nadal sols dedique de 15 a 16:30 a fer traduccions. Quan arriben les 15 em dic ara “comença la meua hora i mitja de serveis comunitaris voluntaris”. Pense que cal col·laborar per tirar endavant el projecte de país, si tothom que té coneixements per fer aquesta tasca dediques una hora al dia aniríem sobrats per acabar d’enllestir tots els projectes sense perdre qualitat de vida. El repte es engrescar a més gent i fer que “done una hora al dia per la llengua”.

  2. Hehe. Doncs sí, la veritat és que la cosa és complicada. Encara no em sé organitzar. Però acabaré fent alguna cosa semblant al que fas tu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s