Entenent l’Stallman

El Richard Stallman, gurú del programari lliure i filòsof entre els filòsofs. Sempre polèmic. Sempre generant tot tipus de reaccions adverses. Després de la mort d’Steve Jobs va dir el següent:

As Chicago Mayor Harold Washington said of the corrupt former Mayor Daley, “I’m not glad he’s dead, but I’m glad he’s gone.” Nobody deserves to have to die – not Jobs, not Mr. Bill, not even people guilty of bigger evils than theirs. But we all deserve the end of Jobs’ malign influence on people’s computing.

La frase que ha donat la volta al món és aquella que diu: «No m’alegre que haja mort, però m’alegre que ja no estiga aquí». Aquesta frase, dita el dia després que l’Steve Jobs morira, ha estat una de les coses més políticament incorrectes que mai haja dit aquest home. Però que siga «políticament incorrecte» no vol dir absolutament res. La «correcció política» és, d’entrada, una espècie d’acord social pel qual tots hem de comportar-nos d’una o altra manera perquè hem de preservar una imatge i mostrar un respecte normalment fictici envers els altres.

Stallman no necessita fer això. Ell pot ser maleducat si ho vol. Sempre ha estat així, i com més gran és, menys pèls a la llengua té. Tornem a les seues declaracions, però.

He de dir que les compartisc.

Steve Jobs ha estat un visionari. Un gran creador. Un inventor. Probablement trigarem molt en veure algú com ell. Però Steve Jobs promovia un tipus de programari que feia allò que l’Stallman ha estat lluitant durant anys i panys: el programari i maquinari d’Steve Jobs ha creat esclaus tecnològics. S’ha de dir que si Apple no haguera existit, probablement Linux haguera tingut més èxit del que ha tingut a nivell domèstic.

Una persona tan brillant com Steve Jobs no ha ajudat de cap manera al programari lliure. Se n’ha aprofitat d’ell i no ha retornat res a la comunitat.

Steve Jobs estava al «dark side». Era un gran líder. Un visionari. Però no del nostre bàndol. I per això és normal que Stallman s’alegre que ja no hi siga. Probablement al món GNU/Linux li manca eixa creativitat que tenia l’Steve Jobs.

Per acabar vull deixar aquest meravellós discurs d’aquesta gran persona:

Parlar amb propietat…

Ahir vaig poder fer una xarrada sobre el GNOME3 a la Volcànica.cat. No va eixir com em pensava. Per una part, va estar molt bé, ja que es va crear un debat interessant sobre la llibertat del programari i sistemes operatius. Però va ser un debat on no vaig saber defendre/mostrar clarament les meues idees.

A l’hora de plantejar un debat, de qualsevol tipus, la meua forma de defendre les meues idees és completament innòcua. Parle saben que TOT en aquest món és relatiu, tot depèn d’unes condicions que van des d’allò més interior de cada un de nosaltres, d’allò que hem après, d’allò que veiem cada dia, de la cultura del nostre país, del nostre continent, del nostre món i, fins i tot, del nostre univers.

Els nostres principis podrien ser uns altres si les condicions foren diferents. Ser de dretes o d’esquerres, que ens agrade més aquest equip o aquest altre.

En realitat, no hi ha res objectiu. Bé, potser la ciència en la seua essència més pura (les matemàtiques).

Llavors, tenint present això, em costa molt defendre les meues idees. I amb això em vaig trobar ahir. És una cadena de pensaments que bloqueja qualsevol tipus d’afirmació lògica en la meua ment. I sóc incapaç de dir res més enllà de: «això és el que jo pense, no vull convèncer ningú».

Podria dir que: «sé que tinc raó», que hi ha arguments per rebatre les bajanades que diuen altres. Però eixos altres ho diuen amb una «propietat», que semblen impossible de convèncer. Encara que no tinguen raó…

En definitiva, he de mirar-me això. Ja està bé de no saber defendre els meus principis, encara que siga de forma no invasiva.