El problema del creixement

Una de les qüestions més conflictives amb les quals ens les hem d’apanyar a les zones on s’ha construït molt és: hem d’aturar el procés de construcció? això suposaria que molta gent perdera el seu treball? seria finalment bo o dolent per a tots?.

La resposta no arriba a estar clara. Però se’ns acusa moltes vegades d’anar “en contra del creixement”. És clar que “nosaltres” no ens oposem al creixement, ens oposem al creixement insostenible al qual hem estat sotmesos durant els darrers anys.

Sembla que la cosa finalment s’estabilitza al País Valencià, i ciutats com València ja perden una mica de població -tot i que es continua construint-. No només València, sinó també Alacant i altres ciutats importants -però es continua construint-.

El procés ha estat devastador. Hem estat 10 anys de creixement brutal, de canvi de paisatge, d’augment de la població exagerat, etc… I el problema és que no s’ha respectat el nostre entorn. Per totes aquestes coses, un dia que tornàvem de Tabarca i mirava la invasió urbanística a les muntanyes de Sant Pola, vaig escriure això (ja ho vaig publicar):

Lleveu-me els records

un a un.

Ompliu-los de ciment

i de llums.

No deixeu que reconega

la meua terra.

Com si la guerra

haguera passat per ella.

Feu que aquesta ja no siga

la meua llengua.

Doneu-me una altra

d’una altra terra

que s’emporte

l’únic que em queda.

Ara ja ha passat la tempesta, i les preocupacions són moltes. És curiós, però, per exemple, que la gent de fora vota al PP. A Mutxamel l’exemple és molt clar: el poble sempre ha estat més o menys del PSOE. Ha crescut molt pels voltants, s’han fet urbanitzacions i aquestes coses. Aleshores, quan es fa el recompte de vots, al centre del poble sempre continua guanyant el PSOE i IU, però als voltants el PP guanya. Qui ve de fora, vota al PP -podríem resumir-.

Una altra qüestió que preocupa és que molta gent de fora passa del valencià fins a punts preocupants: no només no l’aprenen, sinó que es queixen que els cartells o els anuncis oficials estiguen en valencià. Molts demanen “les dues llengües”, és clar que tenen el seu dret: però si passen del valencià… jo no els done ni aigua. Si els donem tot en castellà, mai es preocuparan d’aprendre valencià. Més enllà, a Mutxamel hi ha un partit: “Gent d’ací” que es queixa de l’ús del valencià i demana “bilingüisme”, i curiosament ells sempre ho fan tot en castellà.

Aquests anys han suposat passar d’estat dolent a estat més crític en molts aspectes, els més importants: destrucció del paisatge i destrucció de la nostra cultura. Bé, però, sembla que la cosa s’atura una mica, però… per quan de temps?.

Ja ho veurem.

Anuncis
El problema del creixement

Entenent en Linus

Ara farà quasi dos anys que vaig llegir el llibre: “Programari lliure, Societat lliure“. Realment va ser tota una experiència llegir-lo, sobretot perquè vaig poder entendre molt bé quins són els principis del programari lliure i quina és la seua finalitat. El llibre està escrit per Richard M. Stallman, el creador ideològic d’allò que coneixem com a “Programari lliure”.

A mode de resum, Richard M. Stallman treballava als anys 70 al MIT als EUA. Entre ells i els seus companys solien compartir el programari que anaven creant per tal de millorar-lo, opinar, canviar coses… A finals dels 70, la política del MIT va canviar de forma que els seus programadors no podrien compartir més allò que creaven i molt menys publicar res d’allò que s’hi feia.

L’Stallman no estava d’acord amb aquest canvi. Estava convençut que la millor manera de desenvolupar el programari era fer-ho entre tots i no veia cap sentit a l’obligació de no poder compartir les línies de programa que ell mateix creava. Aquest va ser el principi del programari lliure, l’Stallman començà una creuada que arriba als nostres dies.  Es van anar creant diferents aplicacions que es llicenciaven com a “lliures”, sota la llicència GPL i que permetien modificacions, visualitzar el codi, compartició, etc.

Aquestes aplicacions funcionaven als sistemes operatius UNIX del moment. Aquests sistemes no eren “lliures” i per tant calia crear un sistema operatiu propi, completament lliure. Així es va començar a programar la base del sistema: el nucli.

El problema va ser que escriure un nucli era (i és) prou complicat. I els anys passaven i el nucli (amb nom en codi Hurd), avançava massa lentament. Llavors va ser a l’any 91 que un tal Linus Torvalds va escriure un missatge a una llista de correu comentant que havia començat amb la programació d’un nou sistema operatiu -el nucli- i demanava a la gent que el provara.

Sembla que aquest va ser el punt d’inflexió als propòsits d’Stallman. Linus va publicar el nucli sota la llicència GPL i d’aquell punt ençà, va començar el vertader desenvolupament de GNU/Linux com a sistema operatiu.

Cal entendre que des d’un principi, a en Linus, els principis de compartiment i els problemes pels que havia passat l’Stallman al passat, ni l’importaven ni li deixaven d’importar. Linus va publicar el seu nucli i ell mateix entenia -i entén- que la millor forma de desenvolupar-lo és en comunitat. I la demostració la podem veure i tastar avui en dia.

