Sense TV3

Recorde que quan era xicotet només veia dos o tres canals a casa: TVE1, TVE2 i Canal 9. La programació era força dolenta, però a Canal 9 feien “Mr. ED”, una sèrie on hi havia un cavall que parlava. M’encantava.

Després van arribar més canals, entre ells, TV3. No tenia cap problema en entendre el que allà es parlava, tot i ser valencià del sud i estar a una família on els meus avis havien deixat de parlar en valencià per parlar en castellà als meus pares que a mi també em van parlar en castellà. Però jo entenia TV3 sense cap problema.

I va arribar Bola de Drac, i tant el Govern valencià com el català es gastaren els calers per traduir la sèrie. El resultat va ser una generació de valencians que vam aconseguir un bon nivell de la llengua en dues variants gràcies a Son Goku i els seus companys. La cosa va més allà, però, i és que molts xiquets murcians també van aprendre valencià gràcies a això.

TV3 era un canal més en la nostra llengua. Diria que gairebé tothom el posava al número “3” del televisor, fins i tot abans que antena3. Tot i que no era un canal molt vist al País Valencià, sí que és cert que poca gent no negava que era un canal de qualitat, amb continguts de qualitat i en un nivell lingüístic de qualitat -comparat amb Canal 9-.

Ara ja no en tenim de TV3. Ara, els xiquets valencians no sentiran parlar ningú en altres dialectes (cosa molt necessària per fer fora qualsevol fantasma de secessió lingüística). Tot i les queixes de Camps i els seus alardejos respecte a com promociona el valencià, la realitat era que TV3 feia el paper educatiu en aquest País.

Sense TV3, som menys valencians.

Sense TV3.

Sense TV3

Els candidats a liderar el PSPV

A partir d’avui, 26 de setembre, i durant tot el cap de setmana, s’inicia l’XIè congrès del Partit Socialista del País Valencià.

Una de les polèmiques més “serioses” durant les darreres setmanes fou la proposta d’alguns militants de canviar les sigles de PSPV a PSCV (Comunitat Valenciana). Sembla que això finalment no prosperarà ja que, per sort, algunes veus s’hi han oposat dient que això desvirtua el partit. He d’admetre que és bo que encara existisquen alguns valencianistes a dins del PSOE (i m’agradaria fer menció a l’alcaldesa de Mutxamel, que tot i que no ho fa bé en molts aspectes, sí que mostra una aptitud més positiva que d’altres envers al foment de la nostra cultura i la nostra llengua).

El nom, per desgràcia, és important. Aquells qui defenem el terme “País Valencià” per anomenar la nostra terra, sabem bé que el PSPV no fa gaire cosa. Ara bé, el fet que les segles “PV” encara formen part de “PSPV” donen una certa “escalfor” i ens evita una mica el sentiment de solitud que provocaria la pèrdua de les mateixes.

En fi, i què passa amb els futurs candidats?. Tenim 3: Jorge Alarte, Ximo Puig i Francesc Romeu. Els conec ben poc i, així de primeres, Francesc Romeu és el que més m’agrada. Ara bé, això és una impressió basada en gilipollaes, així que no compta. He volgut fer una xicoteta anàlisi dels seus blocs i m’he trobat amb què:

  • Tot i que menús i demés coses es mostren en valencià, les notícies es troben en castellà en su gran majoria.
  • Els vídeos de Jorge Alarte són tots en castellà.
  • Francesc Romeu fa un vídeo on barreja castellà i valencià (incoherències de la vida)
  • Ximo Puig parlava en valencià als vídeos que he vist

Cal ser realista i afirmar que Puig no té l’imatge d’un bon candidat. Ja, ja sé que la imatge no ho és tot, però les coses són així. Alarte i Romeu sí que fan més la pinta de “candidats”. A més, són jóvens i això sempre és un punt a favor per a la renovació.

Necessitem però, un líder que realment aconseguisca unir a un PSPV que cada vegada està més dividit i dirigit per incompetents. Necessitem un pacte entre els candidats de forma que només hi haja un guanyador per gran majoria que siga acceptat i respectat per tots.

Si no aconseguim això, tenim PP fins a, com a mínim, 8 anys més.

Els candidats a liderar el PSPV