Lliurex

Ara que d’ací a uns dies donaré un curs sobre GNU/Linux d’una setmana, com que la gran part dels mestres que venen a aquest curs tenen lliurex a les seues aules, doncs m’estic mirant la distribució una mica més endins.

He d’admetre que la darrera revisió que ha eixit (la 5.09r2, cague-vos en la nomenclatura) ha millorat prou quant al livecd -que és el que he provat-. Tot i així, he provat a instal·lar-la i ha sigut impossible ja que no reconeix els meus discos SATA. He pogut treballar amb el live-cd, però.

Bé, doncs comencem:

  • Quant a Programari

Antiquat. El GNOME és la versió 2.8.2… sense comentaris. Programes com el gnomebaker, l’audacity, el firefox… es troben en versions passades. Sobretot el firefox i el thunderbird… ES TROBEN A LA VERSIÓ 1.0.4!!!. L’OpenOffice.org es va actualitzar a la versió 2.0 perquè és que ja era vergonyós que continuaren amb la versió 1.1.4 a les versions anteriors.

Clar, tot això té dues causes: inversió insuficient per donar un bon impuls i, el que sí que és una vergonya: REPUDI AL CATALÀ. Això dóna pas al següent punt:

  • Quant a la Llengua

Lliurex està en valencià. En un valencià normatiu però el més divergent possible: utilització de formes dubtoses com “ferramentes” que, tot i existir, no fan referència realment al concepte d’eina. Eina és un concepte molt més abstracte i descriu molt bé allò que en castellà és “herramientas”; utilització de “parar” en lloc d'”aturar”. Parar existeix, però no en el mateix sentit que “aturar”. Aturar fa referència a detindre alguna cosa en moviment i “parar” té un sentit diferent. És a dir, és un castellanisme dels valencians que s’ha aprofitat per ficar-lo allà valent-se de que “parar” existeix en català però ignorant que el seu sentit és un altre.

Una altra cosa vergonyosa és que el JClic està en castellà, TOT HI ESTAR INSTAL·LADA LA VERSIÓ EN CATALÀ!!. Per defecte entra en castellà encara que estiguem en entorn valencià. Això és molt fort. Curiosament, The Gimp sí que està en CATALÀ.

Però no tot és dolent, clar està. Per exemple, ens trobem amb Kino en valencià. Fins ara no existia versió en català (exceptuant l’intent que vam fer a somgnu i que finalment algú ja havia presentat), el que no entenc és per què no apareix enlloc aquesta traducció en català.

He fet un recorregut per tots els programes i ens trobem de tot: programes en valencià, alguns en castellà i d’altres en anglès. Un programa tan educatiu i important com el Childsplay, en castellà també quan existeix versió en català. Vergonyòs.

  • Suport i compatibilitat

Doncs, pegant una ullada a la web, que sembla més una campanya política que una pàgina educativa (ara més tranquil·la després de les eleccions), doncs el suport no arriba a ser tant bo com volguérem. Els fòrums no són intuïtius, la navegació per la web no ho és tampoc i els documents que s’hi troben no estan prou desenvolupats: exigeixen persones amb certa experiència. La compatibilitat de maquinari és que no ho vull ni comentar, vaig provar d’instal·lar el dvd al meu portàtil i va ser impossible i això que el maquinari no tenia res d’especial, això no pot ser així.

Encara m’ho he de mirar més tot això. Cal dir que, tot i ser crític, he d’admetre que ha millorat prou respecte a l’anterior versió. Tot i així, Lliurex no és una distribució d’escriptori, sí per a l’escola, però no per a que els xiquets se l’emporten a casa ja que el treball bàsic i administració no és bo. I menys encara si comptem amb la incompatibilitat de maquinari que suposa no poder-la instal·lar en molts ordinadors.

