Només repetint

Ahir vaig acabar una novel·la anomenada «Desconfia de tothom». La protagonista té un tipus d’amnèsia que fa que cada cop que se’n va a dormir, oblide tot allò que ha viscut eixe dia. Amb la qual cosa, els anys passen i ella es pensa que s’alça pel matí amb una edat i una realitat que ja no hi són allà.

A la història, la protagonista decideix començar a escriure un diari que ella mateixa llig cada matí, com si fora la primera volta que el llig. Això li permet cada matí intentar aconseguir saber qui és i en quina realitat viu, tot i que, en el fons, viu havent-se de creure que el que hi ha escrit al diari és cert.

I cada matí té la mateixa sensació quan llig el diari i sempre acaba escrivint d’una o altra manera com d’estrany li sembla fer-ho i haver-s’ho de creure. Però ho fa, ho reescriu, perquè el seu jo que s’alça cada matí sense saber res, ho necessita.

Una cosa semblant em passa quan vull parlar de les coses que em passen, del món, de la meua vida: sé que abans que jo, hi ha infinitat de persones que ja han viscut, que ja han parlat de tot allò que jo vull parlar. I molts cops, quan vull parlar, em ve al cap que només estic repetint. Però he de provar d’entendre que aquest bloc és per mi. Que si escric, ho faig per mi i per ningú més.

Si pense així, potser sí que escriuré una mica més. Perquè tinc el bloc abandonat.

cer

Només repetint

Un pensament sobre “Només repetint

  1. txeik diu:

    Si t’ha interessat aquest tema de pèrdua de memòria, fes un colp d’ull al Oliver Sacks, “El hombre que confundió a su mujer con un sombrero, Un antropologo en Marte,…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s