Les nostres vides al millor postor: Google+ o Facebook

Google+ és bonic, funciona millor que el Facebook, s’integra amb tota la resta de serveis que ja fèiem servir: picasa, gmail, google docs… Realment meravellós.

Han copiat descaradament el sistema d’amics del Diaspora, on es deia «Aspectes» i a Google es diu «Cercles». Google s’ha gastat molts calers en fer que Google+ no siga un altre fracàs sonat (tot i que encara cal esperar).

Així que si fins ara havíem venut les nostres vides a Facebook, sembla que Google ens ha augmentat l’oferta amb un producte realment bo.

Per mi, aquest és el moment ideal per deixar-ho. Faig servir molt sovint les xarxes socials per dir ximpleries o per explicar com va la meua vida. És el moment ideal per deixar de vendre les dades de la meua vida i ser-hi a una xarxa social lliure, multidistribuïda i que ofereix realment seguretat, de forma que fins i tot nosaltres podem crear un servidor. I tot xifrat per defecte.

Parle de Diaspora. Encara no l’heu provada? Evidentment encara té manca de funcionalitats, però es pot fer servir fàcilment i és maca. I el més important de tot: es lliure i les nostres dades no pertanyen a ningú.

Podeu registrar-vos lliurement a qualsevol dels servidors disponibles (tots estan interconnectats).

Captura de la interfície del Diaspora

Elecció

El Diàspora us permet ordenar les vostres connexions en grups anomenats aspectes. Únics al Diàspora, els aspectes asseguren que les vostres fotos, històries i acudits només són compartits amb les persones que vosaltres voleu.

Pertinença

Les vostres imatges us pertanyen, i no hauríeu de renunciar a això només per poder compartir-les. Conserveu la propietat de tot el que compartiu al Diàspora, i això us dona control total sobre la seva distribució.

Simplicitat

El Diàspora fa que compartir siga net i fàcil – i això també s’aplica a la privacitat. Inherentment privat, el Diàspora no fa que us hagueu de perdre entre pàgines de paràmetres i opcions només per mantenir el vostre perfil segur.

Les nostres vides al millor postor: Google+ o Facebook

Softvalencià

Fa un parell de setmanes vam obrir la pàgina Softvalencià per tal d’iniciar una campanya de promoció del programari en català/valencià al País Valencià. No volia deixar passar l’oportunitat d’escriure al meu bloc tot comentant algunes de les coses més interessants que es poden trobar a la pàgina web:

La iniciativa Softvalencià ha estat el resultat de molt de temps de feina i tot i que he d’admetre que no l’hem llançada bé, estic convençut que la feina que fem poc a poc donarà algun dia els seu fruït. Vull donar les gràcies a tots aquells que han treballat de valent en aquesta iniciativa: en Toni Hermoso, en Robert Escolano, en Carlos Ferrando, en Xavi Ivars, en Jordi Mallach, en Vicent Cubells (tots de Softcatalà) i a en Francesc Felipe i Gerard Fullana (d’Escola Valenciana).

Així es treballa per la nostra llengua!

https://i0.wp.com/www.softvalencia.org/wp-content/themes/vesper/images/logo_sv.png

Softvalencià

L’Stallman

Doncs avui he pogut conèixer l’Stallman. Resulta que koldo és un dels que ha aconseguit portar l’Stallman al seu institut, i sembla que abans ja l’havia tingut a casa allotjat.

Primer que res dir que és tot un personatge. A meitat de la conferència ha perdut 20 segons menjant-se les ungles, cosa que ha provocat que la immensitat de xavals de 15 anys que hi havia començaren a riure. Aleshores ell ha dit: “Pero si no he dicho ninguna broma”.

L’aspecte, el de sempre. M’ha impactat una mica la panxa que té… sembla una bombona de butà, d’aquestes esfèriques… La cara, la barba i demés, són prou conegudes. Sembla que l’home ja comença a tindre la seua edat. Cal tindre en compte que aquest ja té uns 55 anyets. Fixant-me en això, no puc evitar preguntar-me què passarà en un futur, quan ell ja no estiga per donar les conferències. Ja sabeu, és com allò de “vull anar a Cuba abans que Castro mori”. Doncs cal veure l’Stallman abans que siga massa tard (això no significa que encara li resten 10-15 anys de donar el conyaç activament).

Al final, li hem fet les preguntes. I, desgraciadament, m’he quedat prou en blanc. Com que érem pocs, tot i així, n’he pogut fer un parell. Li he preguntat sobre quina era la seua opinió de Canonical/Ubuntu i el seu paper en el desenvolupament de programari lliure. Ell ha respost que Canonical/Ubuntu es un medi per arribar al programari lliure, però no una finalitat. Stallman està completament en contra de sistemes que inclouen qualsevol tipus de programari privatiu (ja siguen Windows o programes que funcionen sota GNU/Linux). Ell és molt coherent amb el que pensa: té clars quins són els problemes amb el programari privatiu i vol un sistema completament lliure. Aleshores li he dit que no tot el maquinari està suportat… i, amablement, m’ha suggerit que el canviara per un altre que estiguera suportat (coherent, també).