Lliurex s’ha de basar en Ubuntu, però ja. Com ho estan fent Molinux, Guadalinex i Gnulinex. A més, haurien de posar-se d’acord amb els projectes catalans per anar traduint programari conjuntament per tal de no duplicar esforços. A més, així ens enriquim molt més fent que els alumnes vegen les diferents variants de la seua llengua al programari.

En definitiva: PROU MILLORABLE. I, sobretot, la pàgina web és llastimosa.

Lliurex

Linux per a xiquets

Com vaig comentar, estic donant una introducció “molt suau” als xiquets del Manuel Antón per a que vegen què és GNU/Linux. He fet un xicotet resum que he comentat al fòrum de somgnu i que posaré ací.

Bé, la cosa costa una miqueta però ja vaig millorant. La veritat és que depèn molt de com siguen els xiquets i de quin hora del dia siga.

Avui he tingut dos grups. El primer calia donar-los una bona espantada per tal de que es despertaren, el segon grup ha sigut molt receptiu. Estic veient més o menys l’estructura que s’ha de continuar.

Com que no puc donar-los xarrades massa llargues, vaig compaginant. Comence primerament preguntat-los què és Linux i els ho explique ràpidament.

Per tal de que s’assabenten de què vol dir lliure, els faig l’exemple dels cuiners que comparteixen les seues receptes, hi ho entenen a la perfecció.

Després entrem al sistema, els explique ràpidament què vol dir això dels diferents usuaris. La primera cosa que fem és personalitzar una miqueta l’escriptori. Que canvien el fons, que trien el tema que vulguen.

Després els ensenye el Writer i el Impress de l’OpenOffice. Seguidament ens fiquem amb alguns jocs i els deixe jugar una estoneta (a tots els agrada molt el same gnome). Seguidament els ensenye com instal·lar-ne jocs nous i ens fiquem amb celestia i stellarium.

Després naveguem una miqueta per internet i… poc més. L’hora es passa rapideta.

Linux per a xiquets

GNU/Linux és més ecològic

A la setmana cultural que es farà al col·legi Manuel Antón a Mutxamel, m’han ofert donar classes d’introducció a GNU/Linux per als xiquets. Com que aquest any la cosa va d’ecologia, cal pegar-li una ullada a la vessant ecològica del programari lliure en general i de GNU/Linux en particular.

La primera raó per la qual GNU/Linux és més ecològic que Windows és la que fa referència al consumisme directe. GNU/Linux no està creat per complir unes xifres de vendes milionàries que requereixen unes campanyes abusives de creació de necessitats falses i de envoltoris vistosos que requereixen molta més energia per dissenyar-los i fabricar-los que no pas un envoltori normal. Més enllà, GNU/Linux no necessita cap tipus publicitat bassada en despeses milionàries, perquè qui fem publicitat som els usuaris, amb la nostra veu.

La segona raó també té a veure molt amb el consumisme. I és que cada nova versió de Windows ens obliga a haver d’actulitzar el sistema per gaudir d’ella. Fins i tot, existeixen casos als quals empreses senceres estan obligades a actualitzar-se perquè es deixa de donar suport a versions anteriors. Això suposa haver de llençar ordinadors i haver de comprar-ne nous. Amb GNU/Linux això no passa: existeixen versions que aprofiten els ordinadors més lents i versions que aprofiten els ordinadors més potents. Sempre, tinguem l’ordinador que tinguem, podrem trobar una versió de GNU/Linux que s’emmotlle a les nostres necessitats i mai se’ns obligarà a passar-nos a una versió més nova que requerisca un ordinador millor. Per altra part, també cal dir que GNU/Linux aprofita millor els recursos dels ordinadors.

La tercera raó té a veure amb GNU/Linux com a sistema operatiu en sí mateix i la seua filosofia de col·laboració. Això suposa que tot es fa pel bé de la comunitat -evidentment tothom qui aporta alguna cosa és reconegut pels altres i això suposa una satisfacció ‘impagable’-. En cap moment la finalitat justifica els medis, cosa que suposa que els medis -la seua filosofia i tot allò que comporta- es mantenen en peu. Aquesta filosofia és indirectament solidària, indirectament igualitària, indirectament desinteressada. Tots aquests principis donen als usuaris que ho comprenen unes idees de com haurien d’ésser les coses a aquest món incloent el marc ecològic i la necessitat de aprofitar els recursos dels quals disposem al màxim.

