«Si no me lo dices en español o en inglés, no te entiendo»

Aquest cap de setmana estic de tornada a Alacant. Ahir al tren vaig anar un moment al bar a demanar-me un entrepà per sopar. A la xica que era allà li vaig dir: «Posa’m un entrepà de pernil i formatge».

La xica em va dir: «No te entiendo. No sé qué es un entrepà ni lo demás que has dicho».

Aquí la vaig cagar. Perquè vaig posar-me de mala baba. Li vaig dir que no era tan complicat, li vaig dir: «Un entrepà és això», senyalant l’entrepà de la foto. I diu ella: «Ahhh! Un bocadillo! Mira, yo, o castellano o inglés, si no, no entiendo». I li vaig dir: «D’acord, en anglès».

I vam parlar en anglès. S’ha de ser gilipolles, i no ho dic només per ella, sinó també pel gilipolles de mi mateix.

Probablement haguera estat molt més didàctic haver-li dit: «Mira, entrepà en castellà li dieu «bocadillo», pernil, «jamón» i formatge, «queso»». I si ho haguera dit amb un somriure, probablement la xica hauria pensat: «mira que és simpàtic». Però no, vaig aconseguir exactament el efecte contrari. Un efecte que no m’agrada crear. Jo no vull crear ni revifar cap conflicte.

La seua actitud no va ser correcta, ja d’entrada es va mostrar estúpida davant de la llengua. Però posar-me al seu nivell no va ser la solució. Sobretot perquè vaig acabar tremolant. Tremolant.

Vaig tornar al meu seient i mig hora més tard vingué un home que em va preguntar si podia seure al meu costat. Bàsicament venia a donar-me un sermó respecte al que havia passat, perquè ho havia vist tot. Supose que ell es pensava jo era un estúpid per com havia actuat, i no negue que eixa fora la impressió que vaig donar, però també vaig poder aclarir-li la meua posició, que ben explicada, és fàcil de compartir.

Però clar, amb la xica la vaig cagar. Em vaig posar nerviós. He de trobar-me més sovint amb aquestes situacions per saber com actuar.

Això sí, que al meu país em diguen que no puc fer servir la meua llengua, em fot.

Anuncis
«Si no me lo dices en español o en inglés, no te entiendo»