Li he demanat que cantara la cançó del programari lliure… i l’ha cantat!!!.

Mentre contestava les preguntes, s’ha assegut i s’ha llevat els calcetins. Després ha tret la seua crema de peus i mentre contestava les preguntes, es posava la crema als peus. Molt fort. I deia tota l’estona: “¡¡Más fuerte, que estoy sordo!!” i “Hablad lentamente, que si no, no entiendo nada”… com un avi cascaràbies.

Tinc una foto amb l’Stallman… que no puc ensenyar-la perquè no tinc el cable de connexió de la càmera. I els vídeos, també els penjaré diumenge.

Poc més…

L’Stallman

Estic content…

Avui he anat, per invitació de la cap d’estudis del col·legi on vaig donar el curset de linux, a una xarrada sobre tecnologies web, programari lliure i com aplicar tot això a les ciutats educadores.

La qüestió és que a punt he estat de no anar-hi, tenia unes quantes coses a fer i no sabia exactament fins a quin punt em seria útil. Déu ni do si ho ha sigut, encara sort que he anat.

Dins d’aquest tràiler d’Educared, que és bàsicament això:

El programa EducaRed, que impulsa l’ús d’Internet a l’educació, està impulsat per la Fundació Telefònica, Telefònica i una majoria d’organitzacions del món educatiu en la qual es troben les principals Associacions professionals, Confederacions de pares i Sindicats. EducaRed és un programa obert que aspira a conjuminar a tota la comunitat educativa espanyola -professors, alumnes, pares i centres- d’ensenyament primari , secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mig.

El que deia, dins d’aquest tràiler hi havia unes quantes taules, cada una amb un ordinador tablet PC que no hem arribat a fer servir (perquè la cosa no anava d’això), tenien també una pissarra digital i algunes pijades més. Allà ens hem assegut i Felip, un xic de Lleida amb un bonic accent, ens ha fet la xarrada.

Des del principi m’he quedat encantat, ha explicat les coses prou clares i la forma en què ho ha fet ha estat molt bé, perquè ens feia mantindre l’atenció sobre ell. A part d’això, en Felip deia coses sobre el programari lliure, el coneixement lliure i d’altres coses amb les quals estic completament d’acord… i clar, fa molta il·lusió trobar a gent com aquesta, gent que pensa com jo.

Total, que en acabar la xarrada ja ho tenia clar, aquest xic seria un bon mestre per a l’escola d’estiu de l’any que ve. Sobretot perquè ell ha treballat molt amb mestres per ensenyar-los com aprofitar les tecnologies a les escoles i com que ell no és informàtic, ho fa d’una forma més pròxima. He parlat amb ell, li he comentat si li semblaria bé fer un curs l’any que ve a l’escola d’estiu i m’ha dit que sí!!!!!.  Així que estic molt content, perquè de rebot he conegut a una persona molt interessant, no només com a mestre i ponent, sinó que també m’ha donat molt bona impressió per com era i com s’expressava.

Li he comentat que jo i alguns amics som els que portem somgnu i m’ha dit que sí que la coneixia i que mirava la pàgina de tant en tant… i també li ha fet il·lusió conèixer a qui la portava.

Total, un matí molt productiu.

Estic content…

Estic content…

Els xiquets (sí que saben)

Ja duc unes setmanes instal·lant GNU (Ubuntu) a un col·legi, el Manuel Antón, de Mutxamel.

La idea va ser del director, en Pere, i tot això va eixir a partir d’unes propostes sobre l’Escola d’Estiu. Les finalitats són dos: per una part preparar els ordinadors per a les Jornades Tecnològiques que farem dins de tres setmanes i per altra migrar el centre a GNU/Linux.

Avui, mentres acabava d’instal·lar l’Ubuntu als dos últims ordinadors, tocava classe d’informàtica. Així que estàvem els xiquets, Pere i jo. En un moment donat Pere ha començat a parlar del que estàvem fent -instal·lar linux- i per què ho feiem. Llavors hem parlat de Microsoft i del que ens fa pagar a tots i de com es desenvolupa i, per altra part, de com es desenvolupa el programari lliure i la seua filosofia.

Els xiquets ens miràvem bocabadats quan els parlavem de com funciona linux, del fet de que els virus ho tenen molt més difícil per entrar a linux que a windows, el fet de que quasi tot siga gratuït, etc. En un moment donat, Pere ha preguntat:

– Quin programari voleu, el que desenvolupa Bill Gates i només ell controla o el que es desenvolupa col·lectivament.

Llavors tots els alumnes han respost a l’unisó:

EL COL·LECTIU!!