GNU/Linux és més ecològic

Els xiquets (sí que saben)

Ja duc unes setmanes instal·lant GNU (Ubuntu) a un col·legi, el Manuel Antón, de Mutxamel.

La idea va ser del director, en Pere, i tot això va eixir a partir d’unes propostes sobre l’Escola d’Estiu. Les finalitats són dos: per una part preparar els ordinadors per a les Jornades Tecnològiques que farem dins de tres setmanes i per altra migrar el centre a GNU/Linux.

Avui, mentres acabava d’instal·lar l’Ubuntu als dos últims ordinadors, tocava classe d’informàtica. Així que estàvem els xiquets, Pere i jo. En un moment donat Pere ha començat a parlar del que estàvem fent -instal·lar linux- i per què ho feiem. Llavors hem parlat de Microsoft i del que ens fa pagar a tots i de com es desenvolupa i, per altra part, de com es desenvolupa el programari lliure i la seua filosofia.

Els xiquets ens miràvem bocabadats quan els parlavem de com funciona linux, del fet de que els virus ho tenen molt més difícil per entrar a linux que a windows, el fet de que quasi tot siga gratuït, etc. En un moment donat, Pere ha preguntat:

– Quin programari voleu, el que desenvolupa Bill Gates i només ell controla o el que es desenvolupa col·lectivament.

Llavors tots els alumnes han respost a l’unisó:

EL COL·LECTIU!!

Realment m’ha agradat sentir-ho. Perquè els xiquets no posen en dubte els principis del software. En canvi, les persones grans de seguida pensen en: si no paguen diners, això no arribarà enlloc.

Han passat més de 20 anys des que s’iniciara el projecte del programari lliure. I avui GNU/Linux és per fi una alternativa real a Windows. Hem d’acceptar que Windows va apropar la informàtica a tothom amb Windows 95 i demés, però ara que GNU/Linux ja està preparat, no té sentit continuar amb Windows. I, si a més, tenim uns xiquets disposats a entendre per què cal GNU/Linux no només a l’educació, sinó a tots els aspectes generals de la nostra vida informàtica, sembla que hi ha esperança.

Els xiquets (sí que saben)

Ma mare i GNU/Linux

Ho sent molt, Elena. Costa un poquet no parlar de GNU/Linux… A vore si un dia escric en alcoià tot astò. ajjaja mos mos mos mos mos!!!

Ma mare no sap què és Windows. Bé, potser ho sap, però no ho fa servir.

Ma mare treballa amb GNU/Linux. I no només navega per internet, sinó que escaneja fotografies i s’està fent un àlbum propi a l’ordinador. Mentres juga a diversos jocs per internet, sent música des del CD de l’ordinador; escriu documents i els imprimeix, rep i obre els arxius adjunts dels mails, etc.

I ella no nota cap diferència respecte a res, perquè s’ha ensenyat directament amb GNU/Linux. Ha aprés a treballar amb ell i no li costa gens ni mica ja -bé, s’ha d’admetre que de quan en quan té problemes, al igual que podria tindre-los amb windows-.

Ma mare fa servir GNU/Linux diàriament. Pot navegar per miler de pàgines de jocs d’eixos en xarxa i no té mai cap problema de que un virus entre a l’ordinador i es carregue les seues fotos o que s’instal·le cap programa espia d’eixos que foten al windows contínuament. Ma mare té un sistema estable (que jo, de quan en quan, li desestabilitze) i no troba a faltar res. I poc a poc agafa experiència, i jo estic tranquil perquè ella treballa amb un sistema lliure, desenvolupat per milers de persones desinteressades, que té un codi font obert al qual qualsevol pot accedir i sabem que no hi ha cap cosa oculta al sistema que puga agafar les nostres dades o registres d’allò que anem fent.

