Silenci

 

És difícil descriure aquesta època de la meua vida.

Inestabilitat, la recerca d’un nou camí, els automatismes del passat que tornen, la vida rural de l‘Entre Deux Mers no molt lluny de Bordeus, el Ioga, els meus gossos, la feina que s’acabarà aviat.

Ara que visc sol, puc passar dies sense parlar, només passejant els meus gossos, treballant quan estic a casa, escoltant la mateixa música un i altra vegada.

Però no em trobe sol…

 

Hi ha un silenci que de tant en tant arriba al meu cap, no sense haver estat preparant-se abans al meu voltant. En els camps, en el riu, en les altes zones d’aquest Entre Deux Mers.

I en aquest silenci arriba una antiga necessitat d’escriure.

Anuncis
Silenci