Ací és el punt on trobem el problema: per a l’Stallman, els principis del programari lliure han estat i són més importants que el programari lliure en sí mateix. En canvi, per en Linus, tot i que estic segur que comprèn els principis de l’Stallman, la cosa esdevindre més per la situació que pels principis de Linus.

Aquesta diferència ha suposat que amb el temps, la relació entre ambdós no haja estat bona. Stallman sembla que no va assolir molt bé el fet que començaren a anomenar “Linux” al sistema operatiu que ell considerava “GNU”. En un principi, va tractar d’imposar el nom de “LiGNUx”, però no va ser gens ben rebut per la comunitat. Sembla que la seua possició va radicalitzar-se en el sentit que el seu “somni” de Sistema Operatiu Lliure ja no ho seria. Per què? Doncs perquè moltes empreses començaren a fer programari privatiu que funcionara sota GNU/Linux i això Stallman no ho veu bé.

Linus ha treballat dur, molt més que no ho ha fet l’Stallman o d’altres. Ell entén que el desenvolupament en comunitat és bo, però no entén la necessitat de protegir el programari amb llicències del tipus GPLv3. Per aquesta raó hem vist moltes opinions d’en Linus sobre la nova versió de la llicència lliure, gairebé sempre en contra. Podríem dir que “Linus està bé com està”.

No sé si realment la posició d’Stallman és radical o no. D’alguna forma Stallman actua per protegir el programari lliure contra les agressions d’ens com Microsoft, Apple, SCO o d’altres. Després de tots els judicis als quals s’ha vist el sistema operatiu lliure, Stallman té raons de sobre per tal de fer una nova versió emmotllada als nous temps i a les noves agressions de grans companyies.

Tothom ho diu: Linus és pragmàtic, Stallman és ideòleg. Sense oblidar que el compilador del kernel és el gcc (fet per Stallman)  i l’emacs s’ha convertit en uns dels millors editors (també d’Stallman).

No es pot jutjar qui és culpable, qui és més o qui no ho és. Certament el punt del nom sembla que va fotre l’Stallman -no deixa de ser curiós-. I el fet que Linus no siga precisament un ideòleg tampoc és un problema. El programari lliure necessita tant els uns com els altres. Personalment pense que sense ideari no hi hauria res. Perquè en aquest cas l’ideari ha estat una qüestió clau i una solució per a molts programadors que han pogut protegir la seua obra sense haver de fer servir el copyright.

Entenent en Linus

Alacant no es mou, i ACPV ens oblida

Com es podia llegir a l’anterior article, ahir dissabte a les 20h hi havia convocada una concentració de protesta contra el tancament de TV3. Ara que jo no còrrec “perill”, ja puc afirmar que vaig ser jo mateix qui, veient que cap organisme de la província la convocava, vaig decidir enviar els correus per concentrar a la gent.

Es va fer tard, es va fer malament i no hem estat ni vint persones.

Però és que el que hem sembla vergonyós és que ni el Casal Jaume I d’Alacant se li haja ocorregut passar-se. Ni a un sol de tots els seus membres, per no parlar de la gent d’Esquerra o del Bloc. En molts casos, segons hem pogut saber, la causa de la no assistència eren altres compromisos.

Tot i així, el problema real ha estat que ni ACPV a Alacant (per mitjà del Casal Jaume I), ni Esquerra, ni el Bloc han tingut la idea de convocar una concentració a la nostra província per tal de protestar pel tancament de TV3. En canvi, a València, Ontinyent i Castelló sí que n’hi ha hagut.

Què és això?. Quin sentit té que, sent nosaltres a quin ens han tancat Tv3, es manifesten uns altres i nosaltres només hagem pogut fer el ridícul?????????

En fi. Una llàstima.

Alacant no es mou, i ACPV ens oblida

Aigua

A la “Comunidad Valenciana” la gent es queixa sobre la mancança d’aigua. Si alguna vegada heu vist a Catalunya Canal 9, podríeu haver admirat un anunci que van fer on posaven tres o quatre fileres de gots amb aigua i deien: “Esta es el agua que el Ebro tira al mar cada año” i després posaven només un got d’aigua i deien: “Esta es el agua que necesita la Comunidad Valenciana”.

També hi havia un altre anunci que deia: “Si el agua es un derecho fundamental, ¿por qué a los valencianos se nos niega?”.

I després, el Camps i companyia donen permís per fer un Manhattan a Cullera:
http://www.levante-emv.com/secciones/no … nformacion

Què hem de fer per tirar a aquestos peperos?. Bufff, quina ràbia.

Aigua

Tanquen les emissions de TV3 a Alacant

La generalitat valenciana va tancar anit, després de 20 anys d’emissions, el repetidor de TV3. Si mirem enrere, ACPV va instal·lar els repetidors per rebre l’única cadena que la nostra llengua que hi havia a l’Estat Espanyol. Aleshores Canal 9 no existia i era una forma de difondre i donar ressò a la nostra llengua.

Durant 20 anys no s’ha dit res. El Govern del PSPV no va dir res i el Govern de Camps ha actuat quan ha vist que TV3 suposa una propaganda contrària als seus interessos. El pitjor de tot és que han posat una multa de 300.000€ a ACPV, que no té sentit.

El pitjor de tot és que aquest és un tema que a la “gran majoria” dels valencians no els interessa. A aquests valencians només podem dir-los que:

Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio,
porque yo no era comunista,
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio,
porque yo no era socialdemócrata,
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

Tanquen les emissions de TV3 a Alacant