A part d’això, he d’admetre que de quan en quan li faig alguna. Perquè ha d’anar aprenent una miqueta, són xorradetes. Per exemple, ma mare treballa amb un ratolí sense fils. Llavors aquest matí li he llevat la part que es connecta a l’ordinador. Li l’he deixada damunt de l’ordinador per a que ella mateixa ho veja i pense que això s’ha de connectar en algun lloc. Perquè ho sap, però necessita practicar-ho una miqueta.

Així que, com un pare orgullós del seu fill, és com jo em sent cada volta que ma mare treballa amb GNU/Linux i no em pregunta o em diu “jo a Windows…” (que és el que contínuament em diu moltíssima gent… què pesats!).

Ma mare i GNU/Linux

Bloqueig

No sabeu com fot que el punyeter ubuntu se’m bloqueje en mig de la redacció d’un article llarg que, coses de la vida, anava a guardar en eixe mateix moment perquè abans se m’havia oblidat.

Sí, GNU/Linux també es bloqueja i, de vegades, més que windows (bé, això quan parlem de versions molt noves, que és el que jo tinc). Últimament, entre una cosa i altra, la cosa va genial, quin remei.

Tot i així, podeu visitar el meu nou projecte:

www.somgnu.org (el .cat me’l van denegar, però això ja ho sabeu)

Bloqueig

Dominis .cat

Avui estic una miqueta cabrejat -empipat- amb els dominis .cat.

Fa un parell de dies vaig decidir deixar el projecte “spalinux” i fer un projecte semblant (i millor) en català. Vaig demanar el domini http://www.somgnu.cat i van iniciar-se els tràmits. Avui m’han dit que no m’accepten el domini.

En principi, per tal de que t’accepten has de “demostrar” que tens cap vinculació amb la cultura catalana i que la pàgina que faces també la tinga. Com a “vinculació” t’exigeixen que dones alguna web on pugues demostrar eixa relació, com per exemple un blog. Jo vaig donar aquest blog. Per altra part has d’explicar en que consistirà la web que faràs. En eixe aspecte vaig explicar que era un projecte de programari lliure en català on posaria notícies, un wiki/documentació, descàrregues, etc.

Bé, m’ho han denegat. La qüestió és que no diuen el per què. Personalment entenc que la millor manera de difondre la cultura “catalana” (incloent la valenciana i balear a la definició, és clar) és escriure en la nostra llengua. Supose que no cal que escriga sobre autors catalans i demés.

M’HO HAN DENEGAT!!!! Cague en sa mare!!!!!

Estic una miqueta bastant cabrejat. Perquè volia començar el projecte JA. Ara que tinc una miqueta de temps i moltes ganes. Però és que el proveïdor ja m’ha cobrat i ara he d’esperar a que em torne els diners. Un conyaç (si es que “conyaç” se pot escriure així).

Bé, ja m’he quedat a gust. En el fons sé que eixes persones que decideixen a qui li donen el domini i a qui no, han de basar-se en uns criteris que jo no he passat. Així que registraré el domini http://www.somgnu.org i més endavant els mostraré que la punyetera web és en català i pretén difondre la nostra cultura a través de la llengua.

Que hi ha cap ànima caritativa que conega algú que puga donar-me un cop de mà amb el domini?

Serveix d’alguna cosa pertànyer a ACPV?

En fi. Poc a poc, de mica en mica, que sembla que ho vull tot ja.

ESTA FRASE LA ESCRIBO EN CASTELLANO PA FASTIDIAR. ALE, CHINCHA REVINCHA… VIVA LA Ñ!!

Ja està, ja està. Ja se’m passa.

Dominis .cat

OpenOffice a Lliurex

Decisió política? Decisió dels técnics que desenvolupen Lliurex?

