Els mòbils ens fan tontos

Cada dia ho veiem. Nosaltres mateixos formem part de la paranoia del mòbil intel·ligent, de la connexió permanent. Encara no tinc clar quin són els inconvenients d’això, però realment em sembla que hi ha algun inconvenient.

El temps que abans dedicàvem a pensar, a observar, a escoltar… ara el dediquem a mirar el mòbil. Ens estem tancant?

Vídeo

Anar a viure a França (un resum de la meua experiència)

Si voleu anar a viure a França per treballar o simplement per viure la vida loca, vos eixiran tota una sèrie de dubtes relacionats amb coses bàsiques com:

  • Trobar pis
  • Trobar faena
  • Com anar al metge

Trobar Pis

Podeu cercar pis (location) o habitacions (allocation). La segona opció és infinitament més fàcil i no l’explicarem. La primera opció, cercar un ‘pis complet’ per vosaltres mateixos, és la part més complicada.

Terminologia: Quan cerqueu pis, sempre sentireu parlar dels tipus d’apartament: F2, F3, F4… això vol dir «F2: dos espais», «F3: tres espais», etc. Bàsicament un F2 vol dir una habitació més una sala d’estar. F3 serien probablement dues habitacions més la sala d’estar, etc. En realitat són espais, però gairebé sempre són habitacions + sala d’estar.

On cercar pis:

Totes tres són bones opcions.

Per trobar habitació (allocation o colocation):

Requisits per poder llogar:

  • Un contracte de tipus CDI (contrat de durée indeterminée, contracte indefinit) sense període de prova (période d’essai, diuen en francès). També és possible que us demanen una attestation de travail , això ho pots demanar a l’empresa on aniràs a treballar, ells ja tenen les plantilles fetes normalment.
  • Un salari net que supere tres vegades el valor del lloguer. Per exemple, si aneu a cobrar 1800€ al mes, no podreu llogar un pis el lloguer del qual siga superior a 600€ (evidentment, 620 o 630 o inclús una miqueta més vos ho poden acceptar).
  • Si el vostre salari no arriba a tres vegades el preu del lloguer, podeu aportar un aval, però ha d’ésser francès (o siga, que els vostres pares, germans, si viuen a València, no podran avalar-vos).
  • Si a València heu estat pagant un lloguer durant els darrers mesos, imprimiu els rebuts de cobrament d’eixe lloguer per mostrar que efectivament heu pagat un lloguer abans.
  • Si heu fet la declaració d’hisenda els anys passats, agafeu els documents finals i porteu-los també.
  • Per descomptat, porteu també el vostre DNI (o passaport).
  • RIB: el compte bancari (no sempre és obligatori). Heu d’anar en compte perquè per obrir un compte bancari heu de poder donar una adreça d’on viviu. Haureu de demanar a algú que vos faça un justificant (el banc vos donarà el justificant que s’ha d’omplir). Jo ho vaig fer amb el banc Crédit Géneral, però no tinc clar que siga el millor.

Consells: Trobar pis, ací o a la Xina sempre és difícil. A França s’afegeix que demanen molta documentació. Simplement tingueu-la tot llesta des del primer dia que aneu a cercar pis. El moment en què trobeu un pis, no tindreu molt de temps per pensar-vos-ho abans que un altre el llogue. Per tant, si vos agrada, heu de dir que sí el més aviat possible. Això comporta tindre tots els documents a l’abast.

Coses curioses:

  • Normalment en el lloguer dels pisos s’inclouen les despeses d’aigua i gas. I només heu de pagar a part l’electricitat
  • Molts pisos, pel que he pogut veure, no estan moblats, ni tan sols tenen el moble de la cuina per cuinar.

TROBAR FAENA

Aquest document del Ministeri de Treball espanyol és força interessant. Feu-li una ullada:

Algunes referències per trobar faena:

SEGURETAT SOCIAL

Abans d’anar a França, el primer que heu de fer és la targeta sanitària europea (podeu demanar-la ací directament). Un cop fet això:

  • Aneu al registre civil de la ciutat on vau nàixer i demaneu una còpia traduïda al francès de la vostra partida de naixement (és gratuït i ho fan en qüestió de minuts)
  • A França, haureu d’anar a l’edifici de la seguretat social específic amb la vostra identificació, el certificat de naixement i [no ho tinc clar], amb una adreça (no sé si l’adreça valenciana funcionaria)

A partir d’ací heu de saber que:

  • No existeixen els ‘CAP’ o ‘Centres de Salut’. Allà si has d’anar al metge, truques a qualsevol metge i demanes cita. Quan vas, s’ha de fer el pagament allà mateixa amb la teua targeta sanitària. La seguretat social et paga el 75-80%. L’altre 30% l’has de pagar tu (ix al voltant d’uns 30€ per cita amb el metge de capçalera).
  • A Spaniards.com comenten el següent:

«Generalment les empreses franceses tenen assegurances privades (Mutuelle) que cobreixen quasi tot, però és necessari inscriure’s en la Seguretat Social francesa. A voltes l’empresa ajuda a l’empleat a inscriure’s en la Seguretat Social si s’és estranger, però no és el comú. Per a inscriure’s en la Seguretat Social cal anar en persona i portar el contracte de treball, la partida de naixement, el RIB del banc, dues fotos i l’adreça de l’allotjament.

 

La SS us enviarà uns papers a casa i haureue de cercar un metge que accepte ser el vostre metge de capçalera. Una vegada reexpedits els papers, us arribarà la targeta de la Seguretat Social francesa anomenada «Carte Vitale». Amb la Carte Vitale podeu acudir al metge, on pagueu la consulta ensenyant la targeta i et lliuren la «Feuille de soin». En uns dies us ingressaran  la part que cobreix l’Estat en el vostre compte bancari i la resta serà pagada per la Mútua. En les farmàcies, ensenyant la targeta i el rebut del metge, us donaran directament els medicaments. És també interessant traure’s la Targeta Sanitària Europea abans d’anar a França per a estar coberts mentre es processa la «Carte Vitale».

 

Cal saber que la Targeta Sanitària Europea cobreix a partir d’una certa despesa. És a dir, si s’acudeix al metge i la despesa són 12 euros, aquests no seran coberts i caldrà pagar-los posteriorment. Accidents i hospitalitzacions si estan coberts.»

 

Aniré actualitzant aquest article amb més coses que em vaja trobant…

Anar a viure a França (un resum de la meua experiència)