Fa uns mesos vaig tindre un somni que no he oblidat. Voldria poder dibuixar-ho, perquè la simbologia del que veig al somni em transmet uns sentiments antics, de calma, d’impressió… uns sentiments que em mostren una part profunda, amagada, silenciosa i inamovible que es troba dintre de mi.
Hi ha un castell construït al llarg d’un penya-segat, no es veu la part més alta, ni es veu la part més baixa, tot allò que no es castell és simplement un buit negre, però el castell està il·luminat com si al cel, fosc, hi haguera un forat pel qual entrara una llum enfocada únicament al castell.
El castell és extern, hi ha una escalera que baixa. Hi ha diferents nivells. I jo baixe i baixe. El buit sempre davant de mi, mostrant-me l’abisme negre.
Baixe i baixe i al final allà baix, puc veure una piscina. L’aigua blava, semi-transparent, però fosca, un blau-verd fosc.
I dintre de la piscina hi ha la N qui neda tranquil·lament. Al costat de l’abisme. En la part més baixa del castell. No diu res, no em mira, simplement està allà… nedant tranquil·lament.
Desarmats 