Actualment OpenOffice, la suite ofimàtica lliure i gratuïta que pot substituir fàcilment a Microsoft Office, es troba a la versió 2.1 (en anglés). En castellà i en català encara es troba a la versió 2.0.4.

Lliurex, la distribució impulsada per la Generalitat Valenciana, va treure la seua última versió al setembre (OpenOffice 2.0.4 ja hi era, i la versió “2.0” en general ja porta més d’any i mig al carrer). En aquesta última release de Lliurex, OpenOffice és a la versió 1.1.4.

Per què?

Podríem preguntar-nos que si la versió en català és a la 2.0.4, els tècnics de Lliurex no haurien de tindre cap problema en posar aquesta versió -al menys mentre no tinguen una correcció pròpia en el dialecte valencià-. Sembla que sí hi ha problema i que per eixa qüestió posen la versió en català.

Supose que us imagineu per què no posen la versió en català -al menys mentre no isca una versió amb diccionari valencià (perquè això dels menús és una xorrada i no caldria tindre-ho en compte-. És possible que imagineu bé:

Hi ha algú a la cadena de montatge de Lliurex, que pensa que català i valencià no són una mateixa llengua, que té poder per decidir aquestes coses.

I mentrestant, a les escoles valencianes continuen amb l’OpenOffice 1.1.4 en lloc de amb una versió mil voltes millorada com és la 2.0. I l’única raó és que: el valencià i el català no són la mateixa llengua.

En valencià, clar que sí!!

OpenOffice a Lliurex

Privacitat

Fa un parell de setmanes es va celebrar a Elx les “IV Jornades Linux d’Elx“, entre els ponents es trobava gent tan coneguda en el Software Lliure com René Merou, Jesús David Navarro o Víctor Alonso. Qui més em va sorprendre va ser En Jesús. Va fer dues presentacions: una sobre jocs i una altra sobre una introducció a GNU/Linux. Sentir-lo va ser una bona experiència, s’expressava bé i transmetia clarament el seus principis i, el que és més important, els principis, la utilitat i els reptes del Programari Lliure. Diguem-li que és un “Pastor de GNU/Linux”.

René Merou va fer una conferència prou interessant, sobre privacitat (que és del que tracta aquest fil). Tot i que va començar tractant eines de privacitat com el gpg, va acabar explicant ben bé per què és necessària la privacitat a la vida diària. D’alguna forma, el fet de que no tinguem res a amagar no vol dir que puga haver-hi una total llibertat per agafar les nostres dades i que les empreses les publiquen i compartisquen entre elles. Avui en dia, amb internet, hem de tindre clar que la nostra privacitat està en perill, les nostres dades pul·lulen per la xarxa i hem d’assegurar-nos que no s’aprofiten d’elles indiscriminadament.

El cas més sonat és una notícia que va eixir va no molt sobre la codificació de la “química del cos”, que pot ajudar a definir quins medicaments ens poden fer bé o fer mal, quines malalties tindrem, potser i tot les nostres capacitats. Això pot esdevenir en discriminació segons el nostre “codi químic” i, més enllà, és suposar que som éssers totalment genètics i que l’entorn no influeix gens -doncs aquest codi químic i les seues propietats el suposen estàtic-. La veritat és que ara em costa una mica plasmar allò que ens va contar. Tot i així, podeu llegir un article molt bo sobre gpg i privacitat.

Privacitat

Canvis

Dins de no molt de temps faré canvis. M’estic rumiant com fer-ho per a que la gent afectada no es quede amb un monstre i sense saber com actuar.

Ja fa temps que fomente la utilització del Programari Lliure i cada vegada n’estic més convençut de la necessitat de que hi existisca i que els seus principis siguen els principis del software en general. Normalment sempre que he volgut instal·lar software lliure als amics o coneguts feia un raonament basat en que la gent, en general, no vol complicar-se la vida amb l’ordinador. Jo ho entenc, però hem d’admetre que els ordinadors i els software que els controla cada vegada són més presents a la nostra vida i cada volta controlen més i condicionen més els nostres actes.

