Entenent l’Stallman

El Richard Stallman, gurú del programari lliure i filòsof entre els filòsofs. Sempre polèmic. Sempre generant tot tipus de reaccions adverses. Després de la mort d’Steve Jobs va dir el següent:

As Chicago Mayor Harold Washington said of the corrupt former Mayor Daley, “I’m not glad he’s dead, but I’m glad he’s gone.” Nobody deserves to have to die – not Jobs, not Mr. Bill, not even people guilty of bigger evils than theirs. But we all deserve the end of Jobs’ malign influence on people’s computing.

La frase que ha donat la volta al món és aquella que diu: «No m’alegre que haja mort, però m’alegre que ja no estiga aquí». Aquesta frase, dita el dia després que l’Steve Jobs morira, ha estat una de les coses més políticament incorrectes que mai haja dit aquest home. Però que siga «políticament incorrecte» no vol dir absolutament res. La «correcció política» és, d’entrada, una espècie d’acord social pel qual tots hem de comportar-nos d’una o altra manera perquè hem de preservar una imatge i mostrar un respecte normalment fictici envers els altres.

Stallman no necessita fer això. Ell pot ser maleducat si ho vol. Sempre ha estat així, i com més gran és, menys pèls a la llengua té. Tornem a les seues declaracions, però.

He de dir que les compartisc.

Steve Jobs ha estat un visionari. Un gran creador. Un inventor. Probablement trigarem molt en veure algú com ell. Però Steve Jobs promovia un tipus de programari que feia allò que l’Stallman ha estat lluitant durant anys i panys: el programari i maquinari d’Steve Jobs ha creat esclaus tecnològics. S’ha de dir que si Apple no haguera existit, probablement Linux haguera tingut més èxit del que ha tingut a nivell domèstic.

Una persona tan brillant com Steve Jobs no ha ajudat de cap manera al programari lliure. Se n’ha aprofitat d’ell i no ha retornat res a la comunitat.

Steve Jobs estava al «dark side». Era un gran líder. Un visionari. Però no del nostre bàndol. I per això és normal que Stallman s’alegre que ja no hi siga. Probablement al món GNU/Linux li manca eixa creativitat que tenia l’Steve Jobs.

Per acabar vull deixar aquest meravellós discurs d’aquesta gran persona:

Anuncis
Entenent l’Stallman

GNULinux.cat en castellà? No, gràcies

Uns quants companys i jo portem conjuntament el web de GNULinux.cat, un portal relacionat amb el programari lliure de molta qualitat: publiquem articles amb contingut, sempre tractant de ser el més precisos possibles i tractant de comprovar sempre les fonts. A més, publiquem regularment, un punt realment a favor en el món dels blocs.

No conec pàgines semblants en català, ni tampoc en castellà. Tot i això, el nombre de visites és realment baix, tot i que s’ha de dir que hem anat pujant a poc a poc al llarg del darrer any: actualment superem fàcilment les 500 visites diàries.

Si ens posem a comparar amb altres blocs en castellà que no s’ho current ni la meitat de la meitat, realment la situació és una mica decebedora. Per exemple, el bloc «Ubuntu Life», que és un bloc on l’autor fa apunts molt curts, gens elaborats, probablement pot arribar a les 10000 visites diàries (o més, ja que no ho podem saber amb exactitud).

Davant d’això, és natural que alguna gent de l’equip de GNULinux.cat es pregunte si no estaria malament fer una versió en castellà del nostre bloc. Probablement tindríem un èxit imparable, fins i tot superant a la totpoderosa «MuyLinux», que té gent en plantilla.

La resposta a aquesta pregunta que fins i tot  jo mateix m’he fet és… «GNULinux.cat en castellà? No, gràcies». L’explicació no és senzilla, però cal que siga clara i mostre per què fem el que fem:

El català és una llengua que es troba en una situació curiosa: gairebé el 95% de la gent que parla aquesta llengua, també parla perfectament el castellà. Un gran percentatge d’aquesta gent és gent castellano-parlant.

