Per la supressió dels partits polítics

Un bon amic de Montpeller m’ha passat un llibre anomenat: «Note sur la supression générale des partis politiques», de Simone Weil, escrit l’any 1943. És un llibre curt i concís que explica clarament per què els partits polítics no haurien d’existir. Deixe ací algunes frases interessants:

La paraula partit té ací el significat que té en el continent europeu. La mateixa paraula en els països anglosaxons designa una realitat completament diferent. Té la seua arrel en la tradició anglesa i no és trasplantable. Un segle i mig d’experiència ho demostra suficientment. En els partits anglosaxons hi ha un element de joc, d’esport, que només pot existir en una institució d’origen aristocràtic; tot és seriós en una institució que és, en el seu origen, plebea.

La idea de partit no entrava en la concepció política francesa de 1789, a no ser com un mal que calia evitar. Però va existir el club dels jacobins. Al principi només era un lloc de lliure discussió. El que el va transformar no va ser cap mena de mecanisme fatal. Va ser únicament la pressió de la guerra i de la guillotina que el va convertir en un partit.

Realitat que tots veiem cada dia:

Un home que s’ha adherit a un partit haurà probablement percebut que en l’acció i propaganda d’este partit hi ha coses que li han paregut bones i justes. Però este home no s’ha estudiat la posició del partit respecte a tots els problemes de la vida pública. Entrant al partit, l’home accepta posicionaments que ell ignora. És d’esta manera que l’home sotmet el seu pensament  a l’autoritat del partit. Conforme l’home conega poc a poc les posicions del partit respecte a la resta de posicionaments de la vida pública, les acceptarà sense posar-les en dubte.

Es parla molt de com la visió de «partits polítics», que sempre es posen «a favor» o «en contra», ha afectat tota la nostra vida. Posa per exemple l’escola:

Fins i tot en les escoles, ja no se sap estimular d’una altra manera el pensament dels xiquets si no és convidant-los a prendre partit a favor o en contra. Se’ls cita una frase d’un gran autor i se’ls diu: «Esteu d’acord o no? Desenvolupeu els vostres arguments ». En l’examen, els desgraciats, ja que han d’haver acabat la dissertació al cap de tres hores, no poden passar més de cinc minuts preguntant-se si estan d’acord. I seria tan senzill dir-los: «Mediteu este text i expresseu les reflexions que se vos acudisquen».

I al final:

Gairebé a tot arreu -i fins i tot, sovint, a causa de problemes purament tècnics- l’operació de prendre partit, de prendre posició a favor o en contra, ha substituït a l’obligació de pensar. Es tracta d’una lepra que s’ha originat a partir dels mitjans polítics i s’ha estès, a través de tot el país, a la quasi totalitat del pensament.

És dubtós que es puga posar remei a esta lepra que ens mata sense abans suprimir els partits polítics.

Podeu llegir el llibre complet en castellà o en francès.

Anuncis
Per la supressió dels partits polítics

Eleccions Europees – 25 de maig de 2014

Al llarg de la meua vida he passat per diferents punt de vista quant a la importància de votar a unes eleccions.

Allà pel 2000, quan vaig tindre la primera oportunitat per votar, ho considerava tot un privilegi. Per fi podia participar en «la festa de la democràcia».

Des d’un ben principi ja tenia clar que cap partit complia amb les meues idees i que havia d’acabar resignant-me votant a aquell partit que a nivell global s’assemblara a allò que jo voldria.

Unes eleccions… altres eleccions i més eleccions. I en 15 només he pogut aprendre que votar una vegada cada 4 anys no és democràcia. És simplement cedir el poder a algú durant aquest període de temps, alhora que nosaltres perdem el dret a dir-ne res més.

Ja votem dreta o esquerra, centre dalt o centre baix, radicals, moderats, independentistes, espanyolistes, catalanistes, verds, rojos, blaus, antitaurins, falangistes, comunistes, compromesos, etc. El resultat serà el mateix: no tindrem a dir-ne res més durant 4 anys.

Cal esmentar, però, que hi ha partits que estan més compromesos en retornar-nos aquest poder de decisió (almenys en part) als ciutadans: volen permetre’ns poder votar de manera vinculant tot allò que es voti al parlament. És el cas del Partit Pirata. Però això no és suficient. Continuarem amb un sistema governat que s’autocorromp, pel simple fet que el poder corromp les persones.

Ens han dit tota la vida que vivim en una democràcia. Una democràcia és un sistema on el poble té el poder. Però la realitat és que vivim en una oligarquia. El sistema ‘representatiu’ no és més que un sistema per mantindre el poder en uns pocs.

Democràcia – el poder del poble

Cal tornar molt abans en la història per veure un exemple clar de democràcia. Voleu saber-ne més? Vegeu el vídeo següent i després decidiu si realment vivim en una democràcia o no.

Vídeo d’introducció (6 minuts)

Vídeo més llarg (1h), per si voleu més detalls

Eleccions Europees – 25 de maig de 2014