Aquells immigrants indesitjats

És complicat. Molt més complicat del que sembla.

A Catalunya hi ha pobles on la «immigració» pot arribar a suposar el 50% del total de la població. Evidentment no parlem d’immigració «guai», sinó d’aquells pobres indesitjats que venen a aprofitar-se de la nostra sanitat, educació i a robar-nos la poca feina que hi ha.

Per sort, els polítics ja comencen a prendre cartes en l’assumpte i actuar per acabar amb el lliure albir del qual han disposat durant els darrers anys. S’ha acabat això d’anar tranquil·lament pel carrer o d’intentar mantindre negocis il·legals. Ara s’acabarà amb tot això.

Immigrants de Catalunya, ara heu de tindre por. No us volen. Si no teniu calers, no vingueu aquí per cercar millors oportunitats. Aquí no hi ha res per vosaltres. I els que ja hi sou aquí, tremoleu, perquè algun dia obriran la vostra porta per fer-vos fora.

El primer pas és acabar amb els vostres negocis de merda. El segon, fitxar-vos. Després ja decidirem què farem.

____

Malgrat aquestes paraules són pur cinisme, la realitat és que s’està produint una situació molt seriosa, concretament a Badalona. La gent dóna suport a mesures com les descrites a dalt. I la resta… calla. Jo no visc a un barri ple d’immigrants, així que és molt fàcil parlar des de la distància.

Però també és cert que la distància dóna certa objectivitat, molt necessària en casos com aquests o altres.

No ho sé si la història ens ensenya alguna cosa. Al final sembla que ens n’oblidem i que hem de tornar a reviure les coses, tornar a errar.

Passat el temps, sembla clar que no es pot rebre una onada tan massiva d’immigració. Perquè això crea conflictes culturals molt importants (siga d’on siga la immigració) i conflictes econòmics greus per la raó següent:

Crec que acceptar la immigració ha de suposar integrar-la. Som una societat amb uns principis que poden canviar, però els immigrants, siguen espanyols o del Congo, han d’emmotllar-se a la nostra cultura. Nosaltres també ens adaptem a la seua cultura, però no podem fer-ho en la mateixa mesura.

Si tenim tants i tants i tants immigrants, l’única manera de resoldre el conflicte (que puga pensar) seria:

1. Gastar-se una pasta gansa en immersió social. Els fills d’aquesta gent hauran de ser catalans.

2. S’ha d’establir quanta immigració es pot rebre. Catalunya ha tingut dues onades brutals d’immigració: l’espanyola dels anys 60 i la «mundial» d’aquesta passada dècada. D’espanyols encara queden molts guetos de gent que mai es va voler integrar. Hem d’evitar que això passe també amb els immigrants que han vingut ara.

El que no podem fer, però, es tancar-los els negocis o perseguir-los. Perquè així només fomentem més l’odi.

Aquesta és una reflexió que podria variar en molts sentits, però volia posar-la per algun lloc…

Aquells immigrants indesitjats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s