Al domini lingüístic del català hi ha molta gent que entén sense problemes el català, però no el fa servir mai a la seua vida, simplement perquè la necessitat no es presenta en cap moment.

SomGNU i GNULinux.cat van nàixer amb l’objectiu de promoure el programari lliure, però també el de promoure la nostra llengua. Un dels punts més importants a l’hora de promoure la llengua és evitar que els catalano-parlants la facen servir en lloc d’altres llengües, com el castellà; però altre punt important és atraure a tota aquella gent que coneix la llengua, però no la fa servir mai, perquè de tot, sempre troba alternativa en castellà.

Si fem una versió de GNULinux.cat en castellà, primerament la gent que ens llig que és castellano-parlant ens abandonarà per passar-se a la «lengua común» i, per altra part, nosaltres mateixos (els membres de GNULinux.cat), podem començar a abandonar el lloc en català, simplement perquè el de castellà tindrà molt més èxit.

Això és una tasca gairebé de militància lingüística. Només cal mirar altres projectes com EyeOS, KDEMar i d’altres que van començar en català però amb el pas del temps l’han deixat a banda per passar-se al castellà. Això també ha passat amb la gent d’android-cat, un grup que va nàixer per crear la traducció catalana de l’Android i que ara és una llista de correu on el 80% del contingut és en castellà i el nom de «cat» és una cosa completament regional, com si hagueren fet servir el nom de «filipí».

Els membres de GNULinux.cat promovem el programari lliure. PROMOVEM LA LLENGUA.

GNULinux.cat en castellà? No, gràcies

Tres raons per les quals es promou el programari en variant valenciana

Arran d’aquest article a PICA’M, he hagut de resumir en tres punts les raons a favor de la creació de traduccions en variant valenciana. Hi ha moltes més, però aquestes són les principals:

  1. La realitat lingüística del País Valencià és la que és, i un programa que faça servir la nostra variant serà més fàcil d’introduir a les escoles i a altres àmbits. Existeix molta gent reàcia a veure coses com «sortir» a un programa.
  2. Canviar eixe «sortir» per «eixir» i tota la resta de paraules de la variant general del català a la variant valenciana és una tasca automàtica. Tenim una eina que fa l’adaptació ràpidament i amb un resultat gairebé perfecte. És a dir, fer l’adaptació no costa gens ni miqueta.
  3. En el passat i també en l’actualitat existeixen determinats organismes i persones que proven de crear traduccions valencianes completament diferenciades del català. Com que els desenvolupadors de programari són de fora del nostre país, no coneixen la realitat i molts han acceptat més d’una vegada traduccions valencianes blaveres amb codis d’idioma que no identifiquen el valencià amb el català. Si nosaltres enviem la traducció al valencià primer, tot preservant el codi correcte i vetllant perquè la traducció valenciana siga totalment normativa, aleshores evitem que traduccions blaveres no normatives i sense codis estàndard entren als projectes.
Tres raons per les quals es promou el programari en variant valenciana

Softvalencià

Fa un parell de setmanes vam obrir la pàgina Softvalencià per tal d’iniciar una campanya de promoció del programari en català/valencià al País Valencià. No volia deixar passar l’oportunitat d’escriure al meu bloc tot comentant algunes de les coses més interessants que es poden trobar a la pàgina web:

La iniciativa Softvalencià ha estat el resultat de molt de temps de feina i tot i que he d’admetre que no l’hem llançada bé, estic convençut que la feina que fem poc a poc donarà algun dia els seu fruït. Vull donar les gràcies a tots aquells que han treballat de valent en aquesta iniciativa: en Toni Hermoso, en Robert Escolano, en Carlos Ferrando, en Xavi Ivars, en Jordi Mallach, en Vicent Cubells (tots de Softcatalà) i a en Francesc Felipe i Gerard Fullana (d’Escola Valenciana).

