La mida importa? O allò que és realment important.

Estic fart de sentir parlar sobre el tema de la mida del penis, si importa o no. Cada x temps, se sent parlar algú d’això i ni tan sols parlaré de la conclusió que tants cops s’ha repetit.

Així que parlaré, per una part, de la mida però referint-me a les dones. Importa la mida de les mamelles o d’altres zones del cos de la dona a l’hora de tindre una relació sexual?. Doncs en el meu cas, no. Pense que no: diferents situacions, diferents paràmetres, diferents posicions.

A les relacions sexuals hi ha un apartat que realment importa, però, i probablement estiga relacionat amb les “mides” de forma indirecta: la seguretat de cada u i la capacitat de gaudir un mateix. Això va sobretot per les dones: moltes no saben gaudir d’elles mateixes i depenen de l’home a l’hora de tindre relacions sexuals.

Què és això???????? Per què heu de dependre de ningú?. Potser veieu que els homes depenem de vosaltres per poder gaudir de les relacions sexuals?. Per descomptat que la cosa pot anar millor o pitjor, però nosaltres ho tenim molt fàcil per obtindre el que volem (vegeu “arribar a l’orgasme”). En canvi, sembla que les dones depenen només de l’home per obtindre el seu plaer. Això normalment suposa dues coses:

  • Delegueu tota la responsabilitat a l’home, que pot ser més o menys hàbil, però… heu vist mai un home fotut perquè la xica siga més o menys hàbil? (evidentment parle de xiques que no es queden com si foren un coixí)
  • Mai no sabreu gaudir de vosaltres mateixes, quedareu frustrades si el vostre home no aconsegueix fer-vos arribar a l’orgasme fins al punt que podríeu arribar a fingir-lo (per no fer-lo sentir malament o simplement per “acabar”)

Allò que és important és saber gaudir del nostre cos, amb o sense altres. Les dones en aquest sentit tenen molt que aprendre. Probablement no hi ha cap altra cosa que ens agrade més d’una dona que sap gaudir d’ella mateixa i que no ens responsabilitza inconscientment del seu plaer.

Anuncis
La mida importa? O allò que és realment important.

Més guapos, més insatisfets

Anit vaig anar al club Mau-Mau al Poble Sec (Barcelona), allà es projectava un curt anomenat: “Yo, habré sido tu cuerpo”. Primer de tot, em sembla que no és correcte dir això, em sona estrany. Bàsicament trauria la “,” (coma), si ben és cert que la pausa no es faria i quedaria una mica estrany o amb un altre èmfasi. La qüestió és que vam estar xarrant i fent conya sobre el documental -que va estar molt bé- (i el podeu veure a la pàgina de l’autor del poema en el qual es basa el curt).

Una de les xiques que era amb nosaltres, havia nascut i viscut durant molt de temps a Veneçuela. Aprofitant això, vaig recordar que en un viatge que vaig fer de Barcelona a Alacant, vaig trobar-me amb una parella veneçolana que em va comentar que al seu país, quan les xiques compleixen l’edat necessària per poder operar-se legalment, s’operen. El què? doncs les mamelles, el nas, el cul… el que calga per estar “més guapa”.

Llavors vaig preguntar-li a aquesta xica si allò que m’havien comentat era veritat o no. Em va dir que “no”, evidentment, però que sí que és cert que la gent es fa operacions d’estètica molt més sovint que no ho fan ací. Clar, la següent pregunta va ser: són les dones veneçolanes lletges?. Ella va respondre que no, que en general les dones veneçolanes són molt més maques que ací.

Per tant, arribem a una conclusió que és general en molts camps de la vida; en aquest cas: com més guapos som, més insatisfets estem o més ens exigim. Només vaig poder pensar: quina sort que tinc de no ser guapo (tot i que, evidentment, desitjaria ser-ho una mica més… però tampoc és una cosa que em mate).

Com diuen els Manel:

Els guapos són els raros, ho sap tothom i no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.


Més guapos, més insatisfets