Softcatalà

Si no fora per Softcatalà, jo no estaria ací. No hauria viscut a Barcelona, ni a Montpeller i encara menys a Burdeus. No hauria trobat les faenes que m’han permès créixer com a persona, desenvolupar-me, aprendre idiomes, afinar el coneixement de la meua estimada llengua.

Sense Softcatalà la meua vida hauria sigut totalment diferent. Absolutament diferent.

És per això que estic tan agraït. Softcatalà ha sigut una convicció, una forma de vida durant els darrers 12 anys, possiblement més. La meua vida i el meu temps lliure el vaig dedicar amb molta alegria i convicció a traduir programari, a fomentar el català en les TIC, a moure el programari en valencià al meu País. A més, fa 2 anys vaig poder dedicar-me al projecte de la nova web. Remunerat!

Gràcies a Softcatalà vaig trobar la meua primera faena, i la segona. I la resta ja van venir soles. Gràcies a Softcatalà conec Catalunya, i els catalans. L’Ateneu, Laie, Terra d’escudella, les calçotades, la via verda Ripoll – Girona…

Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina.

Però està clar que Softcatalà és només un nom. Progcatalà podria ser també…

Softcatalà és Xavi, és Jordi, és Anna, és Toni, és Marc, és Robert, és Vicent, és Josep, és Eduard, és Xavier, és Gil, és Silvia, és Diana. I evidentment molts més, però aquests són els que m’han marcat.

La riquesa de tots ells és immensa. I quan parle de Softcatalà, parle d’ells.

Em sent afortunat d’haver treballat amb ells, d’haver viscut amb ells, d’haver crescut amb ells.

Però sent que aquesta etapa de la meua vida s’acaba. Hi ha moltes raons, bàsicament perquè tot canvia tard o d’hora. Ja no vull dedicar el meu temps lliure a estar davant d’una pantalla. Sent la necessitat de moure’m, d’eixir de la cambra tecnològica i descobrir un món diferent.

D’això ja se’n han adonat els meus companys. De fa temps.

Gràcies Jordi Mas i Xavi Ivars. Vos admire, vos he près com exemples per molts camps de la meua vida.

Ho continueu sent, i Softcatalà continua sent part de mi.

Necessitava escriure-ho en veu alta.

Anuncis
Softcatalà

Viatge a l’Índia: Dia 20

Escriure des del mòbil no és gaire còmode, així que he anant deixant-ho i deixant-ho fins hui. Però més val tard que mai. El dia 31 de desembre vaig arribar a la que seria la meua casa durant el mes de gener. Va ser un canvi molt esperat: el nou apartament està en una zona tranquila i residencial, sense trànsit. Eixe mateix dia van arribar al pis les dues xiques que s’han convertit en molt bones amigues: la Raquel i l’Emma, una paraguaia i l’altra colombiana. Això ja va ser curios: arribe a l’Índia i em trobe amb dos xiques que parlen castellà al meu pis. Ràpidament ens vam agradar i vam anomenar el nostre pis com “Piso Latino”. No puc dir que no he tingut sort de trobar-me amb estos dos solets. Em tracten com si fora el seu germà petit, estem tot el dia fent conya, parlant de cagar i eixes coses que tenen les bones amistats.

Shanti Yoga Teacher Training Institute

Esta és l’escola de yoga on faig la meua formació. Crec que he tingut sort vist la forma en què vaig acabar per triar esta escola.

  • A les 8h30 comencem la classe d’Asanas
  • A les 10h30 mengem (arròs, chapati, tot amb diversos currys)
  • Fins a les 15h classe teòrica
  • A les 15h i fins a les 16h30, classe d’Asanas

Els dies passen ràpidament. Durant les primeres dues setmanes hem treballat molt, però també vam aprofitar per fer algunes visites.

Kanyakumari

Ací és on Vivekananda va meditar i va arribar a la il·luminació. Kanyakumari es troba a la punta sud de l’Índia, allà se separen dos mars. La visita al temple es fa en vaixell i, encara que està ple de turistes indis, no vaig sentir-me agobia en cap moment. Això sí, tothom volia fer-se fotos amb nosaltres.

Trivandrum

Trivandrum és una ciutat xicoteta, sense els signes de pobresa que a altres ciutats de l’Índia es pot trobar. Fa calor, sempre estem entre els 25 i 35°. Ens movem per tot arreu amb els rickshaw.

Ponmudi i cascades

El cap de setmana passat vam fer una excursió amb un parell de professors de la nostra escola. Vam visitar unes cascades on vaig aprofitar per banyar-me vestit… A Ponmudi vam tindre unes vistes magnífiques de la regió. A més, vam passar un bon moment cantant!

K

ovalam

Una de les platges més properes a Trivandrum és Kovalam. És curiós anar-hi, perquè a Trivandrum no hi ha gairebé cap turista estranger, i allà està ple de turistes de tot arreu. Vam anar a un festival de yoga amb els nostres amics Amal i Joshi.

I per acabar, l’escola

I algunes fotos de l’escola, començant amb la postura sobre el cap: Sirsasana Queden encara 2 setmanes per acabar el curs, i s’han acabat les vacances. Ara toca estudiar. I al febrer… Auroville i Vypasana!

Viatge a l’Índia: Dia 20