Per la supressió dels partits polítics

Un bon amic de Montpeller m’ha passat un llibre anomenat: «Note sur la supression générale des partis politiques», de Simone Weil, escrit l’any 1943. És un llibre curt i concís que explica clarament per què els partits polítics no haurien d’existir. Deixe ací algunes frases interessants:

La paraula partit té ací el significat que té en el continent europeu. La mateixa paraula en els països anglosaxons designa una realitat completament diferent. Té la seua arrel en la tradició anglesa i no és trasplantable. Un segle i mig d’experiència ho demostra suficientment. En els partits anglosaxons hi ha un element de joc, d’esport, que només pot existir en una institució d’origen aristocràtic; tot és seriós en una institució que és, en el seu origen, plebea.

La idea de partit no entrava en la concepció política francesa de 1789, a no ser com un mal que calia evitar. Però va existir el club dels jacobins. Al principi només era un lloc de lliure discussió. El que el va transformar no va ser cap mena de mecanisme fatal. Va ser únicament la pressió de la guerra i de la guillotina que el va convertir en un partit.

Realitat que tots veiem cada dia:

Un home que s’ha adherit a un partit haurà probablement percebut que en l’acció i propaganda d’este partit hi ha coses que li han paregut bones i justes. Però este home no s’ha estudiat la posició del partit respecte a tots els problemes de la vida pública. Entrant al partit, l’home accepta posicionaments que ell ignora. És d’esta manera que l’home sotmet el seu pensament  a l’autoritat del partit. Conforme l’home conega poc a poc les posicions del partit respecte a la resta de posicionaments de la vida pública, les acceptarà sense posar-les en dubte.

Es parla molt de com la visió de «partits polítics», que sempre es posen «a favor» o «en contra», ha afectat tota la nostra vida. Posa per exemple l’escola:

Fins i tot en les escoles, ja no se sap estimular d’una altra manera el pensament dels xiquets si no és convidant-los a prendre partit a favor o en contra. Se’ls cita una frase d’un gran autor i se’ls diu: «Esteu d’acord o no? Desenvolupeu els vostres arguments ». En l’examen, els desgraciats, ja que han d’haver acabat la dissertació al cap de tres hores, no poden passar més de cinc minuts preguntant-se si estan d’acord. I seria tan senzill dir-los: «Mediteu este text i expresseu les reflexions que se vos acudisquen».

I al final:

Gairebé a tot arreu -i fins i tot, sovint, a causa de problemes purament tècnics- l’operació de prendre partit, de prendre posició a favor o en contra, ha substituït a l’obligació de pensar. Es tracta d’una lepra que s’ha originat a partir dels mitjans polítics i s’ha estès, a través de tot el país, a la quasi totalitat del pensament.

És dubtós que es puga posar remei a esta lepra que ens mata sense abans suprimir els partits polítics.

Podeu llegir el llibre complet en castellà o en francès.

Per la supressió dels partits polítics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s