Així es treballa per la nostra llengua!

https://i0.wp.com/www.softvalencia.org/wp-content/themes/vesper/images/logo_sv.png

Softvalencià

Alçar i guardar

Amb la traducció de programari s’ha d’anar molt en compte amb el vocabulari que es tria per a les diferents ordres que hem de donar a una màquina. Una de les decisions que potser més polèmica han creat en les traduccions catalanes (oriental), va ser traduir l’anglès “Save” per “Desa”, verb “Desar”. Molts són i han estat els que veuen aquesta opció poc encertada: prefereixen l’opció “Guarda”, verb “Guardar”.

En un principi jo mateix vaig mostrar cert escepticisme amb la tria d’aquesta paraula, però amb el pas del temps s’ha convertit en una paraula més del meu vocabulari, tan natural com qualsevol altra. Per desgràcia, “Desar” no és un verb que s’utilitze al País Valencià.

Una proposta per a les variants valencianes és “Alçar”, el diccionari valencià defineix el verb alçar com:

11. v. tr. Posar (una cosa) en el seu lloc, on estiga ben guardada. Alça els llençols en el primer calaix de l’armari.

És prou interessant: representa clarament allò que és “Save” en anglès, inclús més que “Guardar”. Però això ha portat una revelació molt gran a la meua vida, i és que el verb “Alçar” era el verb que s’utilitzava ací fa molt de temps en lloc de “guardar”. Ahir li vaig preguntar a la mare d’un amic meu del poble, la família de la qual ha sigut una família de “santjoaners” de sempre (fins els besavis i besavis…). Com qui no vol la cosa li vaig preguntar:

“Per a tu, el verb alçar té algun altre significat a més del que tots coneixem?”

En un principi em va dir que no, però de sobte se’n va recordar de sa mare i de les coses que deia, i llavors començà a recordar una quantitat immensa de frases que sa mare deia:

“Tan bé que havia alçat la foto, i ara no la trobe”

Sembla que inclús per a la mare del meu amic havia estat també una xicoteta revelació enrecodar-se d’aquesta paraula. A altra gent que li he preguntat bàsicament ha arribat al mateix punt: en un principi no ho relacionen, però de sobte se’n recorden de certes frases.

El verb “Alçar” ha estat utilitzat pels valencians durant molt de temps, tot i que ara sembla més en desús. No sé si és perquè “Guardar” s’ha imposat pel fet que en castellà també es fa servir o per quina altra raó. Però crec fermament que “Alçar” és una opció perfecta com a traducció de “Save”: recupera vocabulari en procés de desaparició, que és propi i que realment és més adient per a la traducció que es vol. El mateix passa amb el verb “Desar” utilitzat al Principat.

Alçar i guardar

Protestantisme i catolicisme als EUA (i l’analogia amb Linux/Windows)

Ara que estic amb classes d’anglès amb una professora dels Estats Units, he tingut l’oportunitat de preguntar-li moltes coses relatives a la cultura “americana”. Un dels punts que més em va cridar l’atenció va ser el fet que la gran majoria de ciutadans dels EUA creuen en alguna religió.

Per descomptat que hi ha ateus heretges, però l’església hi juga un paper important a la vida d’aquestes persones. Aleshores la meua professora em va explicar una mica el funcionament de l’església protestant. Segons el que em va dir, és una església més oberta i molt menys restrictiva que no ho és pas la catòlica.

Amb aquesta qüestió als llavis, vaig parlar l’altre dia amb el meu cunyat (com tens l’ull, bé?), i li vaig preguntar si darrere l’església protestant hi havia alguna institució gran i que ho controlara tot. Pel que em va comentar, sembla que no és així, que l’església protestant és un cúmul de moltes esglésies amb uns principis més o menys comú. Però ningú no té un poder absolut com el que pot tindre el Vaticà quan parlem de l’església catòlica.

Segur que molts ja us heu assabentat per on vaig.

Per descomptat, jo ja havia tractat d’explicar-li a la meua professora què és GNU/Linux, sense molt d’èxit. Però gràcies a la conversa amb el meu cunyat, vaig vore la llum.

