Ou pas…

Même si s’est déjà passé une année depuis le «dernier dernier» article sur ce blog, je me retrouve avec le besoin d’écrire encore. Mais quand je veux écrire, il y a qu’un seul endroit ou je veux le faire. Ici.

Possiblement ha sigut l’any més complicat i més dur de la meua vida, però al mateix temps un any de reflexió, de mirar-me molt molt a dintre i descobrir que no em reconec.

Tot ha canviat. Jo he canviat. El que em passa és molt estrany i només algunes voltes, de manera molt vaga, puc vore què és. Farà un parell de setmanes una dona em va dir que «JO» he canviat, el meu cos ha canviat, la meua vida ha canviat. Però encara queda alguna cosa que no accepta el canvi. I això em porta a un sentiment que em ronda el cos des de fa més d’un any: no em reconec.

Tot i així, en este procés de reconeixement hi ha un aprenentatge molt gran. He après a observar-me, a vore com el meu cos i els meus sentiments reaccionen a les coses que passen al meu voltant, en la relació amb altres persones, en la relació amb mi mateix.

Fa més d’un any que tot va canviar, la persona que sóc és diferent de la persona que va escriure en este blog. Però eixa persona també va canviar amb el pas dels anys. Així que encara que vaig pensar que aquella era la fi del blog, ara em dic que «potser no». Ou pas.

P.D. Le toc francès és perquè ara visc a França, novament

Ou pas…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s