Si el software que controla el món és privatiu (contrari a lliure i a “codi obert”), mai no sabrem què hi ha a dins. I a un codi que és “tancat” pot amagar-se qualsevol cosa. El vostre simpàtic Windows sense el qual no podeu viure pot tindre funcions internes totalment amagades que controlen tot el que feu… exacte, el mateix que un virus trojà. Però com que el codi de Windows és tancat, mai no ho sabrem. Això és aplicable a qualsevol programeta que tingueu instal·lat al vostre ordinador i siga de codi tancat (en general, el 99,9%).

Per altra part -més idealista-, els programes privatius mantenen el control del software en aquelles persones que tenen diners, els programadors realment no tenen poder. És clar, però, que hi ha una gran part de programadors que treballen a empreses les quals els obliguen a no publicar mai el codi que fan, doncs per això els paguen. Normalment podríem admetre que les coses són així i que canviar-les és massa complicat com per provar a fer-ho. Hi ha alternativa, però. I avança ràpidament. Tan ràpidament que les empreses líders en software (Microsoft & company) volen que isca la llei de patents europea que permeta a Microsoft patentar els conceptes.

Què vol dir això de concepte en termes de software? Doncs, per exemple, la barreta d’scroll que hi ha a la dreta als navegadors per tal de pujar i baixar en la pàgina web. Aquesta barreta pot programar-se de mil formes diferents, però el concepte de “barreta de navegació” és només un. Si la UE permet que es patenten els conceptes a nivell de software, qui tinga més diners i obtinga les patents és qui manarà sobre els altres. I qui té diners són Microsoft & company i no pas els petits programadors que desinteressadament programen per ajudar al Programari Lliure.

És com si es poguera patentar el concepte de “bolígraf”. Un bolígraf pot fabricar-se de mil formes diferents, hi ha formes de fabricar-ho que estan “patentades” i hi ha formes que no ho estan. Al cap i a la fi, però, hi ha moltes empreses que en fabriquen. Si alguna d’aquestes empreses poguera patentar el concepte de “bolígraf”, només eixa empresa podria fabricar-ne, la resta no podria ja que estarien violant la patent. Haurien de pagar per tal de fabricar bolígrafs.

Té sentit això?. No.

Bé, doncs no té sentit recolzar de forma indirecta a una companyia que va en contra de la llibertat del software. Per això, en pocs mesos deixaré de donar suport als meus amics i coneguts que sempre m’han demanat ajuda amb el Windows o el Mac. Evidentment abans procuraré mostrar-los una miqueta més de GNU/Linux i les seues bonances.

Ara que decidisc tot això em ve al cap una anècdota. Quan vaig anar fa un temps a arreglar l’ordinador de la parella d’una amiga, van comentar-me que abans, normalment, els arreglava l’ordinador un amic que quan va acabar la carrera volia cobrar-los -supose que amb descomptes- per arreglar-los l’ordinador. En aquell moment jo em vaig quedar de pedra, però ara entenc que cadascú té les seues idees.

En el fons, aquells que només volen l’ordinador “perquè funcione bé i faça el que ha de fer”, han d’aprendre que l’ordinador no ha d’ésser una caixa negra. Haurà un moment al qual tothom haurà de saber mantenir de forma com a mínim bàsica un ordinador, al igual que sabem posar una bombeta quan es fon la que hi havia abans. I, ara bé, quan vulgueu canviar la bombeta, ¿voldreu que siga tot una caixa negra que només puga arreglar-la un tècnic que vos cobrarà una bona quantitat de diners, o voldreu que hi haja una caixa oberta amb unes bones instruccions, tot gratuït i amb la satisfacció de saber que ho heu fet vosaltres mateixos?.

Pastilla vermella o pastilla blava?

Canvis