Viatge a l’Índia: Dia 2 (Kochi) 

El viatge de Bordeus a Cochin ha sigut llarg. La nit a París no vaig dormir ni dues hores, així que cinc hores abans del vol ja estava a l’aeroport. Cal dir que el dia començava amb un cel clar:

Ja a l’avió d’Air Saudia, que no estava gens malament, vaig tindre de companya de viatge a la Sophie, una xica francesa que viu a Edimburg. 

Aquest encontre va fer que el viatge es passara més ràpid. Poder xarrar amb algú sempre és un consol quan ja no tens llibres que llegir o pelis per veure. La Sophie creu en Deu, em va explicar que ella fa retirs de meditació, però amb caire religiós. Fa uns anys ca fer un retir de 10 dies al mont Sinaï.

Amb això arribàrem à Rhyad:

A l’aeroport de Rhyad vam passar 8h. És un aeroport petit, que consta de dues sales molt grans que són idèntiques. Tan idèntiques que quan passàvem de luna à l’altre ens demanàvem à nosaltres mateixos si havíem fet un cercle. Res de Internet i molt d’àrab saudí, amb les seues jilabes meravelloses. Air Saudia ens va donar un aperitiu per menjar allà, a més vaig menjar unes papes del Burguer King i una foccaccia. Molt àrab tot plegat.

Allà vaig dormir una horeta més o menys. A les 4h del matí agafàvem l’avió per anar a Cochin. Aquest segon avió ja no estava tan bé, una miqueta més estret que l’altre. Allà vaig dormir una altra horeta. 

Ja arribats a Cochin, el primer va ser comprar una targeta Sim índia. Per 500 rúpies tinc un 1Gb diari. No està gens malament. A la nit tenia l’últim avió cap a Trivandrum, no estava decidit a si quedar-me a l’aeroport o anar a passar el dia al centre de Cochin. La M. m’havia explicat el que ella havia viscut

Convençut per la Sophie, vaig anar al centre amb ella en un Uber taxi. Et voilà, així vaig arribar al centre d’una gran ciutat de l’Índia:

  • Ple de cotxes, busos, taxis, rickshaws…
  • Ple de botigues de menjar i begudes
  • Tot brut, amb basura per tot arreu
  • Allà on no hi ha edificis o construccions, hi ha palmeres
  • Tots els vehicles es comuniquen amb el clàxon, i això només es para a la nit.
  • Olor a espècies, a incens 
  • Molta contaminació 

En la primera hora de estar per allà ja m’havien demanat fer-me una foto amb indi. 

Cal dir que em sentia i em sent perdut. Tot i que cal preguntar-se: qui és qui se sent perdut. Jo? I qui sóc jo? Silenci. 

Allà vaig menjar Masala Dosa, molt bona!

Després d’haver caminat i caminat, empassant-se el fum dels cotxes durant tot un dia, sense veure ni un sol turista, amb el soroll, vaig prendre un rickshaw per tornar a l’aeroport.

Molt més barat, però em vaig empassar encara més fum, perquè el rickshaw passa entre els vehicles i no hi ha ni finestres ni res. Però va ser divertit. 

Ja només em va quedar una hora d’espera, prendre l’avió d’Air Índia amb seients durs. Curiosa va ser la trobada d’una sala de meditació a l’aeroport de Cochin. 

A Trivandrum fa la mateixa calor que a Alacant al mes d’agost, encara que més humid. 

Per acabar un taxi em va arreplegar i em portaria al meu homestay.

Anuncis
Viatge a l’Índia: Dia 2 (Kochi) 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s