Mentre mirava i remirava els meus antics papers, apunts, agendes… que tinc a Alacant, m’he trobat amb un diari que vaig escriure en algun moment a principis del nou segle (2001 o 2002…). Mirant les pàgines del diari m’he trobat un apunt meu que deia:
Hace unos días encontré un papelito en el antiguo despacho de mi padre. Ponía algo muy bonito, escrito con su letra:
“Aunque ya nada puede devolver
la belleza de las flores,
del esplendor en la hierba,
no hay que afligirse,
porque la belleza siempre
subsiste en el recuerdo.”
Me hizo pensar. No sabía si lo habría escrito él, y si lo hizo, a qué se refería. Supongo que puede referirse al paso del tiempo en nuestras vidas.
Amb una simple cerca per la xarxa, he trobat que això ho va escriure William Wordsworth, un poeta anglès (1770 – 1830) a una obra que es deia «Ode: Intimations of Immortality».
Tot i així sempre és bonic trobar els pensaments més profunds escrits en un paper d’una de les persones més importants de les nostres vides.
Desarmats 