Primer li vaig demanar a la meua professora (Dusana) si, efectivament, l’església protestant no té una institució suprema que ho controle tot i si, de fet, el que hi ha és un conjunt d’esglésies amb principis comuns. M’ho va confirmar (bé, en gran mesura).

Aleshores li vaig dir:

GNU/Linux is like Protestant Churches. It is open because everybody can take part on it, there is no owner who controls everything, you can choose where you want to go, and there is a common phylosophy with which everyone agree.

Hi ha errors, per descomptat. Bàsicament és que GNU/Linux és més o menys com el protestantisme. És obert perquè practicament tothom pot formar part, no hi ha ningú que controle tot, pots triar on anar i existeix una filosofia comú amb la qual tothom és d’acord.

En canvi, l’esglèsia catòlica representa perfectament a Microsoft. Existeix una institució que ho controla tot i que diu què es pot fer i què no. Els fidels gairebé no poden dir res respecte al seu funcionament, simplement han d’emmotllar-se a allò que l’església diu.

Per descomptat això és una analogia una mica xunga. Però la meua professora ho va entendre a la perfecció i de seguida va voler instal·lar-se GNU/Linux. Així que si aneu als EUA i voleu fomentar GNU/Linux, és possible que amb aquest mètode us servisca.

Per descomptat, si l’americà en qüestió és catòlic… oblideu-vos. Eixos són tots de Microsoft.

Protestantisme i catolicisme als EUA (i l’analogia amb Linux/Windows)

L’Stallman

Doncs avui he pogut conèixer l’Stallman. Resulta que koldo és un dels que ha aconseguit portar l’Stallman al seu institut, i sembla que abans ja l’havia tingut a casa allotjat.

Primer que res dir que és tot un personatge. A meitat de la conferència ha perdut 20 segons menjant-se les ungles, cosa que ha provocat que la immensitat de xavals de 15 anys que hi havia començaren a riure. Aleshores ell ha dit: “Pero si no he dicho ninguna broma”.

L’aspecte, el de sempre. M’ha impactat una mica la panxa que té… sembla una bombona de butà, d’aquestes esfèriques… La cara, la barba i demés, són prou conegudes. Sembla que l’home ja comença a tindre la seua edat. Cal tindre en compte que aquest ja té uns 55 anyets. Fixant-me en això, no puc evitar preguntar-me què passarà en un futur, quan ell ja no estiga per donar les conferències. Ja sabeu, és com allò de “vull anar a Cuba abans que Castro mori”. Doncs cal veure l’Stallman abans que siga massa tard (això no significa que encara li resten 10-15 anys de donar el conyaç activament).

Al final, li hem fet les preguntes. I, desgraciadament, m’he quedat prou en blanc. Com que érem pocs, tot i així, n’he pogut fer un parell. Li he preguntat sobre quina era la seua opinió de Canonical/Ubuntu i el seu paper en el desenvolupament de programari lliure. Ell ha respost que Canonical/Ubuntu es un medi per arribar al programari lliure, però no una finalitat. Stallman està completament en contra de sistemes que inclouen qualsevol tipus de programari privatiu (ja siguen Windows o programes que funcionen sota GNU/Linux). Ell és molt coherent amb el que pensa: té clars quins són els problemes amb el programari privatiu i vol un sistema completament lliure. Aleshores li he dit que no tot el maquinari està suportat… i, amablement, m’ha suggerit que el canviara per un altre que estiguera suportat (coherent, també).

Li he demanat que cantara la cançó del programari lliure… i l’ha cantat!!!.

Mentre contestava les preguntes, s’ha assegut i s’ha llevat els calcetins. Després ha tret la seua crema de peus i mentre contestava les preguntes, es posava la crema als peus. Molt fort. I deia tota l’estona: “¡¡Más fuerte, que estoy sordo!!” i “Hablad lentamente, que si no, no entiendo nada”… com un avi cascaràbies.

Tinc una foto amb l’Stallman… que no puc ensenyar-la perquè no tinc el cable de connexió de la càmera. I els vídeos, també els penjaré diumenge.

Poc més…

L’Stallman