La falsa il·lusió de les grans feines i els grans guanys

Des de fa gairebé dos anys m’estic llegint poc a poc el llibre No Logo, de Naomi Klein. El llibre parla bàsicament del sistema en el qual vivim i de com les empreses han anat evolucionant al llarg del temps així com les marques que s’han anat creant.

Un dels últims capítols que he llegit explica la falsa aparença que ens fa pensar al món existeixen «grans empreses» on treballar com poden ser Microsoft, Apple o d’altres, quan la realitat és ben diferent. Aquestes empreses han evolucionat al llarg del temps per esdevenir una marca central i una seu relativament petita de forma que tota la resta de serveis està completament externalitzat. Això vol dir que mentre que Microsoft és una empresa on la gent programa i publicita la seua marca, els serveis de neteja, transport, producció, etc. són empreses externes a Microsoft.

Podríem acceptar una situació com aquesta, per descomptat. El problema ve bàsicament pel fet que, mentre que a la part on es troben els programadors i dissenyadors existeix una satisfacció molt gran amb la feina que es fa per part dels treballadors, que són molt ben tractats, a les empreses externes passa totalment al contrari. Microsoft, com qualsevol altra empresa, es preocuparà de pagar el preu mínim a totes les empreses que subcontracta. Això es tradueix en què aquestes empreses poden tractar els seus treballadors com els done la gana. I clar, com menys paga Microsoft a eixes empreses externes, pitjor tractats estaran els empleats d’eixes subcontractes.

Ara bé, d’aquestes subcontractes que parlem són les que són als mateixos EUA. Però si anem a les plantes de producció la cosa s’agreuja seriosament. L’obsessió per estalviar diners ha portat a gairebé el total de les grans empreses a produir a la Xina. I tots sabem que l’explotació a les fàbriques d’aquell país i dels països veïns és vergonyosa. Els treballadors d’eixos països estan sotmesos a una explotació tan dura que fins i tot arriben a suïcidar-se, com ha estat el cas de la fàbrica on es produeixen els telèfons d’Apple, on fins i tot Apple ha hagut d’emetre una nota de disculpa.

____

Externalitzar és la solució perfecta per a Apple, Microsoft, Nike, etc. per no haver-se de disculpar per explotació. Elles simplement cerquen el preu més competitiu, no és cosa seua que les companyies que contracten exploten els seus treballadors. A més, ajuden a desenvolupar països en vies de desenvolupament. Fins i tot hauríem d’estar-los agraïts.

Això és en realitat una introducció per parlar d’una altra cosa: el fantasma de les grans feines i els grans guanys. Per descomptat que en aquesta vida existeixen grans feines amb grans guanys. Tots pensem que treballar a Google, Microsoft, Apple és el millor que pot haver-hi en el món. Per descomptat ho és, si no treballes per alguna de les seues subcontractes. Heu de tindre en compte que aquestes meravelloses feines no arriben al 10% del total de treballadors que tenen aquestes companyies. Tot i així, continuen mostrant-nos un món meravellós d’empreses meravelloses amb feines ben remunerades al qual sembla que tothom ha de tindre la il·lusió d’accedir-hi.

També existeixen altres casos, com és el fet de: «tal noi va desenvolupar una aplicació que li ha fet guanyar XX.XXXX mil euros» com hem pogut veure amb el noi que va guanyar 10.000€ al mes gràcies a una aplicació per Android o, sense anar més lluny, nois que desenvolupen aplicacions com el Facebook o semblants i es fan d’or.

Això són il·lusions que es troben a la mateixa alçada de la probabilitat que guanyem la loteria. Pot passar? Sí. Ens passarà a nosaltres? Probabilísticament no.

____

No puc evitar pensar que tots els productes electrònics que tenim a casa han estat fabricats per gent que probablement té les pitjors feines del món amb els sous més baixos imaginables.

La falsa il·lusió de les grans feines i els grans guanys