L’informe Phaeton

Fa un parell de dies vaig acabar -per segon vegada- un llibre anomenat L’informe Phaeton, un llibre que planteja la possibilitat d’un passat diferent al que ens han explicat a les escoles o que els historiadors ens expliquen cada dia (referent a èpoques llunyanes, més enllà de l’any 10.000 a.C.).

Al llibre, un enginyer industrial que s’ha convertit en escriptor és triat per una gent molt misteriosa per començar a investigar sobre la història del món, en les èpoques més llunyanes, just en el punt on parlem d’història i prehistòria.

El protagonista comença per investigar tots els llibres (o documents) sagrats de diferents cultures d’arreu del món i, d’entrada, descobreix que a totes les cultures es parla d’un gran diluvi que va arrasar el món. La cosa curiosa és que això és cert.

Mirant la bíblia i altres llibres de l’estil com a textos que expliquen la història en forma de faules o contes, ens adonem que existeixen molts punts en comú, però el més curiós és el del diluvi.

A partir d’aquí es comença a plantejar la idea que el diluvi no fora cap catàstrofe provocada per la natura, sinó per l’home. Però com podria l’home de fa 12.000 anys provocar una catàstrofe com aquella? Ací es planteja la idea que existira una civilització humana avançada abans del diluvi…

El llibre té una primera part on prova d’argumentar això amb fets que són, en realitat, comprovables. Una cosa diferent són les conclusions que s’extreuen i la història que s’explica en el rerefons. Un d’aquests fets és la formació dels continents.

Formació dels continents

A la viquipèdia podeu llegir sobre Pangea, el suposat megacontinent d’on venen els continents actuals. Segons ens han ensenyat, Pangea va existir va un 600 milions d’anys i es va anar trencant i separant fins a formar el món que coneixem avui.

Al llibre, però, es posa en dubte que la formació dels continents haja estat un procés de 600 milions d’anys. Un dels arguments principals és que si això fora cert, avui dia les costes de l’Àfrica, Europa i Amèrica no encaixarien de forma tan evident: l’erosió de les costes i altres canvis hagueren afectat molt més a la forma de les costes.

Existeixen fets ben curiosos, com és el cas del port de Tihuanaco, un port de mar que es troba a una altura de gairebé 4km sobre el nivell del mar i a 20km del llac més proper. Com és possible que una de les runes més antigues del món siga un port de mar en mig d’una muntanya. Això seria possible si algun gran cataclisme l’haguera portat allà.

En definitiva, el llibre planteja una idea interessant i és molt agradable i fàcil de llegir. Alguns arguments són interessants, altres no ho són tant, però és interessant re-plantejar-se fets històrics.

L’informe Phaeton

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s