Realment m’ha agradat sentir-ho. Perquè els xiquets no posen en dubte els principis del software. En canvi, les persones grans de seguida pensen en: si no paguen diners, això no arribarà enlloc.

Han passat més de 20 anys des que s’iniciara el projecte del programari lliure. I avui GNU/Linux és per fi una alternativa real a Windows. Hem d’acceptar que Windows va apropar la informàtica a tothom amb Windows 95 i demés, però ara que GNU/Linux ja està preparat, no té sentit continuar amb Windows. I, si a més, tenim uns xiquets disposats a entendre per què cal GNU/Linux no només a l’educació, sinó a tots els aspectes generals de la nostra vida informàtica, sembla que hi ha esperança.

Els xiquets (sí que saben)

Dominis .cat

Avui estic una miqueta cabrejat -empipat- amb els dominis .cat.

Fa un parell de dies vaig decidir deixar el projecte “spalinux” i fer un projecte semblant (i millor) en català. Vaig demanar el domini http://www.somgnu.cat i van iniciar-se els tràmits. Avui m’han dit que no m’accepten el domini.

En principi, per tal de que t’accepten has de “demostrar” que tens cap vinculació amb la cultura catalana i que la pàgina que faces també la tinga. Com a “vinculació” t’exigeixen que dones alguna web on pugues demostrar eixa relació, com per exemple un blog. Jo vaig donar aquest blog. Per altra part has d’explicar en que consistirà la web que faràs. En eixe aspecte vaig explicar que era un projecte de programari lliure en català on posaria notícies, un wiki/documentació, descàrregues, etc.

Bé, m’ho han denegat. La qüestió és que no diuen el per què. Personalment entenc que la millor manera de difondre la cultura “catalana” (incloent la valenciana i balear a la definició, és clar) és escriure en la nostra llengua. Supose que no cal que escriga sobre autors catalans i demés.

M’HO HAN DENEGAT!!!! Cague en sa mare!!!!!

Estic una miqueta bastant cabrejat. Perquè volia començar el projecte JA. Ara que tinc una miqueta de temps i moltes ganes. Però és que el proveïdor ja m’ha cobrat i ara he d’esperar a que em torne els diners. Un conyaç (si es que “conyaç” se pot escriure així).

Bé, ja m’he quedat a gust. En el fons sé que eixes persones que decideixen a qui li donen el domini i a qui no, han de basar-se en uns criteris que jo no he passat. Així que registraré el domini http://www.somgnu.org i més endavant els mostraré que la punyetera web és en català i pretén difondre la nostra cultura a través de la llengua.

Que hi ha cap ànima caritativa que conega algú que puga donar-me un cop de mà amb el domini?

Serveix d’alguna cosa pertànyer a ACPV?

En fi. Poc a poc, de mica en mica, que sembla que ho vull tot ja.

ESTA FRASE LA ESCRIBO EN CASTELLANO PA FASTIDIAR. ALE, CHINCHA REVINCHA… VIVA LA Ñ!!

Ja està, ja està. Ja se’m passa.

Dominis .cat

Privacitat

Fa un parell de setmanes es va celebrar a Elx les “IV Jornades Linux d’Elx“, entre els ponents es trobava gent tan coneguda en el Software Lliure com René Merou, Jesús David Navarro o Víctor Alonso. Qui més em va sorprendre va ser En Jesús. Va fer dues presentacions: una sobre jocs i una altra sobre una introducció a GNU/Linux. Sentir-lo va ser una bona experiència, s’expressava bé i transmetia clarament el seus principis i, el que és més important, els principis, la utilitat i els reptes del Programari Lliure. Diguem-li que és un “Pastor de GNU/Linux”.

René Merou va fer una conferència prou interessant, sobre privacitat (que és del que tracta aquest fil). Tot i que va començar tractant eines de privacitat com el gpg, va acabar explicant ben bé per què és necessària la privacitat a la vida diària. D’alguna forma, el fet de que no tinguem res a amagar no vol dir que puga haver-hi una total llibertat per agafar les nostres dades i que les empreses les publiquen i compartisquen entre elles. Avui en dia, amb internet, hem de tindre clar que la nostra privacitat està en perill, les nostres dades pul·lulen per la xarxa i hem d’assegurar-nos que no s’aprofiten d’elles indiscriminadament.

El cas més sonat és una notícia que va eixir va no molt sobre la codificació de la “química del cos”, que pot ajudar a definir quins medicaments ens poden fer bé o fer mal, quines malalties tindrem, potser i tot les nostres capacitats. Això pot esdevenir en discriminació segons el nostre “codi químic” i, més enllà, és suposar que som éssers totalment genètics i que l’entorn no influeix gens -doncs aquest codi químic i les seues propietats el suposen estàtic-. La veritat és que ara em costa una mica plasmar allò que ens va contar. Tot i així, podeu llegir un article molt bo sobre gpg i privacitat.

Privacitat