Final

Un gran cover de la cançó «Final» d’Antònia Font fet per Mishima. Ara que Antònia Font ja no ens delectarà més, doncs ens podem satisfer amb perles com aquesta.

http://grooveshark.com/s/Final/4os5ko?src=5

Anuncis
Final

Més guapos, més insatisfets

Anit vaig anar al club Mau-Mau al Poble Sec (Barcelona), allà es projectava un curt anomenat: “Yo, habré sido tu cuerpo”. Primer de tot, em sembla que no és correcte dir això, em sona estrany. Bàsicament trauria la “,” (coma), si ben és cert que la pausa no es faria i quedaria una mica estrany o amb un altre èmfasi. La qüestió és que vam estar xarrant i fent conya sobre el documental -que va estar molt bé- (i el podeu veure a la pàgina de l’autor del poema en el qual es basa el curt).

Una de les xiques que era amb nosaltres, havia nascut i viscut durant molt de temps a Veneçuela. Aprofitant això, vaig recordar que en un viatge que vaig fer de Barcelona a Alacant, vaig trobar-me amb una parella veneçolana que em va comentar que al seu país, quan les xiques compleixen l’edat necessària per poder operar-se legalment, s’operen. El què? doncs les mamelles, el nas, el cul… el que calga per estar “més guapa”.

Llavors vaig preguntar-li a aquesta xica si allò que m’havien comentat era veritat o no. Em va dir que “no”, evidentment, però que sí que és cert que la gent es fa operacions d’estètica molt més sovint que no ho fan ací. Clar, la següent pregunta va ser: són les dones veneçolanes lletges?. Ella va respondre que no, que en general les dones veneçolanes són molt més maques que ací.

Per tant, arribem a una conclusió que és general en molts camps de la vida; en aquest cas: com més guapos som, més insatisfets estem o més ens exigim. Només vaig poder pensar: quina sort que tinc de no ser guapo (tot i que, evidentment, desitjaria ser-ho una mica més… però tampoc és una cosa que em mate).

Com diuen els Manel:

Els guapos són els raros, ho sap tothom i no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.


Més guapos, més insatisfets

Find a house…

Find a house you don’t have to rebuild
Stone by stone, brick by brick, nail by nail my father never meant to leave me this
Let this love last
I drive too fast
Said I’d return if I’d ever cared
But there’s no Interstate I’d find to take me there.
to take me there.

Vampire Forest Fire, The Arcade Fire

Find a house…

Qualsevol nit…

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
La casa meva és casa vostra,
si és que hi ha cases d’algú.

Hola Jaimito! i Donya Urraca!
i en Carpanta i Barba-azul,
i Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i en Pasqual.
La Pepa maca i Superman.

Oh, benvinguts!…

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú…
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol!

Jaume Sisa

Tant de bo m’hagueren posat aquesta cançó quan era un xiquet.

Qualsevol nit…